El Garraf, a la cua en igualtat de gènere: la bretxa s’eixampla de les aules fins a la jubilació

Al Garraf, la desigualtat de gènere no és només una xifra, sinó una trajectòria que es va teixint al llarg de tota la vida. Comença a les aules, quan només un 8% de les noies s’atreveixen amb les carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i es consolida en feines amb menys hores, pitjor salari i menor reconeixement. Durant dècades, aquesta bretxa subtil, silenciosa i constant va marcant la trajectòria de les dones, fins a cristal·litzar en pensions que gairebé arriben a ser 700 euros inferiors que les dels homes.

L’informe de la Federació Empresarial del Gran Penedès, elaborat amb Actíva Prospect i el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Departament d’Igualtat i Feminismes i CaixaBank, traça un relat clar: la desigualtat no neix amb la primera feina, sinó molt abans, i la seva petjada perdura més enllà de la jubilació.

Les noies que trien estudis menys valorats econòmicament ja porten incorporada la bretxa que després trobaran en els salaris, en les hores treballades i en l’accés a llocs de lideratge. Els sectors amb més demanda i millors remuneracions continuen masculinitzats, mentre elles es concentren en àmbits feminitzats, parcialment ocupats i amb menys perspectiva de promoció. I, quan arriben els 30 anys, la bretxa s’accentua: el pes de les cures i de les responsabilitats domèstiques recau gairebé exclusivament sobre les dones, creant el que els experts anomenen el “penalti per maternitat”.

El sostre de vidre continua aixecat. Tot i ser més formades que els homes i ocupar gairebé la meitat del mercat laboral, només el 32% de les direccions al Garraf estan en mans femenines. Aquesta desigualtat es tradueix, al final de la vida laboral, en pensions molt més baixes: el 2024, les dones cobraven de mitjana 1.156 euros mensuals, mentre els homes assolien 1.841. Cada interrupció, cada contracte parcial i cada any dedicat a cures deixa la seva marca, com una empremta invisible que només emergeix dècades després.

L’estudi de la FEGP no només documenta aquesta realitat, sinó que la converteix en crida d’atenció: la desigualtat de gènere és seqüencial, i qualsevol resposta que no actuï en totes les fases del recorregut —des de l’escola fins a la jubilació— està condemnada a ser insuficient. Fer del Garraf un mercat laboral més equitatiu requerirà temps, compromís i un canvi cultural profund que reconegui que les desigualtats començen molt abans del primer contracte i que no es tanquen amb la jubilació.

En aquesta comarca, les xifres parlen clarament: la desigualtat s’acumula, i la vellesa la fa més visible. La història que expliquen les pensions és, en realitat, la història de dècades d’oportunitats perdudes i de reptes que encara cal afrontar.