Confraria de Pescadors

Els pescadors artesanals de Sitges s'alien amb el turisme per garantir la supervivència de l'ofici

La Confraria posa en marxa diverses activitats per aconseguir difusió i noves vies d'ingressos

Els pescadors artesanals de Sitges s'alien amb el turisme per garantir la supervivència de l'ofici. ACN

Els pescadors artesanals de Sitges s'alien amb el turisme per garantir la supervivència de l'ofici. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La Confraria de pescadors de Sitges ha trobat en el turisme una fórmula per frenar el declivi de l’ofici, en el qual només sobreviuen sis barques. Aquest estiu ha posat en marxa un programa de Turisme Pesquer que permeti divulgar la singularitat de l’ofici artesanal, rememorar la història centenària de l’entitat i oferir una nova via d’ingressos als qui encara persisteixen treballant al port d’Aiguadolç. “Ara sembla que tothom viu de cara al mar perquè tots anem a la platja, però en realitat tots hi vivim d’esquenes i és un sector desconegut”, lamenta a l’ACN la secretària de la Confraria de pescadors, Isabel Vivó. Aquest mes d’agost se celebraran les últimes activitats programades, però l’entitat es mostra oberta a fer actes a mida durant tot l’any.

El reduït nombre de pescadors de la Confraria de Sitges s’ha reduït a la meitat en poc més de dos anys. Si l’any 2017 feinejaven una dotzena de barques, aquest estiu tant sols en queden sis, i el sector tem que aquesta tendència els acabi portant a la desaparició. “De moment estem sobrevivint, però cal que la gent conegui l’ofici perquè, si no, ens quedarem sense pescadors”, avisa José Luis Sánchez, un dels pocs treballadors que conserva la seva barca a Sitges.

Tant Sánchez com Vivó lamenten que l’ofici pescador ha caigut en picat els últims cinquanta anys. Primer va ser degut a un canvi de tendència econòmica al municipi, que de sobte es va bolcar en el turisme i mica en mica els sitgetans van abandonar les barques dels pescadors i les vinyes de conreu de la malvasia. Els últims deu anys, però, l’enemic amb què ha topat la Confraria ha estat la contaminació i la poca capacitat de regeneració que té el mar.

Sánchez descriu la costa com “una guardiola on tothom treu diners però ningú hi posa res” i augura que “d’aquí deu anys només quedaran les piscifactories i la feina dels vaixells grans que ho destrossen tot”. Una previsió a la qual s’hi suma la secretària de la Confraria, que lamenta que les grans barques d’arrossegament han malmès el fons marí en una època en què ha crescut l’acumulació de plàstics. “La contaminació ha accentuat el declivi que ja patíem”, assegura Vivó.

Per capgirar aquesta davallada, la Confraria ha trobat en el turisme l’aliat més proper i eficaç. “No es tracta de modernitzar-nos, sinó d’aprofitar una riquesa que té el poble per atraure turistes, com ja fan altres sectors”, explica Vivó, que destaca que el valor afegit de l’entitat és “haver-se mantingut tal com era antigament”. En aquest sentit, recorda que la seva singularitat rau en els mètodes de pesca artesanal, focalitzats en la nansa i el tremall, sense utilitzar cap sistema d’arrossegament.

A l’hora de donar forma a la seducció de visitants, els últims anys la Confraria ha treballat per posar en marxa un programa de Pesca Turisme. La idea era que la gent pogués sortir a feinejar amb els pescadors i conèixer l’ofici ‘in situ’, però els requisits burocràtics per desplegar aquest tipus d’activitats ho han convertit en una quimera. Descartat el projecte inicial, finalment aquest estiu la Confraria ho ha reformulat per convertir-ho en una oferta de Turisme Pesquer, que permet fer activitats sense sortir a navegar i que ja ha funcionat a altres municipis.

Pesca, museus i gastronomia

El Consorci dels Museus de Sitges ha estat el primer soci que s’ha aliat amb la Confraria per posar en marxa la iniciativa. Junts han dissenyat unes visites específiques al Museu de Maricel centrades en el luminisme i la temàtica marinera, durant les quals s’expliquen els mètodes de pesca que perviuen a Sitges. El recorregut es trasllada després a Can Falç, on els visitants interactuen amb un pescador i acaben compartint un tast de cuina de mar.

La primera experiència d’aquesta activitat es va celebrar el passat 20 de juliol, i els debutants van ser principalment visitants catalans i espanyols. La Confraria n’ha programat ara una segona edició per a aquest dissabte 3 d’agost, tot confiant en atraure també els visitants estrangers.

En paral•lel, però, ja hi ha definides altres activitats per als propers mesos. De cara al curs escolar, per exemple, la Confraria prepararà visites guiades al port d’Aiguadolç, amb accés a les barques i una xerrada amb els pescadors, que conclourà amb un taller divulgatiu sobre els taurons del mediterrani. Si bé de moment només hi ha la confirmació de grups escolars, Isabel Vivó matisa que la proposta es pot preparar i adaptar a qualsevol grup.

En aquest sentit, l’entitat preveu traçar aliances amb agències touroperadores per definir visites a mida, en funció de les preferències dels grups de turistes. Vivó reconeix que “és molt difícil fer-se un forat al turisme de Sitges” perquè competeixen amb un calendari molt atapeït ple de propostes culturals, però confia que la singularitat de l’ofici pescador sigui un tret diferencial prou atractiu.

De cara al futur, la Confraria no descarta incloure també la compra de peix directa al port per arrodonir les activitats turístiques. L’entitat apunta que els permisos de Pesca Turisme els permeten distribuir a particulars una proporció reduïda del peix pescat –la resta es destina a la Llotja de Vilanova i la Geltrú-, i preveu posar en marxa aquesta possibilitat a partir del 2020 en endavant.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local