Catalunya té prop de 800.000 places turístiques i en 90 municipis hi ha més llits per a visitants que residents

Catalunya té 776.176 places turístiques, segons el Registre de turisme de Catalunya del Departament d'Empresa consultat per l'ACN durant el mes de juny. La xifra equival pràcticament a un de cada deu habitants del país, que té una població de poc més de 8 milions de persones. El llistat inclou hotels – que conformen quatre de cada deu places–, càmpings, habitatges d'ús turístic, allotjaments rurals i apartaments turístics. Barcelona suma més de 90.000 llits, i Salou ocupa el segon lloc del país amb pràcticament la meitat, per davant de Lloret de Mar i Platja d'Aro. En 90 localitats hi ha més places destinades al turisme que població resident i, en algunes, el nombre de llits multiplica per sis el de censats.

Barcelona té registrades 91.901 places turístiques, el municipi amb més oferta del país, i nou de cada deu d'aquestes són a hotels. Un 8,8% del total, és a dir, 8.052, són llits situats a habitatges d'ús turístic, segons consta al llistat. La capital catalana compta un total d'11.227 establiments per a visitants, així que cadascun d'ells té espai per a vuit persones de mitjana.

En nombres absoluts, Salou és la segona localitat amb més places disponibles, amb 42.222 distribuïts en 7.290 establiments –la ciutat del Tarragonès té més oferta per a visitants que persones censades i, de fet, els llits per a visitants representen el 5% de tots els que hi ha disponibles a Catalunya. Diversos municipis de la Costa Daurada se situen entre la vintena que encapçalen el rànquing, com ara Cambrils (18.538 places), Mont-roig del Camp –que inclou Miami Platja– (13.987), Tarragona (13.464) i Vila-seca (11.203). De fet, el Tarragonès és la tercera comarca amb més oferta –pràcticament tanta com a Barcelona ciutat–. La meitat de les places estan a hotels (49,2%), mentre que un 36,5% estan a càmpings i, un 12,6%, a habitatges d'ús turístic. El Baix Camp és la setena comarca de Catalunya i, el Baix Penedès, l'onzena.

Municipis tensionats al Camp de Tarragona, amb la mobilitat com a repte

El director del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Aaron Gutiérrez, explica a l'ACN que el turisme provoca efectes en el Camp de Tarragona, fent que la regió es comporti de "forma pendular", ja que durant l'hivern hi ha unes pautes marcades per la població resident, però a l'estiu es "reconfigura completament els assentaments urbans d'aquesta àrea". "Podem veure els seus efectes tant en els consums energètics, d'aigua, mobilitat, demanda d'habitatge, l'efecte és molt notable", detall. A més, assenyala que en l'àmbit de la mobilitat del turisme "suposa un gran repte".

A tall d'exemple, Gutiérrez indica que municipis com Cambrils multipliquen per sis la demanda de transport públic a l'estiu en comparació amb l'hivern. En el cas de Salou, ho multiplica per vuit. "Aquesta població que ve es mou molt més i, per tant, demana molts més serveis de transport", subratlla. A banda dels turistes, també genera moviment intern de les persones que hi venen a treballar, ja que el turisme genera llocs de feina.

L'increment de persones tensiona "molt" les infraestructures d'aquest territori i suposa que s'hagin d'adaptar serveis als municipis, com les zones blaves d'aparcament. Tot i això, Gutiérrez destaca que l'augment de l'oferta de transport públic durant l'estiu té un aspecte "molt positiu". "L'alta demanda de l'estiu fa que aquestes concessions privades del transport públic siguin viables durant tot l'any. Per tant, ajuda a sostenir aquests serveis públics", manifesta l'expert.

Pel que fa a l'habitatge, Gutiérrez explica que en municipis com Cambrils o Miami Platja (Mont-roig del Camp, on pràcticament tots els censats cabrien als llits per a turistes) són rellevants les segones residències, les quals s'utilitzen durant els períodes de vacances o bé fins i tot es poden convertir en habitatge principal -de persones jubilades-. "En el cas de la primera casuística, genera uns costos, però també uns beneficis, com els fiscals o d'activitat econòmica", indica el director del Departament de Geografia de la URV. En el cas dels allotjaments turístics, tant de places hoteleres, càmpings com apartaments, també generen una problemàtica. "No tenim dades perquè no tenen llicència, no estan regulats, però sí que en tenim d'indirectes, a través d'indicadors de mobilitat", comenta.

En aquest sentit, sosté que davant l'increment de la població "flotant" cal donar una resposta "ajustada". "Les taxes turístiques, en l'àmbit municipal o de la Generalitat, que es capten a través del turisme haurien de revertir en aquests municipis i territoris per tal de mitigar l'impacte i maximitzar els beneficis", afirma. Per això, considera que s'hauria d'incloure el turisme en les polítiques de mobilitat, habitatge i planificació territorial.

El Baix Empordà, tanta oferta d'allotjament turístic com Barcelona ciutat

A banda de Barcelona i la Costa Daurada, l'altre focus d'allotjaments turístics és la Costa Brava. La meitat dels deu municipis catalans amb més places són del litoral gironí: Lloret de Mar (tercer, amb 35.364 places), Platja d'Aro (19.312), Torroella de Montgrí (18.828), Blanes (15.847) i Tossa de Mar (15.545). De fet, per comarques, el Baix Empordà se situa només darrere del Barcelonès en aquest registre, apropant-se a les 100.000. La fesomia dels establiments turístics és diferent que a Barcelona ciutat o al Tarragonès, ja que la majoria de les places són de càmpings (62,3%), per sobre dels habitatges d'ús turístic (17,7%) i els hotels (16,7%).

Encara a les comarques gironines, la Selva és la quarta de tot Catalunya amb més oferta (74.126 places) i, l'Alt Empordà, la sisena (67.680). En aquesta comarca, destaca el municipi de Sant Pere Pescador, que té 13.421 places –pràcticament totes, a càmpings– per una població de 2.207, és a dir que l'oferta per a turistes multiplica per sis el nombre de censats.

"Sinergies" entre comerç local i càmpings a Sant Pere Pescador

Malgrat que la proporció de places d'allotjaments respecte el nombre d'empadronats és molt alta, l'alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa assegura a l'ACN que "no estan tensionats". "Els càmpings han funcionat sempre de manera molt ordenada, ens impacten poc, perquè són zones que ells s'autogestionen. I sí que notem moviments quan els turistes surten o entren de les seves instal·lacions, però tenim una bona relació de veïnatge", recalca l'alcalde.

És més, per Badosa, el poble n'acaba beneficiat. "El perfil i la gent que ens ve a visitar té moltes inquietuds, volen conèixer l'entorn. I venen al poble a sopar o dinar, o, per exemple, al mercat setmanal veus molta gent que ve amb bicicleta des dels càmpings".

Una opinió que també comparteixen des del sector. El portaveu de l'Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador i director adjunt del càmping La Ballena Alegre, Àlex Trias, assegura que "mai han tingut tensió", sinó el contrari. "Hi ha moltes sinergies, perquè molts negocis es beneficien directe i indirectament de l'activitat dels càmpings, com el lloguer de bicis, caiacs, caravanes... Es potencia la feina al poble i a la zona". A més, el portaveu dels càmpings afegeix que els clients "són molt respectuosos". "I això fa que sigui més senzilla la convivència".

A Sant Pere Pescador, com en d'altres poblacions catalanes, el turisme va arribar-hi cap als anys 60 i 70, que va ser quan van néixer els primers càmpings. Paral·lelament, el 1984, es va aprovar la declaració dels Aiguamolls de l'Empordà com a parc natural; cosa que va evitar que la zona s'omplís d'edificacions i construccions.

Per Trias, el fet que s'hagi preservat l'espai natural explica per què hi ha un nombre tan elevat de càmpings. "És una meravella de la natura, és un lloc tan esplèndid. Aquí va imperar el sentit comú i el seny en el seu dia i el client de fora ho valora", indica el director adjunt. A La Ballena Alegre disposen d'unes 1.100 parcel·les i bungalows, que poden acollir unes 4.000 persones, a més de 250 treballadors.

L'alcalde afegeix que el perfil de turistes que arriben al poble són famílies, la majoria provinents d'Alemanya i Holanda, i moltes de les quals repeteixen any rere any. "I al llarg del temps sempre hem tingut aquest perfil de turista i el nombre de places no ha canviat gaire", afirma Badosa.

Les dues úniques comarques amb més oferta turística que població

Si bé al Pirineu en nombres absoluts no es registren tants allotjaments per a turistes com a la costa, en proporció a la població que hi viu sí que se situen a dalt de tot del rànquing català.

El Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça són les dues úniques comarques de Catalunya amb més places turístiques que població. Municipis com la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Espot (Pallars Sobirà) tenen pràcticament el doble de llits per a visitants que residents. Tots dos municipis tenen una estació d'esquí propera, són porta d'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i en el cas de la Vall de Boí suma el romànic Patrimoni de la Humanitat.

L'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, ha explicat que gràcies a un ajut de la Diputació de Lleida, compten amb un tècnic per al repte demogràfic que treballa el tema de l'habitatge. La primera tasca que va fer va ser fer un cens dels habitatges del municipi i els resultats van ser molt reveladors: més de 2.000 habitatges, dels quals només un 24% són de primera residència i aproximadament un 66% són segones residències.

L'alcaldessa ha explicat que al municipi tenen més de 400 allotjaments d'ús turístic, xifra que s'haurà de disminuir dràsticament d'ara al 2028.

Bruguera aposta per ampliar la borsa d'habitatge comarcal perquè la comarca disposi d'habitatge assequible durant tot l'any. L'objectiu és potenciar entre els propietaris el lloguer durant tot l'any i no el d'ús turístic.

El municipi aranès de Naut Aran, amb encara no 2.000 habitants, té donades més de 1.300 llicències de pisos turístics. Ara la regulació del Govern estipula, entre altres coses, que els permisos estaran limitats a un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. L'alcalde de Naut Aran, Cèsar Ruiz, diu a l'ACN que veu bé la regulació i confia que la norma sigui molt clara per saber com actuar en aquestes més de 1.000 llicències amb les quals se sobrepassa el seu municipi. Ruiz ha afegit que aquest topall s'hagués hagut de posar ja en el moment d'autoritzar els ajuntaments a atorgar llicències de pisos turístics.

Per intentar buscar solucions a l'habitatge a l'Aran, la Comissió d'urbanisme d'Aran va aprovar el setembre del 2024 un pla que ha de permetre la construcció d'habitatges públics per a temporers i joves al nucli de Baqueira, al municipi de Naut Aran. Es destinaran a cobrir les necessitats dels treballadors temporals de l'estació d'esquí de Baqueira Beret i també dels joves amb dificultat per emancipar-se. El Pla preveu edificis de planta baixa, una i dues plantes, amb un nombre màxim de 60 unitats d'allotjament. La manca d'habitatges ha provocat la proliferació d'autocaravanes. Un tipus de vehicles que el consistori ha prohibit a qualsevol espai del municipal des de la passada temporada d'esquí.

Catalunya central, litoral central i Terres de l'Ebre

Amb tot, és la petita població de Castellar del Riu (Berguedà) la que té una proporció de places turístiques més altes tenint en compte els habitants arreu de Catalunya. En concret, els 1.130 llits –gairebé tots, de càmping– multipliquen per gairebé set les 163 persones censades. La comarca del Berguedà és la que comptabilitza més oferta de la Catalunya central, però a molta distància de la capital, o les comarques costaneres de Girona i Tarragona, així com del litoral central.

Així, el Maresme és cinquè en places disponibles (68.801); el Garraf, vuitè (27.584) i el Baix Llobregat, novè (19.204). Tanca el 'top 10' comarcal el Baix Ebre (18.895 llits per a visitants), on es concentra més oferta de les comarques de l'Ebre. En aquesta regió, destaca l'Ametlla de Mar, amb una població de 7.347 habitants i 10.834 places, i Arnes, amb 463 residents i 556 llits per a visitants.

Municipis amb més oferta que habitants arreu del país

Els dos municipis ebrencs són només una mostra dels 90 arreu de la geografia catalana que tenen més oferta turística que població. Alguns són pirinencs, com ara Espot, on els espais disponibles multipliquen per sis la gent que hi viu, o bé Vilamòs i Prullans, municipis on es quintuplica.

D'altres són costaners, com Pals, Santa Susanna o el Port de la Selva, on n'hi ha aproximadament el triple. Al Berguedà, no només és Castellar del Riu la localitat que se surt de la mitjana, sinó que a Saldes i a Borredà pràcticament els espais per a turistes multipliquen per quatre els habitants. A les comarques de Ponent també n'hi ha, com és el cas d'Àger i d'Alòs de Balaguer, així com al Camp de Tarragona on, a banda de Salou, destaquen Creixell i Prades, amb ràtios d'1,5 llits per habitant. A les comarques de l'àmbit territorial del Penedès no n'hi ha cap en aquesta circumstància, malgrat que Sitges tingui 14.332 llits i, el Vendrell, en tingui 7.163.