La crisi converteix a molts ciutadans en ferrovellers

“Si abans de la crisi hi havia deu ferrovellers, ara n’hi ha deu mil”. Així de clar s’expressa l’Antonio, propietari d’una de les ferrovelleries que hi ha al Baix Penedès, situada al Polígon La Cometa del Vendrell. Ell, provinent d’una família de tradició ferrovellaire, sap com ningú el canvi que ha patit els últims anys aquesta professió, molts cops mal vista, com ell mateix reconeix.

Allò que abans poca gent volia fer, anar a buscar totes les restes de ferros i deixalles per portar-les a la deixalleria i vendre-les per quatre duros, ara ho fa una gran quantitat de gent. La situació econòmica en moltes famílies és dura, i la necessitat d’aconseguir uns ingressos mínims per tenir un plat a taula, porta a molta gent a buscar-se la vida com pot. Així, la recollida de ferralles suposa una oportunitat d’obtenir alguns euros.

L’Antonio afirma que si abans “només teníem camionetes que portaven molt de material de cop”, ara hi ha un constant tràfic de cotxes particulars que porten petits electrodomèstics com microones o rentadores. “A vegades només s’emporten quatre o cinc euros a canvi, i altres ens porten coses que no podem acceptar, com neveres”, apunta el propietari de la deixalleria, “aleshores fan el viatge per res”. Després, ell les porta a un majorista de Tarragona, que també li paga a pes.

Amb el DNI i registrats a l’ordinador

Un dels problemes de l’època actual de crisi és que els propietaris de les ferrovelleries han de vigilar de no comprar material robat. Fa prop de dos anys, dos propietaris d’una deixalleria de Santa Oliva van ser detinguts per comprar grans quantitats de cable de coure robat. No fa gaire, la policia local del Vendrell va ser alertada d’un robatori de material, i entre ells i els Mossos van enxampar els lladres a punt de fer la venta en una ferralleria de Bellvei.

Per això, tothom qui entrega material a la de La Cometa ho ha de fer mostrant el DNI, i el seu nom es registra a l’ordinador. “Alguns ens queixen, però no volem problemes” apunta Antonio, “jo mateix superviso molts cops el material per veure si el podem acceptar o no”. De moment, el negoci li dóna bons fruïts. Durant la mitja hora que mantenim la conversa, cinc vehicles ja han arribat per portar la seva carrega. Els millors dies són els dilluns, un cop passat tot el cap de setmana, sense oblidar els mesos estiuencs, on hi ha un augment de l’activitat a causa de les segones residències.