Un vilanoví al capdavant de la seguretat aquàtica del triatló espanyol

La Federació Espanyola de Triatló ha posat en marxa la millora del seu pla d'emergència i rescat en les seves proves de natació. L’entitat esportiva ha comptat per aquesta feina amb el vilanoví Ramsés Martí. Martí, reconegut expert en gestió de riscos i emergències en entorn aquàtic treballa en la necessària millora i modernització d'un pla que ha de garantir la seguretat dels participants en el segment de natació, un dels tres que componen els triatlons, especialment en proves de mitja i llarga distància.

Martí explica que cal ser conscients que sovint hi ha centenars d'atletes, en moltes ocasions amateurs, nedant al mateix temps i en distàncies que poden arribar als 3800 metres de distància en aigües obertes. Això requereix un pla d'actuació que contempli diversos factors tant en la prevenció i gestió de possibles riscos com en la resposta davant situacions on la seguretat dels participants pot veure's compromesa. Segons l'expert, malgrat que sol ser el segment més complex de controlar, sovint els mitjans que s'hi dediquen són escassos. Manca organització o els equips no són professionals. Cal que els dispositius de seguretat i rescat a l'aigua estiguin a l'altura del tipus de prova i nombre de participants. Cal utilitzar equips específics per a aquesta funció. És imprescindible que hi hagi comunicació entre els equips i això en proves llargues no pot basar-se tan sols en xiulets o senyals visuals.

El personal assignat al rescat ha d'estar format i entrenat. En el nou pla s'esmenta com a figura essencial al cap de seguretat aquàtica com a responsable coordinador de l'equip a l'aigua. Una ambulància és de base una furgoneta, però una furgoneta no és una ambulància. A l'aigua és el mateix. Cal usar embarcacions de rescat de veritat i comptar amb professionals formats i entrenats per a aquestes funcions. Sempre hi haurà altres tipus d'ajut com poden ser els caiacs o embarcacions d'esbarjo, però sempre com a equip de suport i mai substituint a un equip de rescat professional, que òbviament pot ser remunerat o voluntari, explica Martí.