Els quioscs tradicionals han de reciclar-se o resignar-se a tancar

Els dos quioscs de la Rambla Principal estan tancats des de fa un any. L’Ajuntament està pendent de treure a principis d’any la licitació el quiosc de dalt de la rambla, el proper a la plaça de les Neus, després que quedessin deserts els dos concursos anteriors. Segons el consistori hi hauria algú interessat en comercialitzar aquest quiosc. Veient les dificultats per poder treure a concessió d’aquests espais, el consistori està estudiant la possibilitat d’habilitar l’altre quiosc, el de la meitat de la Rambla Principal, com un punt d’informació de la ciutat o de venda d’entrades d’esdeveniments.

La situació dels dos quioscs és prou simptomàtica de les dificultats que pateixen aquesta mena d’establiments. A Vilanova cada cop costa més trobar un quiosc proper per comprar premsa o revistes. A la vegada aquests articles han deixat de ser un gran negoci pels venedors, que cada cop més han de complementar els ingressos amb altres productes o resignar-se a tancar. Cauen les vendes de diaris de paper, que cada cop són més cars, i el model de distribució de premsa deixa als quiosquers només el 20% de la venda de la publicació, sense IVA. Abans era habitual vendre a una sola persona, en un mateix cap de setmana, un diari local, un d’esportiu i un de generalista. Això actualment està a l’abast de poques butxaques.

Pel que fa a la rambla, l’antiga propietària del negoci, Carmen Lozano, va decidir no renovar la llicència ara fa un any. “Hauríem plegat igualment, aquell darrer any va ser horrorós, vam vendre gairebé la meitat. Entre les despeses i el poc marge que tenim el quiosc no sortia a compte”. L’horari a la rambla era de més de dotze hores de venta, amb molt pocs dies de festa. A part es tracta d’espais molt petits, on gairebé tot està exposat a la superfície, per tant cal un magatzem per poder guardar tot el producte. A part, cal trobar un producte alternatiu prou atractiu i competitiu per poder compensar els pocs guanys que dóna la venda de premsa i revistes.

Els pocs quioscos que queden a Vilanova durant aquest any s’han beneficiat de les vendes que han guanyat del tancament d’altres quioscos. Arreu de l’Estat es calcula que un 40% dels quioscs han hagut de tancar en els darrers anys. Però la caiguda de vendes continua i el futur per aquest tipus d’establiments sembla molt incert. En realitat el gran problema és que la premsa en paper per pistonada com a mitjà de comunicació de referència. Un estudi de l’agència Carat testificava que el 4,5% de la població tenia com a mitjà de referència la premsa en paper, per darrere de la televisió, el 32,6%, els diaris digitals, 21,2%, Facebook, 9,6%, la ràdio, 7,3%, Twitter, 5,9%, i les aplicacions de notícies per telèfons mòbils, 5,7%. La majoria de premsa generalista compta amb una caiguda de venda de diaris superior al 50% en els darrers cinc anys.

El cert és que les promocions gratuïtes que fan alguns diaris generalistes no fa més que fer la guitza als quiosquers i per postres d’altres rotatius d’àmbit estatal estan mirant d’arribar al client a través de grans comercialitzadores d’Internet, saltant la distribució als quioscos. Corren mals auguris pel negoci de la premsa en paper i pels quiosquers, que segurament són la baula més dèbil de tota una cadena de comercialització que està començat a passar a la història.