L'encariment del gasoil i els fertilitzants arran de la guerra colpeja la pagesia: "Ens aboca a un altre any de pèrdues"

La guerra a l'Orient Mitjà ha disparat de forma sobtada els preus del gasoil agrícola, l'energia i els fertilitzants en una època d'elevat consum per part de la pagesia. "Els costos són inassumibles i ens aboquen a un altre any de pèrdues considerables", lamenta a l'ACN el cap sectorial de cereals de JARC, Vicenç Pascual. De fet, el sector del cereal és un dels que tem veure's més afectat per la crisi, en un any en què l'aigua de les pluges manté alguns camps impracticables. Davant d'aquest escenari, les organitzacions agràries reclamen mesures urgents per protegir la pagesia, com ara una rebaixa de l'IVA sobre els carburants i una aplicació efectiva de la Llei de la cadena alimentària perquè no se'ls pagui per sota del cost de producció.

Creix la preocupació entre els agricultors catalans per l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà sobre els costos de producció dels cultius herbacis, de cereal o de fruita. Des de l'esclat del conflicte els preus dels fertilitzants s'han encarit un 40% i el preu del gasoil agrícola s'ha disparat més d'un 30%, segons denuncia a l'ACN el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué.

La situació és especialment delicada per al sector del cereal que, en plena campanya d'adob, veu com la tona d'urea --un fertilitzant nitrogenat-- ja ha superat els 650 euros quan al desembre en costava uns 450. "Aquests 200 euros de més per tona equivalen a 1.000 quilos de gra i, si abans els números ja eren justos, ara ja anem directament a pèrdues", adverteix Pascual.

La paralització d'una part de l'activitat de les grans plantes d'urea de països com Qatar i l'Iran --que concentren prop d'una quarta part de la producció mundial--, sumat al tancament de l'estret d'Ormuz, està desencadenant una crisi de fertilitzants. "Hi ha una subhasta a veure qui paga més pel poc producte que hi ha", resumeix Pascual.

Es plantegen no sembrar panís

Una de les conseqüències immediates d'aquesta situació és que en zones de regadiu que van més endarrerides molts agricultors es plantegen no sembrar els camps de panís i deixar-los en guaret per evitar perdre-hi diners. "Amb la incertesa que hi ha, no te la pots jugar", reconeix el cap sectorial de JARC, que també demana canvis en la normativa de dejeccions per no dependre tant de tercers.

Les organitzacions agràries també denuncien una "especulació" amb el preu del gasoil, un producte essencial per a moure tractors, remolcs i màquines recol·lectores durant les feines associades a la producció. "No pot ser que un gasoil que ja teníem aquí i que ens estan servint ara pugi tant perquè ens repercuteixin el preu d'un carburant a futur", insisteix Pascual.

Reclamen mesures urgents a l'administració

Unió de Pagesos, JARC i Asaja coincideixen a demanar a l'administració que aprovi una rebaixa de l'IVA sobre el gasoil professional agrari per minimitzar l'impacte de la pujada. Això, en un context que el responsable de Fiscalitat d'UP, Josep Carles Vicente, considera "molt volàtil", però que preveu que s'acabarà "enquistant", com va passar amb l'encariment de l'energia per la guerra a Ucraïna.

Pel que fa als fertilitzants, JARC demana una suspensió del mecanisme d'ajust en frontera per carboni, l'anomenat CBAM, a través del qual la Unió Europea imposa un aranzel --d'entre uns 30 i 40 euros per tona-- a la importació de fertilitzants per tal d'igualar els seus costos de CO2 amb la producció europea. Asaja reclama a l'Estat que busqui una solució negociada amb els principals països productors.

Impacte en el preu del cistell de la compra

A més, les organitzacions exigeixen a l'administració que vetlli pel compliment de la Llei de la cadena alimentària, que impedeix vendre per sota del preu de cost, però que sovint no és efectiva, asseguren. En aquest sentit, UP reclama als observatoris d'aliments que "facin el possible" per tenir actualitzats els costos de producció dels diferents sectors agroalimentaris.

La pagesia alerta que la crisi també s'acabarà traslladant cistell de la compra. Per exemple, Roqué afirma que, només amb els sobrecostos acumulats aquest 2026, produir un quilo de fruita ja és uns 12 o 13 cèntims més car. Per això, assegura, convindria que al pagès li paguessin almenys 65 o 70 cèntims el quilo per garantir la viabilitat del seu negoci.