Crisi del coronavirus

Jaume Puig: “Quan s’aixequin les restriccions de la covid-19, el consum repuntarà amb força, especialment en els viatges”

L’economista Jaume Puig comprèn i preveu com funcionarà el món properament en base a l’anàlisi de les inversions

Manuel Arenas/ Marina Rodríguez / Clack / AMIC Barcelona 04-04-2021 9:45 Lectures 2197
L’economista Jaume Puig comprèn i preveu com funcionarà el món properament en base a l’anàlisi de les inversions. AMIC

L’economista Jaume Puig comprèn i preveu com funcionarà el món properament en base a l’anàlisi de les inversions. AMIC

L’economista Jaume Puig (Sant Ramon, Lleida, 1965) comprèn i preveu com funcionarà el món properament en base a l’anàlisi de les inversions. Ho fa a través de la direcció del grup GVC Gaesco, amb seu a Barcelona, entitat financera que no només gestiona inversions en el marc de les nostres fronteres sinó que té una mirada cada cop més global: la Comissió Nacional del Mercat de Valors, explica Puig, els va confirmar que són la primera entitat que gestiona diners fora de la Unió Europea, concretament un fons d’inversió turístic al Japó. Malgrat l’impacte de la pandèmia en l’economia mundial, Puig manté una visió optimista de cara a la recuperació dels propers anys, i afirma que, degut a la idiosincràsia d’aquesta crisi, l’economia repuntarà i el turisme serà un sector determinant en aquest procés de rehabilitació.

Fa dos anys ens comentava que, com a mitjana, 'tocaria' una nova crisi econòmica l'any 2022. En quina mesura la pandèmia ha alterat aquesta predicció?

La pandèmia, clar, endarrereix les crisis econòmiques cíclies. Però cal diferenciar les crisis endògenes, les habituals, que neixen de dins del propi sistema, de les exògenes, com aquesta de la covid-19, on un factor extern impacta en l’economia i no deixa que aquesta flueixi amb normalitat. La diferència entre una i altra és enorme: les endògenes duren més en el temps i costa molt més tornar a l’equilibri; a les exògenes, en canvi, quan es resol l’impacte extern no econòmic, l’economia circula molt més de pressa.

Si a les crisis endògenes, des de l’òptica de la demanda, s’entra en una espiral on el consumidor perd la confiança i recuperar-la requereix d’estímuls, en les exògenes és totalment diferent, perquè hi ha un sector de població directament impactat en ingressos per la crisis, però n’hi ha un gran sector de població no directament impactat en funció de l’activitat que fa. Hem vist que, durant aquest temps, l’estalvi s’ha multiplicat i que no és que la població no hagi volgut consumir, sinó que no l’han deixat consumi

En un context com aquest, quan s’aixeca la restricció, el que s’espera és que el consum repunti amb força: això s’anomena en termes econòmics ‘efecte catch up’, que és una mena de recuperació. No vol dir que passi a tots els sectors: per exemple, en la restauració, si no hem pogut anar a sopar perquè els restaurants han estat tancats durants mesos, el que no farem el dia que obrin és anar a sopar tres vegades en un dia. Ara bé, per exemple en els viatges sí que es preveu que aquest repunt sigui molt important: està previst que el catch up sigui d’un 20%, és a dir, que quan axeiquin les restriccions de la covid-19, la gent viatjarà el que viatjaba l’any 2019 i durant un temps un 20% més; després, evidentment, tornarà a la normalitat. I això es tradueix a coses tan senzilles com que algú que feia un viatge de deu dies, doncs que ara el faci de dotze.

Segons l’Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'economia espanyola rebotarà aquest any 7 dècimes més de la previsió de desembre i 8 dècimes més en 2022. Tot i així, es preveu que Espanya i Itàlia siguin les dues grans economies europees que tanquin 2022 amb un PIB inferior al de finals del 2019. És optimista en la valoració d'aquestes perspectives?

Espanya i Itàlia s’assemblen molt en el percentatge del PIB que depèn del turisme. Aproximadament, en números rodons, estan al voltant del 14%. Quina és l’expectativa de recuperació del turisme? Depèn de quin subsector recuperarà el 2022 el nivell del 2019, algun altre subsector se’n va al 2023 i els darrers se’n van al 2024. El turisme és un sector on la tornada a la normalitat és una mica més tardana respecte d’altres, però això no compromet la recuperació. De fet, el turisme serà un sector clau en aquesta recuperació. En aquest sentit, el cas dels viatges és comparable al dels cotxes: aquest primer trimestre de l’any hi ha hagut a nivell mundial un milió de cotxes que no s’han pogut entregar als compradors perquè no hi havia xips suficients pels cotxes i s’entregaran al segon trimestre. Ara bé, avui les perspectives de vendes de cotxes són molt bones: nosaltres parlem amb les cases de vendes i totes estan absolutament sobrepassades perquè la demanda supera en molt les previsions que tenien. Des d’aquesta òptica, al viatge li passa exactament igual: aquell viatge que no s’ha pogut fer l’any 2020 no té un substitutiu tecnològic: si vols viure l’experiència del viatge, o hi vas o no la tens, i al sector dels viatges és on preveiem un dels ‘efectes catch up’ més importants. És a dir, quan s’axeiqui la barrera, tenim estadístiques que diuen que es viatjarà més que abans de mitjana.

Parlant de turisme, vostès precisament gestionen un fons d'inversió al Japó que és clonat del fons de turisme que gestionen aquí. Extrapolen les tendències turístiques del Japó per analitzar aquest mateix sector a Catalunya?

Nosaltres vam treure aquest fons l’any 2014 per explotar el fenòmen del turisme global, que l’hem viscut molt a prop a Barcelona: el número de turistes globals augmenta més que el PIB mundial. Cinc anys després, vam començar a gestionar el fons al Japó, i el nostre regulador, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ens va dir que no hi havia precedents: mai cap gestora abans havia gestionat diners fora de la Unió Europea.

Sobre aquest fons turístic del Japó, la tendència és molt interessant perquè es va crear el juliol del 2019 i set mesos després va caure pel ve el virus. Nosaltres temíem que aquest projecte tan maco pugués acabar pel virus, però tot el contrari: va ser caure el fons i van començar a entrar diners i diners i diners. Avui, el japonés és un fons que ja ha passat els 60 milions d’euros. Aleshores, què hem vist allà? Doncs que l’inversor japonés ha vist oportunísticament, malgrat el descens de les inversions durant aquelles tres setmanes, que les empreses turístiques, que són més de 40, són empreses que seguiran. Què és curiós? Que el fenòmen que vam començar a detectar allà, amb uns mesos de retard, es va replicar aquí, on també van començar a entrar molts diners. Però el que ens diu això és que l’inversor japonés ha actuat amb un caire tremendament oportunístic, amb un punt de maduresa superior al que nosaltres estem acostumats a Europa. Aquí s’és més conservador: la velocitat a la qual es torna a comprar clarament ha estat més superior allà que aquí, tot i que aquí també ha passat, però amb dos o tres mesos de retard.

En el context de la pandèmia, en quin nínxol concret recomanaria invertir per compensar la pèrdua de valor adquisitiu a l'hora d'afrontar la crisi?

En un context on pensem que els tipus d’interés pujaran, no podem recomanar la inversió ni en renda fixa, ni en immobles, ni en negocis de contador tipus gas o llum. També li diria a l’inversor que eviti els sectors growth, des de Netflix a les criptomonedes o Tesla, per posar exemples, que és aquell on les empreses cotitzen per un valor molt més alt que el seu valor contable: en aquest context de pujada de tipus d’interés i normalització de la inflació, aquestes empreses pateixen molt més.

A mi m’agrada un enfocament totalment diferent al de les empreses growth: nosaltres renunciem molts cops a guanyar diners amb una tendència; molts cops, el component de tendència ha sigut molt gran i s’ha perdut la disciplina de valoració. Per tant, compte, alerta a l’inversor que digui “vull comprar Tesla perquè és el futur”, perquè és d’un simplisme absolut. Avui, clarament la inversió recomanable està en empreses molt industrials; empreses que s’anomenen value, els índexos de les quals han batut a les growth: des de la primera de les vacunes, els indexos value han batut els growth amb un 17% més de rentabilitat en 4 mesos. Un exemple? Michelin: invertir en rodes de cotxes o rodes de vehicles grans industrials. O acer, indústria pura i dura. No cal deixar-se emportar pels castells a l’aire, pel fum, sinó per solidesa i resultats.

Per acabar, parli’ns de la 'marca Barcelona'. Més enllà del context polític, quina de les potencialitats de la capital catalana destacaria com a factor determinant d'atracció d'inversions durant els propers anys?

Barcelona manté intacta la capacitat d’atracció. Fins i tot ara amb el virus, quan mires les estadístiques de la ciutats, on la gent vol anar a viure, no sé si surt la 7 o 8ª del món. A mi el que m’agrada destacar de Barcelona és la joventut de la població. Per exemple, estic molt sorprès per persones que estaven a multinacionals que han volgut crear una start-up, una empresa des de zero, que no eren pas nascuts a Barcelona, i s’han establert a Barcelona perquè té aquest punt d’innovació, de creativitat, que és molt idoni per a empreses joves. I el que més m’agrada és que algunes d’aquestes empreses són ja no només bones en un àmbit local, sinó que les idees que estan generant són bones globalment. Si tu tens un producte bo, has de ser capaç de vendre’l al món. Crec que la potencialitat de cara a l’emprenedoria de nous negocis de Barcelona és espectacular; Barcelona és turisme, per descomptat, és qualitat de vida, però és molt més que tot això: s’està generant una mena de cluster jove, per dir-ho d’alguna manera, però de gent jove amb molta inquietud de fer coses noves. L’esperit empresarial que estic veient en gent jove feia molt temps que no el veia.

Superfícies comercials

Hi haurà pastís per tothom

Sixte Moral

Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No