El 4rt Simposi Garraf analitza la situació del parc empresarial del Garraf i alerta de la necessitat d’atraure nova indústria

La quarta edició del Simposi Garraf ha debatut sobre el parc empresarial de la comarca del Garraf. Aquest certamen ha tingut lloc els dies 9, 10 i 11 març i per primer cop ha tingut escenaris itinerants: dimecres la primera sessió se celebrava al Palau Maricel de Sitges; dijous, a Sala Josep Ll. Palacios, a la Casa de la Vila de Sant Pere de Ribes, i divendres es va tancar aquesta edició a Neàpolis de Vilanova i la Geltrú.

Aquestes jornades estan promogudes per l'Agència de Desenvolupament NODE Garraf, en el marc del Fòrum Hèlix Garraf. L'objectiu d'aquestes sessions d'economia i estratègia comarcals és aplegar els criteris d'experts, els referents d'altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l'espai més proper. Com cada any, s’editarà un quadern, en aquest cas grana, que recollirà les principals conclusions del Simposi Garraf 2022.

A diferència d'altres edicions, en aquesta ocasió les jornades s'han desenvolupat amb el Pla Estratègic d'Activitat Econòmica del Garraf 2021/2025 aprovat. Un full de ruta absolutament necessari per avançar en el treball coordinat de tots els agents comarcals.

Alguns apunts econòmics defineixen el context d'aquest quart simposi. La comarca manté factors competitius i atractius. La indústria suposa un 5% de l'activitat comarcal. Un major dinamisme industrial aportaria major estabilitat del mercat de treball, però caldria activar la disponibilitat de sòl i sostre industrial. L'activitat industrial accentua la transferència tecnològica i a l'inrevés. El Campus de la UPC podria ser coadjutor de la generació de noves empreses. La indústria 4.0 potenciaria la retenció i l'atracció de talent, iniciatives i inversions. L'estratègia industrial exigeix l'harmonització de directrius entre els municipis.

A la jornada de dimecres les ponències van fer una anàlisi econòmica de caràcter més global considerant l'impacte de la crisi provocada per la Covid-19 i la possible petjada que deixarà la guerra a Ucraïna.

A la primera taula hi van participar Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat i rector de la Universitat Pompeu Fabra, i Daniel Crespo, catedràtic de Física i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. El primer va animar l'empresariat a invertir al considerar que quan els mercats estan més complicats és el moment d'invertir, o "almenys lligar els preus" i el segon va dir que cal acabar amb el "desprestigi" de la formació professional.

En una segona taula sobre la indústria 4.0 i la generació d'una nova tipologia d'empreses, Natàlia Mas, directora general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya va aportar que "una indústria tecnificada, tindrà un èxit sostingut i compartit" i Xavier Ferràs, doctor en Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, va dir que la Covid-19 "ha sigut una gran màquina del temps perquè ha accelerat deu anys la digitalització".

La tercera taula d'aquesta primera jornada va tractar sobre els reptes de la digitalització i la sostenibilitat, amb la ponència de Jordi Berenguer, subdirector de Relacions Externes i Institucionals de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial del Campus del Baix Llobregat, que va indicar que "les tecnologies disruptives demanen anàlisis de dades. Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, va realitzar la segona intervenció d'aquesta taula i va alertar de la necessitat d’abandonar "una reflexió lineal per assolir una societat circular".

A la segona jornada Carme Poveda, directora d'Anàlisi econòmica del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, va aportar que el Garraf té un alt percentatge de treballadors autònoms; un de cada tres llocs de treball del Garraf són autònoms, dada que duplica la proporció de la mitjana catalana.

Per parlar sobre els polígons industrials van intervenir Adrià Ropero, de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; Sílvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, i Santi Macià, tècnic del Servei de Teixit Productiu de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona. Els tres van coincidir en el fet que els preus dels polígons han augmentat un 25%, que cal donar-los una mirada més holística i que les administracions cal que agilitzin la tramitació de projectes.

Domingo Hernández, d'Edificacions Vilanova, Josep Lluís Roca, del Grup Roca Gómez, i Ramón Otal, promotor, van parlar sobre l'oferta de sòl i sostre industrial al Garraf i no se’n van estar de carregar contra les administracions per la normativa, el poc sòl qualificat i la manca de finançament per a projectes.

A la tercera taula de la jornada van intervenir els regidors d'Urbanisme dels sis consistoris de la comarca: Rosa Huguet, alcaldessa i regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Canyelles, Rosa Fonoll, alcaldessa i regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cubelles, Marta Verdejo, alcaldessa i regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Olivella, Fran Perona, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, i Xavier Serra, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que van fer evident la necessitat que la Generalitat de Catalunya agilitzi el procés de revisió urbanística.

La tercera jornada va incloure la intervenció de Francesc Rica, secretari general de la UGT a l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf, i Albert Rodríguez, coordinador de CCOO a la comarca del Garraf, que van parlar de l'espai industrial en termes d'ocupabilitat. El primer creu que cal cuidar la indústria de la comarca perquè no marxi i el segon va advocar per la concertació per fer valer les potencialitats de la comarca.

Per parlar del Campus de la UPC com a revulsiu van intervenir Jordi Ros, vicerector d'Arquitectura, Infraestructures i Territori de la UPC, Marisa Zaragozá, directora del campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, i Valentí Guasch, director de l'Àrea de Recerca i Transferència Tecnològica de la UPC, que va explicar que l'escola universitària genera deu empreses a l'any de base tecnològica.

El mateix divendres, pel matí es va projectar el vídeo El Garraf, districte empresarial que versa sobre els avantatges i febleses de la comarca i perquè és atractiva per a les empreses.

Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles, Jacob Capardon, regidor de Contractació i Participació ciutadana de Cubelles, Marta Verdejo, alcaldessa d'Olivella, Ana Herrera, regidora de Desenvolupament Econòmic, Patrimoni i Ocupació de Sant Pere de Ribes, Guillem Escolà, regidor de Promoció Econòmica de Sitges, i Jordi Medina, regidor president de l'Àrea de Promoció Econòmica, Ocupació i Innovació de Vilanova i la Geltrú, van mostrar els projectes quant a promoció econòmica dels ajuntaments que representen.

La jornada i el simposi van cloure amb la intervenció de Jaume Giró, conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, qui va lloar la tasca de Node Garraf, dient que "confio en iniciatives que brollen de la diversitat, descentralització i l'autonomia.

Les altres edicions

L’any 2018, la primera edició del Simposi Garraf abordava les singularitats de la comarca des d’una perspectiva panoràmica. Es tractava d’explorar la situació dels sectors predominants i fer propostes de futur a partir de sectors clau. En el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf es van compendiar estratègies, directrius i actuacions a implementar a curt, mitjà i llarg termini.

.../...

L’any 2019, el segon Simposi Garraf va centrar-se en els potencials de l’economia taronja i va analitzar la capacitat de generar dinamismes a partir de les activitats basades en la cultura, el coneixement i la creativitat. Arran d’aquesta edició es va editar el Quadern de l’Economia Taronja del Garraf en el què s’apuntaven les particularitats de la comarca i les seves oportunitats com a entorn procliu a les activitats culturals, creatives i del coneixement.

L'any 2020 a causa de les restriccions de la Pandèmia de la Covid-19 no hi va haver edició del simposi. El 2021 es va reprendre el certamen per analitzar els possibles escenaris socials i econòmics sota els efectes de la pandèmia Covid-19 per l'economia del Garraf i les claus per la reactivació econòmica i per una major estabilitat a la comarca. En aquesta ocasió es va editar el Quadern Verd de l’Economia del Garraf.