Amèlia Maestre: «Volem reforçar la defensa del teixit econòmic del Penedès i el Garraf»

En un context de transformació econòmica, amb nous reptes per a les empreses i necessitats diferents segons cada comarca, la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) afronta una etapa en què la proximitat al teixit empresarial, la cooperació territorial i la capacitat de generar oportunitats esdevenen especialment importants.

Al capdavant de la direcció general de la FEGP, Amèlia Maestre planteja aquesta nova etapa amb un objectiu clar: consolidar una organització cada vegada més propera a les empreses i amb més capacitat d'incidència en el desenvolupament econòmic del territori.

En aquesta entrevista amb Eix Diari, Maestre analitza les fortaleses i les mancances del Gran Penedès, el paper de les organitzacions empresarials, els reptes del mercat laboral, les infraestructures i la transformació tecnològica, així com les oportunitats que poden sorgir de treballar amb una mirada territorial compartida.

Una Federació més propera, representativa i connectada amb les empreses

Quin és el principal objectiu que es marca en aquesta nova etapa?

El meu principal objectiu és reforçar el paper de la FEGP com a agent de desenvolupament econòmic del territori. La Federació ha d'estar a prop de les empreses, conèixer les seves necessitats i ser capaç de convertir-les en projectes, serveis i iniciatives concretes.

Crec que tenim una responsabilitat que va més enllà de la representació empresarial. Hem de contribuir a construir un territori més competitiu, més atractiu per a l'activitat econòmica i amb més capacitat de generar oportunitats.

Això implica treballar en xarxa, establir aliances i tenir una mirada de conjunt. El Gran Penedès té actius molt importants, però hem de saber posar-los en valor i treballar-los de manera coordinada. Ara hi ha persones en diferents espais amb una voluntat clara d'avançar en aquesta línia, i ho veig com una oportunitat.

Quines han estat les prioritats d'aquests primers mesos?

Aquest 2026 ha estat un any de molta activitat i de consolidació de projectes. La nostra principal prioritat ha estat donar continuïtat i tancar amb èxit els projectes que teníem en marxa, impulsats en benefici de les persones associades.

Les previsions apunten que podem assolir un dels millors tancaments d'any de la història de l'associació, i hem treballat perquè sigui així. Però, més enllà dels resultats, és important que les persones associades se sentin part d'aquest èxit i el puguin compartir.

Ho estem fent al costat de les empreses i les administracions, amb el suport de l'Executiva i la Junta. Aquest treball conjunt és fonamental per consolidar l'organització i preparar-la per als reptes que tenim al davant.

Quin paper ha de tenir una organització empresarial com la FEGP més enllà de representar els interessos de les empreses?

La FEGP és un espai creat per les empreses i per a les empreses. La nostra primera responsabilitat és ser-los útils, representar-les, escoltar-les i donar resposta a les seves necessitats.

Però aquesta utilitat també té una dimensió territorial. Quan treballem per millorar la competitivitat de les empreses, contribuïm també a l'impuls econòmic del territori.

La FEGP ha de ser un espai obert, de connexió i de cooperació. Si volem ser útils, ens hem de posar al servei de totes aquelles empreses, institucions i administracions que vulguin sumar-se a projectes compartits per arribar més lluny.

No es tracta de voler liderar-ho tot, sinó de tenir la capacitat de connectar, sumar esforços i fer que passin coses, convertint el coneixement en oportunitats.

Un territori divers, amb potencial i reptes compartits

El Gran Penedès té una economia diversa, amb indústria, serveis, comerç, turisme, sector vitivinícola i logística. Quins sectors tenen més potencial de creixement?

No crec que hàgim d'apostar per un únic sector. Una de les fortaleses del territori és precisament la seva diversitat, però hem de saber fer evolucionar cada activitat cap a models de més valor afegit.

L'Informe de Conjuntura número 59 mostra diferències clares entre les tres comarques. L'Alt Penedès manté una base industrial important, amb un pes de la indústria del 26,2% sobre l'afiliació. El Garraf presenta una estructura molt terciaritzada, amb un 80,4% de serveis, mentre que el Baix Penedès és la comarca que registra el creixement ocupacional més intens, amb un increment semestral del 4,6%.

A partir d'aquesta realitat, tenim oportunitats en diferents àmbits: la indústria i l'agroalimentació, especialment amb la incorporació de tecnologia i innovació; els serveis avançats i les activitats intensives en coneixement; la logística i el transport; el turisme, amb una evolució cap a propostes de més valor afegit, i les activitats vinculades a la transició energètica i la sostenibilitat.

La clau no és només que aquests sectors creixin, sinó que generin ocupació de qualitat, productivitat i activitat empresarial estable.

El territori té prou dimensió, infraestructures i capacitat per competir amb altres àrees econòmiques de Catalunya?

Crec que tenim dimensió i actius per competir, però hem de distingir entre potencial i capacitat competitiva real.

L'Índex FEGP 2026 situa el Garraf en la vuitena posició del rànquing català, el Baix Penedès en la catorzena i l'Alt Penedès en la quinzena. Són posicions que demostren que tenim comarques amb una capacitat competitiva important.

També tenim avantatges en accessibilitat als mercats, infraestructures i especialització productiva. Ara bé, l'índex identifica debilitats que no podem ignorar: la disponibilitat de sòl productiu, la innovació, la sostenibilitat social i la capacitat d'atreure i retenir talent. De fet, la FEGP està treballant en aquest darrer àmbit per identificar què tenim i què necessitem.

Per tant, el repte no és tant tenir més dimensió com aprofitar millor els recursos que ja tenim i construir un ecosistema econòmic més connectat.

No hem de competir necessàriament reproduint el model d'altres territoris. Hem de construir un model propi, aprofitant la nostra diversitat i la nostra posició dins del sistema econòmic català.

Quins són avui els principals obstacles per a les empreses?

Crec que no hi ha un únic obstacle, sinó un conjunt de factors que es condicionen mútuament.

Si hagués de destacar-ne tres, parlaria de talent, disponibilitat d'espais per a l'activitat econòmica i infraestructures.

La manca de correspondència entre les necessitats de les empreses i els perfils professionals disponibles és un problema important. L'Informe de Conjuntura número 59 mostra que les taxes d'excedents laborals són molt diferents entre comarques: un 9,7% a l'Alt Penedès, un 16,6% al Garraf i un 19,2% al Baix Penedès. Això indica que no podem abordar les necessitats de personal amb una única política territorial.

També tenim un problema de disponibilitat de sòl productiu, especialment evident al Garraf, que ocupa la posició 40 de 43 en l'Índex FEGP, i al Baix Penedès, que disposa de 2,1 hectàrees per cada 1.000 habitants i ocupa la posició 23 de 43. A tot això s'hi afegeix la necessitat de millorar la mobilitat i la connectivitat.

També hi ha els costos energètics, la complexitat administrativa i les dificultats d'adaptació tecnològica. Tot i que no disposem d'una quantificació comparativa d'aquests factors en els informes de la FEGP, és evident que els costos empresarials han augmentat considerablement i que aquestes qüestions apareixen de manera recurrent en les demandes de les empreses.

Hi ha una estratègia econòmica compartida per al conjunt del Gran Penedès o encara predominen les dinàmiques de cada municipi i comarca?

Crec que tenim una oportunitat clara per avançar cap a una estratègia econòmica més compartida. Els informes de conjuntura ens mostren una realitat interessant: el territori creix, però no ho fa seguint un mateix model productiu. L'Alt Penedès manté una estructura més equilibrada i industrial; el Baix Penedès presenta un creixement constructiu i terciari més intens, i el Garraf consolida la seva especialització en serveis.

Aquesta diversitat no ha de ser una debilitat. Al contrari, pot ser un avantatge si som capaços d'entendre les complementarietats entre comarques.

Necessitem una visió compartida sobre quina activitat econòmica volem atraure, com desenvolupem el talent, quines infraestructures necessitem i com aprofitem les especialitzacions de cada territori.

«El Gran Penedès ha de ser alguna cosa més que una delimitació geogràfica: ha de convertir-se en un espai real de relacions econòmiques».

Quines oportunitats es poden generar a partir de la connexió entre el Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i l'Anoia?

La principal oportunitat és entendre que les comarques no han de funcionar com a compartiments estancs.

Tenim estructures productives diferents i complementàries. Podem connectar la base industrial i agroalimentària de l'Alt Penedès, el dinamisme dels serveis del Garraf i el creixement del Baix Penedès amb les capacitats productives i empresarials de l'Anoia.

Això pot generar oportunitats en les cadenes de proveïment, la logística, la formació, la transferència de coneixement i la captació de projectes empresarials.

També podem guanyar massa crítica per desenvolupar projectes que, individualment, una sola comarca tindria més dificultats per impulsar.

Però aquesta connexió necessita cooperació institucional, empresarial i territorial. El concepte de Gran Penedès ha de ser alguna cosa més que una delimitació geogràfica: ha de convertir-se en un espai real de relacions econòmiques.

Talent, continuïtat empresarial i formació

Com es pot aconseguir que els joves formats al territori hi trobin oportunitats laborals i no hagin de marxar per desenvolupar la seva carrera?

Hem de començar entenent que retenir talent no és només una qüestió de formació. És una qüestió de competitivitat territorial.

L'Índex FEGP 2026 incorpora precisament un capítol monogràfic sobre talent, demografia i nova competitivitat territorial. Hi identifica tres elements que condicionen cada vegada més la capacitat d'atreure i retenir professionals: l'habitatge, la mobilitat i la qualitat de vida.

Per tant, necessitem empreses capaces d'oferir oportunitats professionals atractives, però també un territori on els joves puguin desenvolupar el seu projecte vital.

Hem de connectar millor els centres de formació amb les empreses, donar visibilitat a les oportunitats professionals que ja existeixen i fomentar activitats econòmiques de més valor afegit.

No podem pretendre retenir talent si no som capaços d'oferir oportunitats de creixement professional i unes condicions de vida adequades.

Quins reptes afronten les petites i mitjanes empreses en el relleu generacional i la continuïtat dels negocis?

El relleu generacional és un repte important per a la continuïtat del teixit empresarial. No és només una qüestió de trobar algú que assumeixi la propietat o la direcció d'un negoci, sinó de garantir que el coneixement, l'activitat i els llocs de treball puguin tenir continuïtat.

Les empreses han de preparar aquest procés amb temps, professionalitzar la gestió, adaptar-se als nous models de negoci i incorporar noves competències.

També hem de facilitar que els processos de transmissió empresarial siguin una oportunitat per mantenir l'activitat econòmica al territori.

Des de les organitzacions empresarials podem ajudar a identificar necessitats, connectar empresaris i futurs successors i facilitar l'accés a assessorament i recursos.

Com poden col·laborar més estretament les empreses, els centres de formació i les administracions per ajustar la formació a les necessitats del mercat laboral?

Hem de passar d'una relació puntual a una col·laboració estructurada i permanent.

Les empreses han de poder explicar quins perfils necessiten, quines competències els manquen i com evolucionen les seves necessitats. Els centres de formació han de poder incorporar aquesta informació als seus programes, i les administracions han de facilitar els recursos i els espais de coordinació.

L'Informe de Conjuntura número 59 ens dona una dada especialment significativa: la taxa d'excedents laborals és molt diferent entre les tres comarques. Això demostra que tenim realitats sectorials i laborals que necessiten respostes específiques.

Per tant, hem de treballar amb una planificació de la formació més connectada amb les necessitats reals de les empreses i amb una millor orientació professional.

La FEGP pot tenir un paper molt important com a pont entre aquests tres àmbits. Per això impulsem un estudi que veurà la llum a principis del 2027.

Infraestructures, innovació i transformació empresarial

Quines infraestructures són més urgents per millorar la competitivitat del territori? Quin impacte tenen les mancances ferroviàries i viàries en l'activitat empresarial?

Les infraestructures són un factor estructural de competitivitat. No podem parlar de desenvolupament empresarial sense parlar de connectivitat, mobilitat i accessibilitat.

L'Índex FEGP 2026 mostra que les tres comarques tenen posicionaments diferents en infraestructures de transport i comunicacions: l'Alt Penedès ocupa la desena posició, el Baix Penedès la novena i el Garraf la divuitena.

Això no significa que no hi hagi mancances, sinó que les necessitats són diferents segons el territori.

Hem de prioritzar una millor connexió ferroviària, la fiabilitat del transport públic, la capacitat de les vies de comunicació i les connexions entre els principals polígons i nuclis d'activitat econòmica.

La mobilitat afecta directament la disponibilitat de treballadors, els desplaçaments quotidians, la logística i la capacitat de les empreses per desenvolupar la seva activitat.

No podem demanar a les empreses que siguin més competitives si el territori no ofereix unes condicions de mobilitat adequades.

Les empreses disposen de prou sòl industrial i espais adequats per créixer? Hi ha risc que les oportunitats d'inversió acabin marxant a altres territoris?

La disponibilitat de sòl per a l'activitat econòmica és un dels factors que més em preocupen des del punt de vista de la competitivitat.

L'Índex FEGP 2026 evidencia diferències importants entre comarques. L'Alt Penedès presenta una posició relativament favorable, la novena de Catalunya en disponibilitat de sòl i espai per a l'activitat econòmica. El Baix Penedès ocupa la vint-i-tresena posició, mentre que el Garraf se situa en la quarantena.

En el cas del Garraf, aquesta és una de les seves principals debilitats estructurals. Al Baix Penedès, l'informe també identifica una disponibilitat de sòl productiu insuficient per absorbir la demanda empresarial.

Això ens obliga a reflexionar sobre la planificació territorial. No n'hi ha prou amb atraure inversions si després no disposem d'espais adequats per acollir-les.

Hem de preservar el sòl industrial, millorar els polígons existents i planificar amb una visió de futur. Si no som capaços d'oferir espais adequats, és raonable pensar que algunes oportunitats d'inversió poden acabar localitzant-se en altres territoris.

Com estan afrontant les empreses del territori la digitalització i la incorporació de la intel·ligència artificial?

La digitalització i la intel·ligència artificial són dos àmbits que poden transformar profundament la competitivitat de les empreses, especialment de les petites i mitjanes.

El repte és que aquestes tecnologies no es converteixin en un avantatge exclusiu de les empreses amb més recursos, sinó que puguin arribar al conjunt del teixit empresarial.

L'Índex FEGP 2026 incorpora la innovació i el desenvolupament tecnològic com un dels factors de competitivitat i identifica diferències entre les comarques. També posa de manifest la necessitat de reforçar els ecosistemes d'innovació i la transferència de coneixement.

Hem d'ajudar les empreses a passar de conèixer aquestes eines a saber com aplicar-les: en els processos productius, la gestió, la comercialització, l'atenció al client o la presa de decisions.

No es tracta d'incorporar tecnologia per estar al dia, sinó d'utilitzar-la per millorar la productivitat, guanyar eficiència i generar noves oportunitats de negoci. Les administracions i les formacions que impulsa la FEGP han de contribuir a acostar aquestes eines a les empreses. A més, tenim empreses tecnològiques al territori que ja són atractives per al talent especialitzat.

La sostenibilitat i la transició energètica són una oportunitat competitiva o encara es viuen principalment com un cost?

Crec que hem d'entendre la sostenibilitat com un factor de competitivitat i no únicament com una obligació o un cost. Recordo una frase que em va dir un empresari: «L'empresa ha d'invertir per ser més sostenible, o no serà». Penso que aquesta és la mentalitat.

Les empreses han de ser capaces d'adaptar-se a un context en què l'eficiència en l'ús dels recursos, la gestió energètica i la sostenibilitat ambiental tenen cada vegada més importància.

L'Índex FEGP 2026 també incorpora la sostenibilitat social i mediambiental com a dimensions de la competitivitat territorial. Les dades mostren que l'Alt Penedès presenta una posició relativament favorable en sostenibilitat mediambiental, mentre que el Garraf i el Baix Penedès tenen recorregut de millora.

Tenim una oportunitat per impulsar projectes compartits, millorar l'eficiència energètica de les empreses i facilitar l'accés a solucions que sovint són més difícils d'abordar individualment per a les pimes.

La sostenibilitat ben plantejada pot ajudar a reduir costos, millorar processos i reforçar la capacitat competitiva de les empreses.

Com es pot facilitar que les petites empreses accedeixin a la innovació, al finançament i als nous mercats?

Aquest és un dels grans reptes que tenim com a organització empresarial.

Les petites empreses no sempre disposen dels recursos humans, econòmics o tècnics per accedir a determinats processos d'innovació o internacionalització. Sovint tenen la necessitat, però no el temps ni l'estructura per desenvolupar-los.

Per això, crec que les organitzacions empresarials hem de fer una funció facilitadora: apropar coneixement, generar espais de cooperació, connectar empreses amb proveïdors especialitzats i facilitar l'accés a programes de suport i finançament.

També hem de fomentar la col·laboració entre empreses. Una pime pot tenir dificultats per abordar individualment determinats projectes, però si comparteix coneixement, recursos o oportunitats amb altres empreses pot guanyar capacitat.

La innovació no ha de ser patrimoni exclusiu de les grans empreses. Ha de formar part de la cultura empresarial de tot el territori.

Quins sectors o activitats econòmiques emergents hauríem de seguir de prop al Gran Penedès?

Més que identificar un únic sector emergent, crec que hem d'estar atents a aquelles activitats capaces de transformar i complementar la nostra estructura productiva actual.

Tenim oportunitats en àmbits com la tecnologia i els serveis avançats, especialment en activitats vinculades a la digitalització, la intel·ligència artificial i la transferència de coneixement. També en la modernització de la indústria i de l'agroalimentació tradicionals, incorporant innovació i processos de més valor afegit. A això s'hi sumen la logística i el transport, així com les activitats vinculades a l'economia verda, l'eficiència energètica i la gestió dels recursos.

L'Índex FEGP 2026 apunta especialment a la necessitat de reforçar els ecosistemes innovadors i les activitats intensives en coneixement. També evidencia que el futur del Garraf demana avançar cap a serveis de més valor afegit, mentre que a l'Alt Penedès és important reforçar la capacitat innovadora de la base industrial i agroalimentària.

El que hem de buscar és que les noves activitats no substitueixin necessàriament les nostres fortaleses tradicionals, sinó que les facin evolucionar i ens permetin guanyar competitivitat.

Si hagués de definir tres prioritats perquè el territori sigui econòmicament més fort d'aquí a cinc anys, quines serien?

Jo destacaria tres prioritats molt connectades: el talent, les condicions per desenvolupar l'activitat empresarial i la innovació. Totes tres s'han de treballar amb una mirada compartida del Gran Penedès.

La primera és connectar millor el talent amb les oportunitats del territori. Això vol dir acostar la formació a les necessitats reals de les empreses i generar oportunitats professionals de qualitat. Però també abordar l'habitatge i la mobilitat: si volem que els joves es quedin o tornin, els hem d'oferir un territori on puguin desenvolupar el seu projecte professional i vital.

La segona és garantir les condicions perquè les empreses puguin créixer i invertir aquí. Necessitem un transport públic més fiable, millors connexions entre municipis i polígons i espais adequats per a l'activitat econòmica. Hem de millorar els polígons existents, preservar el sòl industrial i planificar amb visió de futur, tenint en compte que cada comarca té necessitats diferents.

La tercera és ajudar les empreses a guanyar valor afegit a través de la innovació, la digitalització i la sostenibilitat. No es tracta només d'incorporar tecnologia, sinó de posar-la al servei de la productivitat i de noves oportunitats de negoci. I hem de procurar que aquesta transformació arribi també a les microempreses i les pimes, connectant-les amb coneixement, assessorament i recursos.

Per avançar en aquestes tres prioritats, necessitem cooperació entre empreses, centres de formació i administracions. No hem de reproduir tots el mateix model, sinó aprofitar les fortaleses de cada comarca i connectar-les. La FEGP ha de contribuir a fer possible aquesta col·laboració i a defensar les necessitats del teixit empresarial.

D'aquí a cinc anys, m'agradaria que poguéssim parlar d'un territori on les empreses tinguin més capacitat de créixer i les persones més oportunitats per construir-hi el seu futur.