El preu del sòl i la falta d'equipaments, reptes de la reindustrialització de Vilanova

El camí és difícil però hi ha voluntat de fer-lo. Aquesta és la conclusió a la qual van arribar els empresaris, l’Ajuntament i els sindicats quan es van reunir dimarts passat a l’auditori del Neàpolis per debatre sobre la revitalització de la indústria a Vilanova. El debat, que des de fa un temps és present al territori, va posar de manifest alguns dels punts febles de la ciutat com l’alt preu dels sòls i el mal equipament dels polígons. Si bé la iniciativa ha de venir dels empresaris, els ponents van estar d’acord en unir esforços i buscar solucions.

Primer de tot, cal adequar el territori. La majoria de participants van coincidir en què Vilanova no és prou competitiva a l’hora de captar inversió industrial. Les millores  que s’haurien de fer són rebaixar el preu dels sòls i fer més accessibles les comunicacions abaratint el preu de l’autopista i el ferrocarril i adaptant el port al transport de mercaderies. El vicepresident de l’ADEG, David Andreu, va afegir que els polígons de la ciutat no es troben en les condicions més òptimes. Molts d’ells encara no disposen de fibra òptica i per tant, no estan adaptats a les noves tecnologies.

El segon pas per revitalitzar la indústria és promocionar la ciutat. Un dels seus punts forts és el capital humà. El regidor de Promoció econòmica de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueres, va recalcar que hi ha una gran nombre de població qualificada. També va explicar que des de l’administració s’estava treballant per crear relacions i aliances amb les empreses, mantenint viu el Pla Estratègic d’Activitat Econòmica. Jordi Troté, el director de Territori d’ACCIÓ, va afegir que ens trobàvem en un context positiu. Així, Catalunya és la primera regió europea en la captació d’inversió estrangera i per tant, tots els sectors de la societat treballen conjuntament per assolir aquest mateix objectiu.

Des dels sindicats, el secretari general d’UGT, Francesc Rica, va plantejar que les normatives municipals i autonòmiques s’haurien de simplificar per posar facilitats a les indústries locals i evitar que aquestes marxessin. També Albert Rodríguez, el delegat de CC.OO. al Garraf, va parlar de canvis en les polítiques industrials i va criticar que des de l’any 1981 es perseguien els mateixos objectius però no hi havia canvis significatius en el fet de revitalitzar la indústria a Vilanova. De cara al futur, el periodista Xavier Canalis va proposar fixar un full de ruta pels pròxims vuit anys per tal d’assegurar el progrés econòmic i social de les properes dècades.

La diferència entre el PIB que genera el sector serveis respecte l’industrial va ser un altre dels temes que més es van tractar. Els empresaris consideren que un àmbit que produeix riquesa com el de la indústria no pot representar només un 20% del producte interior brut i per tant, s’ha de potenciar. “Hi ha la percepció que el govern municipal no té interès per la indústria i no és el cas”, va contestar l’alcaldessa, “el que passa és que les activitats que duem a terme no es perceben tant”. Neus Lloveras va explicar que a en aquests moments s’està pensant en una indústria nova i diferent que potenciï sectors emergents com el disseny industrial, els sistemes industrials, les TIC i l’àmbit sociosanitari.

Recomençar sí, però a partir d’una llarga tradició industrial. Quan a finals del segle XIX els empresaris van impulsar la indústria a Vilanova, ho van fer partint de zero, copiant altres models d’èxit i actuant per intuïció. Avui dia, a part de l’emprenedoria i la tradició, Albert Tubau, vicepresident de d’Institut d’Estudis Penedesencs, proposa una sèrie d’ingredients més per tal de prosperar: fer recerca i innovació i apostar per la diversitat selectiva.