Et donen diners la família? Això és el que has de saber per no tenir problemes amb Hisenda

Amb l’inici de la campanya de la renda, una de les preguntes més habituals entre contribuents és què passa amb els diners que es mouen dins la família. Regals, ajudes puntuals o aportacions per comprar un habitatge són situacions freqüents, però sovint generen dubtes: cal declarar-les? Hi ha límits? Es poden fer sense pagar impostos?

La resposta curta és clara: les donacions entre familiars s’han de declarar sempre, encara que es tracti de petites quantitats. Però el com i el quan depèn de diversos factors.

No hi ha un mínim exempt: totes les donacions tributen

A diferència del que sovint es creu, no existeix una quantitat màxima a partir de la qual una donació deixa de ser legal o s’ha de declarar. Qualsevol donació, per petita que sigui, està subjecta a tributació.

A Catalunya, aquestes operacions es regeixen per l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), i no per l’IRPF. Això vol dir que qui rep els diners (el donatari) és qui ha de declarar-los davant l’Administració tributària catalana.

Com s’ha de formalitzar una donació
Segons l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), una donació de diners s’ha de fer de manera formal i acreditable. Això implica:

• Deixar constància documental de la donació (pot ser un document privat o una escriptura pública davant notari).
• Justificar l’origen dels diners, especialment en transferències bancàries.
• Presentar l’autoliquidació de l’impost en un termini màxim de 30 dies hàbils des de la donació.
• Aquest últim punt és clau: no declarar una donació pot comportar sancions, ja que Hisenda pot considerar aquests ingressos com a guanys patrimonials no justificats.

Donar diners no és el mateix que fer un préstec
Un dels errors més habituals és confondre una donació amb un préstec familiar. La diferència és fonamental:

• Donació: no s’ha de retornar i tributa per l’ISD.
• Préstec: s’ha de retornar i, si és real, no tributa, però s’ha de formalitzar (encara que sigui sense interessos).

Si no es pot demostrar que hi ha obligació de retorn, l’Administració pot interpretar que es tracta d’una donació encoberta.

Bonificacions i avantatges en casos concrets
La normativa catalana preveu reduccions i bonificacions importants, especialment en donacions entre pares i fills. Un dels casos més destacats és:

• Donacions per a la compra del primer habitatge habitual de fills menors de 36 anys, que poden gaudir de reduccions fiscals si es compleixen determinats requisits (com destinar els diners exclusivament a aquesta finalitat i formalitzar correctament l’operació).

També hi pot haver avantatges en donacions destinades a crear una empresa o en altres supòsits específics.

Què passa si no es declara
No informar d’una donació pot tenir conseqüències. Si Hisenda detecta una transferència sense justificar, pot:

• Considerar-la un increment patrimonial no declarat.
• Exigir el pagament de l’impost corresponent.
• Aplicar recàrrecs i sancions.

Per això, els experts recomanen documentar sempre qualsevol moviment de diners entre familiars, especialment si és rellevant.

Planificació i assessorament, claus per evitar problemes
Les donacions poden ser una eina útil per ajudar familiars o planificar el patrimoni, però requereixen una mínima planificació fiscal. Formalitzar-les correctament i informar-se prèviament pot evitar sorpreses en la declaració de la renda o en revisions posteriors.

En un context com l’actual, amb la campanya de la renda en marxa, conèixer aquestes obligacions és essencial per actuar amb seguretat i transparència davant l’Administració.