Node Garraf

El 5è Simposi Garraf aborda l’estratègia de creixement del Garraf

Es va valorar el full de ruta del Pla Estratègic però cal abordar problemes endèmics com la mobilitat, manca de sòl industrial i la retenció de talent

El 5è Simposi Garraf aborda l’estratègia de creixement del Garraf. Node Garraf

El 5è Simposi Garraf aborda l’estratègia de creixement del Garraf. Node Garraf

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La cinquena edició del Simposi Garraf va debatre l'aposta estratègica pel que fa al creixement i la projecció de futur del Garraf. Aquest certamen ha tingut lloc els dies 15, 16 i 17 de març a tres escenaris: Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú; la Sala Josep Ll. Palacios, a la Casa de la Vila de Sant Pere de Ribes, i el Palau Maricel, a Sitges.

Aquest Simposi està promogut per l'Agència de Desenvolupament NODE Garraf, en el marc del Fòrum Hèlix Garraf. L'objectiu d'aquestes jornades d'economia i estratègia comarcals és aplegar els criteris d'experts, els referents d'altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l'espai més proper. Com cada any, s'editarà un quadern que recollirà les principals conclusions; enguany serà el Quadern Cyan de l’Economia del Garraf.

A la primera jornada les ponències van fer una anàlisi econòmica de caràcter més global i contextual. A l'obertura, amb Rosa Huguet, presidenta de Node Garraf; Abigail Garrido, diputada delegada de Turisme de la Diputació de Barcelona, Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Aquest darrer va alertar en el sentit que "la situació demogràfica és important de posar-la en el centre de la gestió del país".

Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, va realitzar una ponència marc sobre les expectatives i possibles escenaris en clau econòmica. Com a factors crítics va citar el context geopolític, la crisi energètica i alimentària, la inflació i l'enduriment de les condicions financeres com a primeres senyals de refredament del consum. Com a factors positius va apuntar el descens dels preus de l’energia, menors tensions en colls d'ampolla de materials i cadenes de subministrament, resistència de famílies gràcies a l'estalvi acumulat, la resiliència del mercat de treball i les previsions del sector turístic. El degà va recordar que la comarca del Garraf es troba en la posició 13a de l'índex sintètic de les 42 comarques de Catalunya, d’acord amb els criteris d'ocupació, riquesa i pobresa.

Genís Roca, especialista en cultura digital i processos de transformació, i Josep Maria Ganyet, etnògraf digital i enginyer informàtic, van compartir ponència dialogada sobre el context de digitalització i van indicar que tots tindrem un sistema d'intel·ligència artificial donant-nos suport i que veurem que hi ha una part molt rutinària a la feina que quedarà relegada a les màquines.

A la taula dedicada als revulsius de l'economia catalana hi van intervenir Josep Casas, subdirector general d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Joan Morera, responsable d'Estudis i Nous Projectes del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya, i Carme Rubió, subdirectora general de Desenvolupament Turístic Territorial de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’habitatge es va dir que els objectius generals passaven per a assolir que el 7% dels habitatges principals estiguin adreçats a lloguer social per aproximar-se a les mitjanes europees. Quant al comerç es va subratllar que és un espai de socialització de valors i cal tenir una proposta de valor clara, que solucioni problemes i que satisfaci un desig. En l’apartat de turisme, es va afirmar que cal posar en marxa un procés de transformació col·lectiva que sigui capaç de crear un nou model turístic responsable mediambientalment, socialment just i equilibrat territorialment.

En la segona jornada, Carme Poveda, directora d'Anàlisi econòmica del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, va exposar dades d’econografia del Garraf. Va destacar que el Garraf se situa en el grup de comarques de major creixement de llocs de treball del 2022, un 3% per sobre de la mitjana catalana, i que es troba en un màxim històric d'ocupació, en 36.485, un 3% més que el 2019.

Van seguir tres taules dedicades al comerç local, l'habitatge i l'economia sènior. En la primera d’aquestes es va parlar de la posada en funcionament de la Marca Garraf, amb l’adhesió d’11 associacions. En el debat van participar Noèlia Jiménez, presidenta de Sitges Comerç; Joan Galimany, president de Viu Comerç, de Vilanova i la Geltrú; David Jordi, tresorer de Fem Ribes, i Juan Ramón López, president de la UCER, de les Roquetes. Els quatre van valorar el fet de pertànyer a la Marca Garraf perquè els dona un segell de qualitat, que s'atén d'una determinada manera personalitzada. Es va coincidir en que s’han de promoure les compres responsables, i no tant les compres compulsives, i que es podria treballar des de l'educació primària perquè coneguin la realitat del comerç i la importància del comerç de proximitat com a oportunitat de negoci.

A la taula d'habitatge van intervenir Alfred Contreras, president del Gremi de Constructors del Garraf; Laura Melamed, vicepresidenta de l'Associació d'Agents Immobiliaris del Garraf, AICAT Garraf; Mar López, degana del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials del Garraf i el Penedès, i Josep Orriols, vocal territorial del Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Barcelona a la Delegació de l'Alt Penedès i el Garraf. L'envelliment del personal qualificat, la lentitud de l'administració en gestionar sòl i llicències i l'augment de preus són preocupacions del sector. Per contra, es veu un creixement de la demanda d'habitatge amb clients atrets per la qualitat de vida. L'augment del cost de l'energia fa pensar als consumidors en esdevenir productors.

A la taula d'economia sènior van intervenir Mila Arcarons, gerenta del Consell Comarcal del Garraf; Albert Casas, conseller delegat del càmping Vilanova Park; Manel Milà, president del Patronat de la Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere, a Sant Pere de Ribes; Àlex Ginés, AODL de Realitats Immersives i 5G a Neàpolis, i Jordi Cerezuela, director general de la Fundació Ave Maria, de Sitges. Es va parlar del programa Comarca Cuidadora, que posa el focus en tres nivells, la tecnologia, l'estratègia i l'ocupació. Es va posar de manifest que pot ser un factor per desestacionalitzar el turisme, que cal innovar i però no deixar a la gent gran al marge de les noves tecnologies i que és un àmbit amb demanda creixent per l'envelliment de la població.

La tercera jornada es va obrir amb la breu ponència de Miquel Puig, secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, qui va destacar la importància de la planificació de projectes i accions i va recomanar l'aposta "per la qualitat, no per la quantitat".

Va ser una taula sobre el sector turístic on hi van intervenir Isabel Sánchez, vicepresidenta del Gremi d'Hostaleria de Sitges; Jordi Gasol, president del Gremi d'Hostaleria de Vilanova i la Geltrú, i Sole Bravo, gerenta de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, qui va destacar que cal avançar en quatre eixos estratègics, la intel·ligència turística, l’estratègia, els canvis estructurals i la sostenibilitat. A banda, els agents locals consideren que cal millorar el manteniment dels municipis, l'aparcament i la mobilitat. Es va destacar que la sostenibilitat ja es té en compte com un element reputacional i cal traçar accions coordinades per desestacionalitzar el turisme.

La segona taula de la jornada es va dedicar a debatre sobre un nou model industrial a la comarca amb la intervenció de Francesc Rica, secretari general de la UGT a l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf; Albert Rodríguez, secretari de Socioeconomia i Polítiques Públiques de CCOO al Baix Llobregat, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf; Àngel Font, president de la Cambra del Garraf · Cambra de Comerç de Barcelona, i Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès. Tots quatre van coincidir en el fet que cal major disponibilitat de sòl industrial, millorar les comunicacions internes i cap a Barcelona i cal més simplificació administrativa per crear empreses i activitat econòmica.

A la taula sobre l'economia taronja van prendre part Marisa Zaragozá, directora del campus de la UPC al Garraf; Jordi Medina, regidor de Projecció de Ciutat, Patrimoni Cultural i Participació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; Guillem Escolà, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Sitges, i Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Aquí es va posar major èmfasi en la importància de la recerca, que el coneixement impulsa la creació de noves empreses de base tecnològica i que les accions al voltant del patrimoni ajuden a desestacionalitzar el turisme. A més, es va destacar l’activitat filmogràfica, amb un augment creixent del nombre de rodatges a la comarca.

La jornada i el 5è Simposi Garraf van cloure amb les intervencions de cinc de les sis alcaldesses de la comarca que van parlar sobre els escenaris de futur. Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, va aprofitar per anunciar que la ciutat acollirà una prova preliminar de la Copa Amèrica de Vela. Marta Verdejo, alcaldessa d'Olivella, va anunciar també que el seu municipi disposarà d'un programa de depuració d'aigües residuals domèstiques. Rosa Fonoll, alcaldessa de Cubelles va incidir que cal fer front comú per resoldre aspectes endèmics com el peatge de la C-32 i la manca d'inversió de la Generalitat al Garraf. Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles i presidenta de Node Garraf, va destacar que la comarca té un full de ruta marcat i Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges, en línia amb les seves companyes, va apuntar en el treball cap a la sostenibilitat en tots els àmbits, principalment en el de la mobilitat.


Les altres edicions

L’any 2018, la primera edició del Simposi Garraf abordava les singularitats de la comarca des d’una perspectiva panoràmica. Es tractava d’explorar la situació dels sectors predominants i fer propostes de futur a partir de sectors clau. En el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf es van compendiar estratègies, directrius i actuacions a implementar a curt, mitjà i llarg termini.

L’any 2019, el segon Simposi Garraf va centrar-se en els potencials de l’economia taronja i va analitzar la capacitat de generar dinamismes a partir de les activitats basades en la cultura, el coneixement i la creativitat. Arran d’aquesta edició es va editar el Quadern de l’Economia Taronja del Garraf en el què s’apuntaven les particularitats de la comarca i les seves oportunitats com a entorn procliu a les activitats culturals, creatives i del coneixement.

L'any 2020 a causa de les restriccions de la Pandèmia de la Covid-19 no hi va haver edició del simposi. El 2021 es reprendre el certamen per analitzar els possibles escenaris socials i econòmics sota els efectes de la pandèmia Covid-19 per l'economia del Garraf i les claus per la reactivació econòmica i per una major estabilitat a la comarca. En aquesta ocasió es va editar el Quadern Verd de l’Economia del Garraf.

Després de la represa a causa de la Pandèmia de la Covid-19, el quart simposi va tenir lloc al 2022, amb l’edició del Quadern Grana de l’Economia del Garraf, sobre el parc empresarial de la comarca del Garraf amb el propòsit d’estimular la necessària coordinació d’actuacions per recuperar teixit industrial i assentar un nou dinamisme econòmic.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local