Enyor de bolets
Estareu amb mi que enguany no hi ha hagut aquella explosió de rovellons, ceps, camagrocs, fredolics, llenegues i altres, a les quals ens havien acostumat les parades de verdura i els supermercats
- Francesc Murgadas / AMIC |
- 03-02-2023
Estareu amb mi que enguany no hi ha hagut aquella explosió de rovellons, ceps, camagrocs, fredolics, llenegues i altres, a les quals ens havien acostumat les parades de verdura i els supermercats
A França, fa poc que han publicat la llista dels 10 plats preferits en aquell país. Una informació que em permet plantejar si el sentiment europeu també existeix en l'àmbit de la gastronomia
La teoria de l'evolució explica que quan una espècie incorpora alguna novetat al seu organisme, no ho fa de forma única, sinó que desenvolupa totes les variants possibles, produint un esclat d'espècies noves
És el moment de recordar que moltes de les nostres tradicions venen de molt antic. I permeteu-me que em centri en el plat principal del dia de Nadal. La bèstia rostida
Sou dels que teniu un estri d'esmolar ganivets al calaix de la cuina?
No intentaré crear-vos mala consciència evocant el malbaratament de recursos i multiplicant els 100 grams de paella d'avui per 365 dies de l'any i acusar-vos de llençar més de 30 quilos de menjar a l'any
Malfiat com soc, he començat a imaginar competències deslleials entre marques i venjances de treballadors maltractats
Què cal fer doncs? La resposta és senzilla. No acumular productes frescos de difícil conservació durant massa temps. I planificar-ne el consum.
Ja els he vist al supermercat. Per cert, a un preu desorbitat que el rètol anunciant intentava camuflar tot destacant el preu per cent grams i ja no el més habitual del quilo
Algú deu haver pensat que m’he begut l’enteniment. Però si reflexioneu una mica el que us diré, veureu que no vaig gaire errat
Com en el magnífic conte curt de Pere Calders on els orientals ocupen lentament i discrets, el nostre entorn, la gastronomia -o potser hauríem de dir la cuina per ser més precisos- s'ha vist envaïda per la moda de les cremes
M'agrada molt. I haig de reconèixer que gràcies al meu pare, defensor de tastar-ho tot i menjar el que t'agradi
Enteneu ara perquè reivindico un racó de la cuina per instal·lar-hi el vostre trull particular?
Vosaltres sabreu si aquesta ànsia que us ha entrat per rebaixar els sacsons de la panxa és una febre passatgera o no. En cas que no ho sigui, feu-me cas
La febre dels "influencers" sembla que també està arribant a la cuina
Arriba el temps de la calor i, amb ell, les amanides i el dilema sobre com hem de preparar-les
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local