La mar que ve

S'acosta el temps en què la pesca -com ja passa amb la caça- serà una activitat quasi esportiva que practicaran uns quants sobre les espècies que no siguin criades per l'home i, per tant, escapin a la domesticació

Piscifactoria. Eix

Piscifactoria. Eix

Un dels meus avis, el Quiquet, era pescador. De llum, per més senyes, encara que sense renunciar a la xarxa o el volantí. Una manera de fer que heretaren el seu fill i els fills d'aquest.

Jo sempre he defensat, des d'aquest pedigrí, que aquesta activitat era la darrera supervivent del canvi humà del quaternari, quan aparegueren els pagesos i els ramaders com a hereus dels recol·lectors i els caçadors. Uns supervivents que l'evolució social condemnava cada cop més a la marginalitat.

La protesta del sector pesquer, junt amb tots els altres treballadors que depenen del preu del combustible, ha evidenciat aquest declivi en mostrar el seu envelliment, la reducció i concentració del sector extractor i la competència cada cop més forta del sector de les piscifactories que, com els primers humans del Paleolític, de moment es limiten a tancar les cries de peix en granges i esperar que creixin.

Era de preveure. Com en el quaternari, l'esforç de mantenir vius i nodrits els futurs aliments animals resulta francament menor que el de localitzar-los, perseguir-los i donar-los caça. I si no s'ha fet fins ara, és perquè ni el mar estava - ni està - parcel·lat per fer-hi cledes o tancats, ni s'havia desenvolupat la tècnica de localització i captura dels bancs. Encara recordo al meu oncle fent un "vol a batre" tot picant a la coberta del bot per espantar els peixos i fer-los caure en el tresmall.

Jo, amb tot el dolor del meu cor, ho tinc clar. S'acosta el temps en què la pesca -com ja passa amb la caça- serà una activitat quasi esportiva que practicaran uns quants sobre les espècies que no siguin criades per l'home i, per tant, escapin a la domesticació.

Però, us heu plantejat quantes espècies pot fer desaparèixer aquesta actitud? Com s'empobrirà el ventall d'espècies marines comestibles del nostre receptari? O, si més no, quant difícil serà aconseguir un peix dels que no siguin "de granja". Si fa o no fa, com ja passa amb els dots, els bots, les morenes o els déntols.

Perquè, heu tastat mai un civet de llebre o un estofat d'isard?

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!