Presència massiva a la Fira de Novembre

En total se n'han realitzat 84, entre teatre, música, conte contes, balls, esport, tallers variats, atraccions i circuits lúdics per tot el recinte firal. Fins a 42 entitats han col·laborat en la programació de totes aquestes propostes, algunes de les quals, les de gran format, s'han concentrat a la plaça d'Enric Cristòfol Ricart. Aquestes activitats han contribuït a aportar un caràcter festiu a la fira, segons el segon tinent d'alcalde i regidor de Desenvolupament Local, Societat de la Informació i Promoció de la Ciutat, Tomàs Álvaro.

Els expositors en general han manifestat un alt grau de satisfacció, tant pels resultats de la Fira com per la seva organització. "La crisi es nota", ha apuntat el Tomàs Álvaro. Conscients d'aquest context, però, les empreses i entitats que han estat a la fira consideren en general que la inversió per ser-hi presents ha estat positiva, segons la informació que han aportat a la Regidoria.

En total, s'ha comptat amb 260 estands, el 100% dels oferts, una xifra superior a la de l'edició del 2009. D'aquests, 96 han estat de venda directa (41 del sector alimentació i restauració; 14 d'artesania d'autor; 16 d'art i 25 majoritàriament articles de roba i complements i parament i complements de la llar).

El regidor de Desenvolupament Local ha manifestat la voluntat de l'Ajuntament de millorar any rere any en l'organització de la fira. Així, els expositors de la zona de restauració i degustació, ubicada a la plaça de la Vila, han valorat positivament la instal·lació enguany d'una gran carpa central i carpes annexes, totes d'estètica homogènia. Aquest espai ha comptat amb una gran afluència de públic durant tota la fira, sobretot a la franja de tarda i nit. També en els estands d'alimentació i restauració s'ha reforçat enguany el control de les mesures sanitàries.

Així mateix, s'ha intervingut també per millorar l'exposició del sector de l'automoció, que és un dels més perjudicats per la situació econòmica global. En aquest sentit, s'ha instal·lat una il·luminació especial per afavorir la imatge dels vehicles. Aquest sector amb presència tradicional a la fira ha reduït la contractació de metres quadrats, però hi han pres part pràcticament les mateixes empreses que l'any passat.

Pel que fa a la temàtica dels expositors, s'han reflectit les tendències actuals del mercat, amb una important presència de sectors emergents, com els materials auxiliars de construcció i serveis de rehabilitació d'edificis; els productes i serveis dedicats a les persones (serveis sanitaris, cosmètica, llar, etc.); les empreses de serveis (fotografia, nuvis i celebracions, lleure, jardinera, etc.) i també cal destacar l'alta presència d'estands institucionals dels principals partits polítics.

Mantenir el recinte firal

El segon tinent d'alcalde, Tomàs Álvaro, ha defensat la celebració de la Fira de Novembre en el centre urbà de la ciutat, i ha manifestat la voluntat que continuï així. Actualment el certamen multisectorial de Vilanova i la Geltrú ocupa 25.000 metres quadrats, entre la plaça de la Vila, la rambla Principal –que enguany s'ha enllaçat amb la recuperada plaça de les Neus-, la plaça del Mercat, on s'instal·la la carpa, i la plaça d'Enric Cristòfol Ricart.

Tomàs Álvaro ha recordat que ciutats com Girona i Lleida també fan fires al carrer, la qual cosa les fa atractives per al públic "perquè la gent surt a passejar i troba la fira". Amb tot, "això no treu la necessitat que Vilanova i la Geltrú disposi d'un equipament específic per a esdeveniments sectorials lligat a un hotel", ha afirmat el regidor. En aquest sentit, ha explicat que des de principi de mandat existeix el plec de condicions per desenvolupar aquest espai al Torrent d'en Mestre, davant del Sabeco, però no s'ha pogut tirar endavant "per motius estrictament econòmics".