La cooperativa de Sant Sadurní comença a facturar

La cooperativa impulsada per l’Ajuntament de Sant Sadurní ja ofereix els primers serveis tant sols uns mesos després de la seva creació. Tot i que els socis són plenament conscients de les dificultats que comporta tirar endavant un projecte d’aquestes característiques en un moment com l’actual, el fet que dos dels quinze membres tinguin ja feina i la precarietat del mercat laboral “convencional” fa que, malgrat totes les complexitats, els socis encarin el futur amb decisió.

L’Eduard és el president de la cooperativa. Va entrar-hi “per casualitat”, ja que quan van començar els tràmits per crear-la vivia a Martorell. De fet, fins que no es va assabentar que s’estava impulsant aquest projecte a Sant Sadurní, mai s’havia plantejat participar en una iniciativa semblant; fins no fa gaires anys havia treballat com a cap d’informàtica en diverses multinacionals. “Quan vaig saber d’aquest projecte portava un any a l’atur”.

L’acompanya en aquesta aventura, entre d’altres, la Teresa, de 53 anys, “el corcó” -assegura ella mateixa- de Cooperem. “Estic sempre al darrera recordant tot el que hem de fer”, afegeix. Ella portava molt de temps sense treballar. Molt més encara amb contracte. “M’he dedicat a la meva família i després a caves, fàbriques, el que hi havia per aquí”. També es va assabentar de rebot de l’existència d’aquest projecte. I n’està encantada. “El que volem és treballar i que aquesta feina digui alguna cosa sobre nosaltres mateixos”.

Precisament aquesta és una de les màximes de Cooperem: es vol treballar, si,  però sempre tenint en compte una sèrie de “valors”, habitualment  poc habituals en les empreses. Un d’ells, el compartir: com a mostra la casa de la Teresa s’ha convertit en la seu provisional de la cooperativa, i ella n’està “encantada”. Un altre, la solidaritat: està previst que tots els beneficis anuals del projecte -que es caracteritza per ser sense ànim de lucre- reverteixin en iniciatives gratuïtes pels veïns de Sant Sadurní d’Anoia, el municipi que ha impulsat la cooperativa, i en general de l’Alt Penedès.

De fet, “tècnicament”, Cooperem es va començar a posar en marxa a finals d'octubre de l’any passat quan, coincidint amb l’any internacional del món cooperatiu, l’Ajuntament d’aquest municipi de l’Alt Penedès va ajudar a crear la cooperativa amb la col•laboració d’una tècnica del Consistori, Cristina Molero, experta en coaching, amb l’objectiu doble de reduir la xifra d’atur i de millorar el servei de dependència al municipi

Durant gairebé mig any, l’Ajuntament de Sant Sadurní ha format els interessats en tot el que envolta el tema cooperatiu i en tot tipus de tècniques empresarials, personals i grupals. Gairebé un centenar de persones s’han interessat en el projecte durant aquests mesos. “Al final, aquest mes de gener, vam haver de tancar l’entrada de més persones interessades i començar a constituir la cooperativa”, explica Molero.

3.000 euros entre els socis

Un cop triat el consell rector, el segon pas va ser decidir el nom de la cooperativa i el logo, una decisió que va recaure sobre els propis cooperativistes. Des del mes d’abril, de fet, Cooperem ja és una realitat que depèn exclusivament dels seus quinze socis. De moment ofereix quatre serveis diferents: assistència domiciliària, reformes i reparacions, servei de neteja i canguratge i lleure.

En total, entre tots els membres de la cooperativa s’han aportat 3.000 euros de capital social, una quantitat relativament baixa, però que en alguns casos ha suposat “un gran esforç”, afirma l’Eduard,  ja que molts dels socis feia temps que no percebien cap tipus d’ingrés. El sacrifici, però, ha valgut la pena, ja que comencen a arribar les primeres feines i les primeres factures. “Ja tenim un parell de persones treballant a atenció al públic i en manteniment del cementiri de Sant Sadurní”, assegura satisfet l’Eduard, que s’encarrega de la gestió.

Cooperem funciona com una cooperativa més. Els socis es reuneixen un cop a la setmana i almenys un cop a l’any s’ha de convocar una assemblea general per aprovar els comptes i prendre decisions “importants”. Durant els set dies de la setmana, a més, els cooperativistes es dediquen a buscar possibles clients a l’administració pública o al sector privat de l’Alt Penedès, tot i que també resten obert a oferir serveis fora de la comarca segons el servei.

Arriben els primers currículums

A banda del treball al cementiri, en aquests pocs mesos de funcionament, Cooperem també ha aconseguit  “petites feines” de neteja i de reformes. Els socis cobren la remuneració segons les hores treballades i la cooperativa sempre intenta que acumulin prou jornades laborals perquè els hi surti a compte fer-se autònom, un dels requisits bàsics per poder treballar per la cooperativa. “Treballar, encara que sigui per poc, ja és molt avui dia”, remarca la Teresa mentre mostra el centenar llarg de currículums que han arribat a casa seva en les darreres setmanes.

L’Alícia té 38 anys i ha treballat en el món de la neteja, com a cambrera... “una mica de tot”. La seva última feina data de fa cinc anys, com a cuinera. En un principi tenia dubtes sobre la viabilitat de la cooperativa, però després es va preguntar “perquè no?”Ara mateix és la responsable de la secció de neteja de Cooperem i s’encarrega de fer contactes amb els possibles clients. “El meu marit si que treballa, però és mileurista”. Avui dia, cobrar 1.000 euros és tot un luxe.