El 2022 es tanca millor del previst i la recessió s’esvaeix, segons l'informe de la FEGP

Les Bodegues de Pinord a Vilafranca del Penedès han acollit aquest dijous els assistents a la presentació de la 52a edició de l’Informe de Conjuntura Econòmica, referent al segon semestre del 2022 a les comarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. L’obertura de l’acte ha anat a càrrec de la presidenta de la Federació Empresarial, Neus Lloveras, i ha comptat amb la presència del Tinent d'Alcalde de l'àrea de Desenvolupament econòmic i projecció exterior de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Joan Manel Montfort. Seguidament, el director de l’estudi d’Activa Prospect, David Moreno, ha fet la presentació de les tres comarques.

El principal tret distintiu econòmic de l’any 2022 ha estat l'entorn inflacionista, que ha estat acompanyat per una contundent resposta per part de les autoritats monetàries, que han aconseguit una reconducció de l’alça dels preus cap a valors més moderats a finals de 2022. La recuperació de l’economia mundial del 2021 va donar pas a un 2022 marcat per l’elevada incertesa global i per l’escalada inflacionista. Les polítiques de lluita contra la inflació a escala global, els efectes col·laterals de la guerra de Rússia a Ucraïna i el conteniment de l’economia xinesa per les mesures restrictives contra la COVID-19 han portat a una desacceleració progressiva dels ritmes de creixement l’economia mundial. Malgrat això, l’evolució del PIB al final de l’any modera les expectatives pessimistes d’uns mesos enrere, en un context on sembla que l’elevada inflació comença a disminuir a escala global. Així, l’any 2022 es tanca millor del que s’havia previst, ja que la política monetària comença a assortir efecte i hi ha indicis que el seu enduriment està començant a refredar la demanda i la inflació. Així, el nivell general de la inflació mundial sembla haver tocat un màxim en el tercer trimestre de 2022; els preus dels combustibles i les matèries primeres diferents dels combustibles han descendit, i amb ells el nivell general d'inflació.

L’economia mundial reduirà el seu creixement durant el 2023. Any en què es mantenen les elevades incerteses, amb una balança de riscos més inclinada a la baixa per la guerra de Rússia a Ucraïna i l’enduriment de les condicions mundials de finançament.

Segons les previsions de l’FMI l’economia mundial reduirà el seu creixement del 3,4% el 2022, a 2,9% el 2023, per després repuntar a 3,1% el 2024. El pronòstic de baix creixement el 2023 es deu a l'augment dels tipus d’interès dels bancs centrals per combatre la inflació ––en especial en les economies avançades–– així com a la guerra a Ucraïna. La notícia positiva és que va disminuint la probabilitat que la intensa desacceleració del creixement acabi en una recessió global a curt termini, com es temia a la tornada de l'estiu.

Malgrat les revisions a l’alça en les previsions al creixement de l’economia mundial, la balança de riscos continua inclinada a la baixa. Entre els riscos a l'alça, són plausibles un impuls més fort de la demanda reprimida en nombroses economies o una caiguda més veloç de la inflació. Entre els riscos a la baixa, una evolució sanitària severa i la intervenció del mercat immobiliari a la Xina davant una possible bombolla que podria frenar la recuperació, la guerra de Rússia a Ucraïna podria intensificar-se i un enduriment de les condicions mundials de finançament podria aguditzar les tensions per sobreendeutament. L’escenari continua sent extremadament complex, tenint en compte la potencial interacció de factors de naturalesa molt diferent, amb un potencial desestabilitzador conjunt superior a la suma de les parts. Però, de moment, és molt destacable la capacitat d'absorció de totes aquestes pertorbacions per part de l'economia mundial.

Malgrat l’escenari advers, l’economia catalana es mostra resilient amb un creixement del 5,5% el 2022. Aquest creixement situa el PIB per sobre dels valors prepandèmia.

Així, en el conjunt del 2022, l’economia catalana hauria crescut un 5,5% (el 2021 havia augmentat un 5,8%), són dos punts per sobre de la zona euro i similar a l’espanyola. De fet, durant el 4T2022, el PIB català sobrepassa en un 0,4% els nivells del 4T2019 i se situa així per sobre dels valors prepandèmia, confirmant els pronòstics realitzats en informes anteriors. Aquest creixement del darrer semestre ha estat gràcies al dinamisme del mercat de treball, el consum de les llars i la intensa recuperació del turisme estranger. Les previsions són que Catalunya moderarà el creixement fins a l’1,8% el 2023 i evitaria la recessió tot i la persistència de la inflació.

Destaca el dinamisme dels serveis i la construcció, mentre el sector industrial i l’agrari són els més afectats per l’encariment dels costos energètics i de les matèries primeres que afecta les cadenes globals de subministrament.

El quart trimestre els serveis han incrementat un 5,5% interanual, impulsats pels serveis de mercat (sobretot activitats professionals i tecnològiques). La construcció segueix amb un creixement notable (4,8% interanual), però amb perspectives d’alentiment per la pujada dels costos financers. El sector industrial i el sector agrari mostren davallades importants (d’un -3,0% i d’un -14,8% interanual). Dins la indústria, contrasta el to negatiu del tèxtil, la indústria química i les altres indústries manufactureres amb l’evolució favorable dels productes farmacèutics. També destaca la millora en l’evolució de la fabricació de material de transport, després de registrar creixements negatius durant mesos (des del setembre del 2021 i fins a l’agost del 2022), per l’afectació dels colls d’ampolla i l’escassetat de determinants components. Per la seva banda, el turisme estranger intensifica la recuperació al llarg del 2022, i continua apropant-se progressivament als valors prepandèmia. Així, l’arribada de turistes estrangers en l’acumulat fins al novembre se situa a prop del 80% de l’any 2019. Ha estat un dels factors de creixement de l’activitat econòmica durant el 2022, tot i que gradualment s’esgota el seu paper com a factor d’impuls.

Les perspectives de cara al 2023 són més pessimistes, amb un to més negatiu en tots els sectors i també en la creació d’ocupació.
De cara al primer trimestre de 2023 el clima empresarial es mostra pessimista. El to negatiu a tots els sectors, però la percepció més negativa correspon al comerç, seguit de l’hostaleria mentre la indústria és el sector que presenta expectatives menys pessimistes. D’altra banda, les perspectives futures de la construcció, malgrat el seu elevat dinamisme durant el 2022, són menys optimistes per l’alça en els costos financers que pot acabar traslladant-se a la construcció residencial. Així, indicadors relacionats amb aquestes activitats com els visats d’obra nova o de rehabilitació mostren clarament signes de desacceleració.  Finalment, els darrers mesos el mercat de treball ha començat a veure’s afectat pel context econòmic més incert, i la creació d’ocupació s’ha frenat notablement. Així, l’afiliació a la Seguretat Social encara manté una evolució força favorable (creix un 2,8% interanual el quart trimestre), però a un ritme inferior al dels dos trimestres anteriors (4,8% interanual el segon trimestre i 3,6% el tercer).

Al llarg del 2022 s’ha produït un fort increment en el nombre de treballadors indefinits, i durant el quart trimestre aquesta dinàmica ha continuat.
El mes d’abril del 2022 va entrar plenament en vigor la reforma laboral aprovada pel govern central, un reforma que restringeix molt l’ús de contractes temporals i impulsa el contracte indefinit fix discontinu com a una de les vies de flexibilitat per a les empreses. Al llarg del 2022 s’ha produït un fort increment en el nombre de treballadors indefinits, i durant el quart trimestre aquesta dinàmica ha continuat: l’ocupació indefinida ha augmentat un 8,7% interanual (similar als dos trimestres anteriors), mentre que l’ocupació temporal accelera el descens (-27,2% interanual). La taxa de temporalitat torna a baixar fins a un 14,5%, el valor més reduït de tota la sèrie, i 5,7 punts menys que fa un any. Cal destacar que la taxa de temporalitat a Catalunya se situaria ja en valors en línia amb la mitjana europea. Destaca sobretot la davallada en la taxa de temporalitat del sector privat, que cau més de sis punts en l’últim any fins a assolir un 12,5%, en contrast amb la resistència més gran a baixar en la temporalitat del sector públic (24,7%).

En línia amb el context de l’economia catalana es modera el creixement al Garraf durant el segon semestre de 2022, tanmateix es manté com una de les economies comarcals més dinàmiques gràcies a l’Hostaleria i els Serveis empresarials i Immobiliaris.

La creació de llocs de treball al Garraf és del 3,1% interanual a finals de 2022 i situa el creixement en el 3,5% durant el segon semestre, xifra força inferior al 5,0% del primer. És a dir, durant la segona part de l’any s’ha moderat considerablement la creació de llocs de treball al Garraf, tot i que encara registra una dinàmica força important. De fet, el Garraf és la 9a comarca amb millor comportament. Cal assenyalar que l’afiliació supera els nivells previs a la crisi sanitària, amb 1.127 llocs més que el mateix trimestre de 2019. L’aportació més important a la creació de llocs de treball del 3,1% de finals de desembre és per part dels serveis, tant dels serveis de mercat - amb un 2,4% del total - com dels serveis de no mercat - amb un 1,1%. El que representa una aportació conjunta del 3,5%. Per contra, la Indústria ha registrat de nou una aportació negativa, del 0,6%, i la Construcció tan sols ha aportat un positiu 0,1% al total. Dins els Serveis destaca el bon comportament dels Serveis empresarials i Immobiliaris i de l’Hoteleria amb una aportació de l’1,0% i 0,9% respectivament. En menor grau hi ha les Altres activitats socials i altres serveis, Transport i Comunicacions, Sanitat i Serveis socials i Educació, amb aportacions del 0,3-0,4%. De nou, a la indústria destaca el mal comportament del sector de l’automoció, que registra una aportació negativa del 0,9%. Per la seva banda, la dinàmica intensa de reducció de l’atur iniciada el tercer trimestre de 2021 es modera durant la segona meitat de l’any. Així, es passa d’una reducció del 26,2% interanual el primer semestre de 2022, al 6,1% el segon. Aquesta tendència positiva de l’atur durant tants mesos ha portat a assolir nivells d’atur més baixos dels que hi havia abans de la pandèmia, amb 632 persones menys. La taxa d’atur s’ha reduït fins a valors mínims, sent la incidència del 10,6% de la població activa.

Es modera la creació d’ocupació a l’Alt Penedès, amb el sector industrial com a principal motor econòmic. D’altra banda, superats els efectes de la pandèmia, el creixement acumulat dels darrers anys situa l’afiliació en nivells propers a la recuperació de la Gran Recessió de 2008.
Durant el segon semestre de 2022 es modera la creació de llocs de treball a l’Alt Penedès. Així, es passa d’un creixement interanual del 2,7% el primer semestre a l’1,6% el segon. Malgrat aquest dinamisme moderat, cal assenyalar que els llocs de treball gairebé assoleixen els màxims assolits a mitjan 2008, abans de la Gran Recessió. És a dir, que s’està a tan sols un 2,8% de registrar el màxim de mitjan 2008 (1.216 llocs de treball menys). En el context més recent també cal assenyalar que la comarca s’ha recuperat dels efectes en l’ocupació provocats per la pandèmia, amb 1.820 llocs més a desembre que el mateix mes de 2019. L’aportació més grossa al creixement registrat a desembre (de l’1,6%) és degut al sector industrial, amb l’1,3%. La Construcció aporta al creixement un altre 0,2%, mentre que l’aportació dels Serveis és tan sols del 0,1%, amb una aportació positiva del 0,3% dels Serveis de mercat i del 0,2% negatiu dels Serveis de No mercat. A la Indústria cal destacar l’aportació positiva de l’Alimentació i begudes amb un 0,5%, seguit de Paper, edició i arts gràfiques amb un 0,3%. Amb menor intensitat també destaquen les aportacions de la Química i la Fabricació de Cautxú i plàstic amb un 0,1%. En els Serveis destaca en negatiu l’Educació, amb un 0,3%. I les activitats amb major aportació han estat els Transports i comunicacions, els Serveis empresarials i immobiliaris i l’AAPP amb un 0,1%. La recuperació continuada de l’ocupació ha dut que en termes relatius l’atur s’ha reduït fins a valors mínims, sent la incidència del 9,4% de la població activa. L’atur continua reduint-se però a ritmes molt més moderats. Després de quatre trimestres amb taxes de reducció del nombre de persones aturades superiors al 20% interanual, el darrer semestre de 2022 la variació s’ha situat en el -4,6%.

El Baix Penedès, tot i moderar els ritmes de creació d’ocupació, se situa entre les tres comarques catalanes més dinàmiques. Situació que es deu al bon comportament dels Serveis i la Construcció.

Es modera la creació de llocs de treball al Baix Penedès durant el segon semestre de 2022. Així la variació interanual passa del 5,4% el primer semestre, al 3,9% el segon. Malgrat aquesta moderació, la creació de llocs de treball a la comarca es manté elevada, amb valors al voltant o per sobre del 4% durant els tres darrers trimestres. Així el Baix Penedès se situa com la 3a comarca que registra un major dinamisme en l’ocupació a finals de 2022. El sector Serveis és el que presenta una major aportació al creixement registrat durant el darrer trimestre de 2022. Així, del creixement experimentat del 3,8%, 2,6 punts són deguts al terciari, dels quals 1,7 punts d’aportació són dels Serveis de mercat i 1,0 dels Serveis de no mercat. La Construcció aporta 1,0 punts més i la Indústria 0,2 punts. És a dir, tots els sectors tenen una aportació positiva amb menor o major grau, fet que explicaria el dinamisme intens en termes de creació de llocs de treball de la comarca. En els Serveis destaca la important aportació del Transport i comunicacions i dels Serveis empresarials i immobiliaris, amb aportacions de 0,9 i 0,8 punts respectivament. Menors són les aportacions de l’Educació, l’AAPP i SS i Altres activitats socials i altres serveis amb aportacions d’entre el 0,2 i 0,4 punts. Cal assenyalar l’aportació negativa del Comerç, situació que no es donava des d’abans de la pandèmia. La reducció de l’atur ha estat intensa, però molt menor a la de semestres anteriors, de l’ordre del 8,7%. La incidència de l’atur se situa en el 14,2% a desembre de 2022, inferior al 16,2% de mitjana del 2019 (precovid) i similar al 14,9% registrat el 2008 (Gran Recessió).