Nexes s'omple d'emprenedors per escoltar l'aventurer Albert Bosch

Entusiasme, motivació, realització personal i professional, ambició, equip, formació vivencial, escolta activa, aventura, gestió del risc, intuïció, planificació i anticipació, perseverança, il·lusió, valor del fracàs... Són alguns dels conceptes que van sorgir aquest dijous a la tertúlia que es va dur a terme a Nexes, el Centre de Serveis a les empreses, com a culminació de la Jornada de portes obertes. Nexes es va omplir d’emprenedors que van poder escoltar una interessantíssima conversa a tres bandes, amb l'emprenedor i aventurer Albert Bosch i l'expert en gestió de persones Francesc del Pino, conduïda pel periodista David de Dios, del programa de televisió Aula Emprenedora.

El regidor de promoció econòmica, Jaume Amigó, acompanyat per l’alcaldessa de Sant Sadurní, Susanna Mérida i per un gran nombre de regidors de l’Ajuntament, va presentar la tertúlia. Amigó va agrair la tasca feta per l’equip de promoció econòmica i va celebrar que el viver ja tingui una emprenedora instal·lada i moltes persones que hi esta interessades. El regidor va destacar la voluntat del cowork, del treball en equip, d’oferir la possibilitat de compartir experiències i coneixements i d’haver volgut fer un equipament funcional per la vila.

Escolta activa dels assistents

‘Tothom comença a veure l’emprenedoria com un fet necessari’, va iniciar la conversa David de Dios, que de forma molt distesa va conduir una tertúlia on van sorgir moltes idees per els emprenedors assistens.

Francesc del Pino va parlar de gestió de persones, no de recursos humans, ‘ja que les persones no som recursos’, de la importància per un cap d’escoltar els treballadors, de no fer plans només de dalt a baix: ‘Un treballador motivat és molt més rendible per a una empresa, tot i que avui dia estar motivat està mal vist pels companys i un ho ha d’estar d’amagat’. Del Pino va reclamar que ens ‘Cal cultura d’empresa’. Per això va afirmar que ‘Cal passar del cap dictador al lideratge; un cap ha de ser creïble, ha de lubricar l’empresa i fer que tot l’engranatge funcioni, ha de ser cohesionador’. Els caps han de conèixer les problemàtiques de tothom i han d’aprendre, com qualsevol persona que vulgui tirar endavant una idea, a practicar l’’escolta activa’, és a dir, utilitzant el que explica l’entorn com a informació bàsica pel nostre projecte.-.

Una de les claus és ‘comunicació, comunicació i molta transparència’; ‘Cal sentir-se realitzat i saber que pots prosperar en el teu lloc de treball. El treball és alguna cosa més que guanyar calés. calen objectius. El treball suposa un estats social i a tothom li agrada sentir-se reconegut. Tot i que la formació és imprescindible, els que fem selecció de personal valorem més la persona que un recull de títols, valorem la formació vivencial, que les persones es llancin a fer a fons el que decideixin fer’.

Albert Bosch va contagiar també molt entusiasme amb la seva expressiva forma d’explicar-se, molt empàtica. Nascut el 1966 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), ha participat al Dakar en 8; ha completat el projecte '7 Cims', consistent en escalar els cims més alts de cada continent; és corredor habitual d’ultramaratons, ha fet més de 100 curses de diferents disciplines d’esports extrems i ha creuat l’Antàrtida des de la costa fins el Pol Sud, utilitzant els seus propis mitjans, un 98% en solitari i essent el primer català que ho aconsegueix, a la vegada que el primer espanyol que ho fa sense rebre assistència. Emprenedor en la vessant professional i aventurer vocacional, Bosch s’autodefineix com un apassionat de l’emprenedoria, de l’esport i de totes aquelles aventures que comportin un repte personal. Llicenciat en Ciències empresarials, els seus punts forts són la capacitat estratègica, la resistència física i mental, la perseverança i la capacitat de reacció en situacions crítiques i ha desenvolupat una densa carrera emprenedora, fundant i invertint en diferents projectes empresarials.

Bosch va recordar que el que vol qualsevol emprenedor és arribar a ser empresari, va aconsellar associar-se per projectes, col·laborar per anar descobrint talents i va defensar que l’equip és fonamental per a qualsevol projecte: ‘Sinó els projectes moren abans de néixer’. També va parlar de la necessitat de fer la feina ben feta i de lluitar contra la mediocritat, de la necessària ambició ben entesa per arribar a complir els propis objectius, que tant el líder com els seus col·laboradors han de tenir molt clars.

Referent a l’aventura al pol sud, on Bosch va recórrer 1.152 quilòmetres en 67 dies amb més de 100 quilos a sobre, va explicar que un emprenedor ha de ser un aventurer, ha de saber estar sol i ha d’entendre d’acte d’emprendre com un acte total: ‘la part esportiva és la més fàcil perquè és la que m’agrada, malgrat la disciplina i esforç necessaris; cal també, però, un ‘business plan’ acollonant, que no t’agrada i que és molt difícil de gestionar. Cal molta determinació per estar dos anys gestionant un projecte i hi ha molt poca gent que tingui mentalitat emprenedora, que estigui disposada a buscar els diners, a muntar la logística ...en aquest compromís  hi ha l’èxit o el fracàs del projecte’.

Gestió del risc i del fracàs

Albert Bosch va parlar també de la importància de la gestió del risc, en les aventures i en les empreses: ‘Has de decidir el teu rumb, prendre decisions difícils i sovint determinants, cal assumir riscos que no vol dir mai fer temeritats. Si a l’Antàrtida et passa alguna cosa i aixeques un dit per demanar ajuda, se’t congela’, va dir. Per això abans de marxar va prendre decisions com ara extirpar-se l’apèndix, ja que l’anticipació, la planificació, la previsió i la minimització dels riscos són eines bàsiques de l’emprenedoria. El difícil és trobar l’equilibri entre perseverar i saber frenar: ‘S’ha de ser valent per renunciar a  fer el cim després de temps i temps de treballar en l’expedició’. I això passa en tots els projectes.

A la tertúlia es parlar també de la importància de saber acceptar el fracàs, acceptació no gaire integrada a la nostra cultura i molt valorada en canvi en la cultura nord-americana, que valora la gent que ha fracassat i que s’ha recuperat: ‘Un no vol dir que ara no, però no vol dir que no en el futur, va dir Bosch’.

I al final, els consells

David de Dios va demanar algun consell per als emprenedors de la sala: ‘Posa’t en projectes que et facin feliç. Per tirar-los endavant calen moltes hores i esforç i hi ha moltes possibilitats de fracassar... almenys que et puguis sentir orgullós de tu mateix i haver gaudit pel camí’ va dir Albert Bosch, que felicitant els regidors per la iniciativa de Nexes va dir que un emprenedor ha de poder començar sense carregar-se d’infraestructures, fet pel qual el viver és ideal.

Francesc del Pino va afegir: ‘Deixeu-vos ajudar, no tothom pot saber de tot, i formeu un bon equip, tenint molt en compte els interessos i les relacions humanes. I poseu-hi molta il·lusió, tenir el risc controlat però sense perdre mai la xispa’.

Fins i tot el moderador, David de Dios, va instar els assistents, en paraules d’un company periodista, a plantejar-se què farien si els diguessin que els queden quatre mesos de vida. ‘Tot el que penseu que faríeu, feu-ho ara. No cal esperar a que ens dictin una sentència d’aquestes’.
De Dios va instar els contertulians a retrobar-se a Nexes el 2016 per valorar el camí fet i va demanar a Albert Bosch que quan torni ho faci amb el Pol Nord assolit.