Les rampoines

No intentaré crear-vos mala consciència evocant el malbaratament de recursos i multiplicant els 100 grams de paella d'avui per 365 dies de l'any i acusar-vos de llençar més de 30 quilos de menjar a l'any

Eix

Eix

És un problema lògic. No tots tenim la mateixa gana i l'estómac amb la mateixa capacitat. Per tant, quan preparem l'arròs de diumenge pels quatre que som a casa, però tot seguint la recepta del llibre que ens té robat el cor, ens exposem a fer curt. O, encara pitjor, a deixar a la cassola les dues o tres darreres cullerades generoses amb les quals un menjador pot resoldre un sopar, però que per dos, no estan a l'altura. Una rampoina.

Naturalment, existeixen les neveres i els atuells -ja batejats universalment com a "tuppers"- que poden contenir i conservar durant un cert temps allò que ha sobrat. Tot esperant que algun ganut d'urgència li faci la pell. Per exemple, en plena matinada i tornant de festa.

Però no sempre aquest "rapinyaire" es pren la molèstia d'inventariar les existències abans d'omplir-se el plat. Sobretot quan hi ha a la vista altres propostes com ara la plata de formatges o la bossa d'amanida. I, per tant, aquella mitja ració de paella continua compartint solitud amb les quatre mandonguilles de fa tres dies. I el pas a la galleda d'escombraries és cada dia més a prop.

No intentaré crear-vos mala consciència evocant el malbaratament de recursos i multiplicant els 100 grams de paella d'avui per 365 dies de l'any i acusar-vos de llençar més de 30 quilos de menjar a l'any. Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra. Però sí que us demanaré que feu el possible per reduir-ho. Per exemple, procurant que els atuells de conservació siguin transparents i mostrin el contingut, augmentat així les possibilitats de ser triats pel ganut extemporani.

I, aneu a saber perquè, acaben de venir-me al cap els "dies sense carn" de la postguerra. Pensant en ells, implantaré a casa el dia setmanal de la memòria. Fent inventari del qual dorm a la nevera, convidant a tots a reduir les deixalles susceptibles d'anar a la brossa, i penjant la llista perquè tothom expliciti quin és el plat, la rampoina, que farà seva a l'hora de seure a taula.

Sense oblidar el congelador, que sovint també juga el seu paper en aquest sainet.

Però això són figues d'un altre paner. Aquí el rellotge, en principi, no corre. Ja en parlarem.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


El més vist a Gastronomia


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local