No hi ha dubte que l’educació dels nostres fills i nets no és només una qüestió d’escola. Molts altres aspectes de la vida quotidiana han de ser practicats, reforçats o corregits en l’entorn familiar i amb la implicació de tots els membres del grup. No n’hi ha prou amb predicar la igualtat entre sexes, si després, en la vida de cada dia, són les noies les que han de rentar la roba o preparar el dinar. Cal que els que ja estan educats (o haurien d’estar-ho) transmetin l’exemple als que miren àvidament la realitat que els envolta, intentant trobar les claus del seu comportament en família.

La cuina pot perfectament ser un dels àmbits en què posar en evidència la necessitat d’un aprenentatge significatiu. Amb tot, el que això suposa de responsabilitat per qui transmet el coneixement i les normes de comportament que l’han de fer efectiu.

No es tracta -amb l’excusa de permetre que el fill o filla, infant o adolescent, mostri la seva lliure creativitat- de donar carta blanca als aprenents de cuiner perquè facin el que els abelleixi a la cuina. Com tampoc es tracta de passejar-se pel seu voltant mentre intenten cuinar, per esbroncar-los cada cinc minuts per alguna cosa que hagin fet. Es tracta de ser l’acompanyant, la consciència, que li explica que allò que acaba de fer no és correcte. Que si no espera que l’oli estigui calent, l’ou batut que tiri a la paella no quallarà i, per tant, en comptes d’una truita d’una peça, farà un grumollat més o menys homogeni del que probablement no se sentirà gens orgullós.

Però els que hem tingut, en un moment o altra, funcions formatives, sabem quan important és que l’aprenent no es converteixi en una màquina que reprodueix ritualment un procés. Quan orgullosos se senten, el mestre i l’alumne, quan, al final de la seva col·laboració, el resultat millora el que habitualment elabora el mestre.

Naturalment, les primeres truites no són perfectes. Per això és important no fer de l’aprenentatge una exigència. Ni a l’hora de sucar amb tomàquet una llesca de pa. El moviment es demostra caminant i la millora comparant el resultat d’avui amb el d’ahir. Fent equip. Creant complicitat, també a la cuina.