Hem denunciat als Agents Rurals les darreres actuacions a la platja de Ribes Roges

La Foixarda Vilanovina, entitat que duu a terme el seguiment biològic del Corriol camanegre a la platja de Ribes Roges, hem denunciat al cos d’agents rurals, en data 18 de març, que els dies 14 i 15 de març, persones de l'empresa TEGAR, seguint instruccions de la regidoria d’Espai Públic de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, han arrencat manualment vegetació dunar (borró, rave de mar, barrella punxosa,...) a la zona compresa entre la riba sud del Torrent de Sant Joan i la segona passarel·la d'accés de la platja de Ribes Roges. Centenars de plantes de vegetació, recollides amb saques.

Foto 1: Imatge de la zona dunar arrasada, 15/03/23

Ho hem fet perquè considerem que els treballs suposen una agressió a la reproducció del Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la platja, espècie protegida, catalogada com a vulnerable, que hi nidifica.

Segons ens explica el professor associat de la Universitat de València, Miguel Ángel Gómez-Serrano, autor d’un estudi de referència sobre les conseqüències de les activitats humanes sobre la biologia reproductora del Corriol camanegre a les platges mediterrànies, la neteja amb eliminació de la vegetació dunar i allisant la platja en plena època de nidificació serà altament impactant per a l'establiment de parelles reproductores i l'èxit de la reproducció.

Considerem també que les actuacions provocaran una major exposició als depredadors naturals presents a l’espai (gavià argentat, garsa, xoriguer), degut a que, com s’ha pogut constatar en temporades anteriors, constitueix no només zona de nidificació sinó també de pas d’altres famílies que nidifiquen més al sud de la platja, cap a la principal zona d’alimentació de l’espècie a la platja, la desembocadura del Torrent de Sant Joan. Això suposarà un impacte directe a la taxa de reproducció de l’espècie, i la mort d’individus concrets per la retirada d’elements naturals de protecció.

Foto 2: Niu 12 de la temporada passada, amagat entre la vegetació arrasada 2/06/22

També hem denunciat la presència el dia 16 de març d’una excavadora de grans dimensions que desplaça sorra i allisa el terreny a l’extrem nord de la platja, zona dunar adjacent al Roc Roi. Aquesta excavadora va fer volar davant nostre a una parella de corriols que portava dies establerta a la zona, amb tota probabilitat per nidificar-hi.

Foto 3: Parella de corriols desplaçada per l’actuació de l’excavadora, 16/03/23

Entenem que aquesta intervenció ha hagut d’estar autoritzada per l’administració de la Generalitat de Catalunya, en afectar un espai inclòs dins de l’àmbit portuari, i es podia haver realitzat abans de l’inici de la temporada de nidificació.

El mateix dia 16, comuniquem per escrit les actuacions observades a la platja a la direcció general de polítiques ambientals de la Generalitat de Catalunya, al servei de Fauna i Flora i a la Secció de Biodiversitat i Medi Natural de Barcelona, i regidores d’espai públic i medi ambient de l’Ajuntament de Vilanova.

També aprofitem per informar per escrit de la presència reiterada de desenes de gossos a la  zona de nidificació, tot i el decret d’alcaldia vigent des del 1 de març que prohibeix l’accés amb gossos a la zona de platja compresa entre el dic de ponent i la passarel·la que dona accés al monument a Pasífae.

Hem realitzat un registre sistemàtic i diari del nombre de gossos observats en les zones de cria documentades, que s’envia a representants de l’ajuntament.

S’han realitzat trucades d’avís al 112, tot i que els cossos policials ja tenen informacions de sobres dels incompliments que s’hi realitzen diàriament de l’ordenança municipal, vulnerant fins i tot els tancats de protecció de la reproducció, amb l’alteració que suposa a tots els individus protegits presents a la platja.

171 gossos en 20 dies, del 1 al 20 de març, observats en torns de 1h 30 min diaris a la platja pel nostre voluntariat, per tant de ben segur moltíssims més al llarg de tot el dia.

També hem denunciat que totes les actuacions anteriorment descrites suposen un impacte significatiu sobre l’hàbitat, no només del Corriol camanegre, sinó també d’altres espècies, entre les que destaquen la Gavina corsa (Larus audouinii), declarada en perill d’extinció, i el Llagost litoral (Heteracris littoralis), declarada com a vulnerable, endèmica de les platges i citada per primer cop a Ribes Roges el novembre del 2022, precisament a la zona dunar afectada per la retirada de vegetació, tal i com vam explicar a l’article publicat a Eix Diari, Un llagost inesperat

Foto 4: Llagost litoral a la Platja de Ribes roges 4/11/22

Considerem que els fets anteriors estan tipificats com a infraccions administratives i sol·licitem l'obertura dels procediments administratius sancionadors i de l'àmbit disciplinari, segons estableix la normativa vigent, ja que la retirada de vegetació dunar pot suposar al nostre entendre una infracció de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Demanem que per considerar la gravetat de les infraccions la valoració del dany ambiental sigui realitzada per personal expert per a la recuperació o manteniment d’una espècie descrita com en perill d’extinció a nivell estatal.

Els treballs que realitza l’ajuntament i la Generalitat requereixen un informe previ de l’afectació que tindran els treballs sobre les espècies protegida tal i com estableix el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

Denunciem que hem realitzat reiterades comunicacions de les mancances en la protecció de la reproducció de l’espècie a la Generalitat de Catalunya (manca de control policial o mesures alternatives que garanteixin, el compliment de la prohibició d’accés de gossos a la zona de nidificació), així com la indefensió derivada de la manca de concreció de mesures tècniques específiques de protecció de l’espècie, que s’haurien de definir mitjançant l’aprovació dels preceptius plans de recuperació i el finançament de les mesures bàsiques per la protecció de l’espècie, a les Seccions de Biodiversitat i Medi Natural de Barcelona.

Per tot plegat demanem l’obertura d’expedients disciplinaris, després de realitzar-se una avaluació i/o investigació de si la Generalitat ha realitzat l’omissió de les seves competències en el control de les accions d’altres administracions (alteracions greus als seus hàbitats), i denunciem la inacció quasi completa de la Generalitat davant del fet constatat dels incompliments reiterats que permeten que a les zones de cria hi entrin elements de pertorbació que poden suposar la destrucció de nius i la pèrdua de pollets.

Denunciem també que la degradació de la platja per les tasques realitzades per l’ajuntament sobre les dunes pot suposar un risc important de pèrdua de superfície (i infraestructures) durant episodis de llevantades, i que ja s’ha pogut constatar l’apreciació d’un augment de les entrades d’aigües a l’interior de la platja.

Pensem que els fets denunciats presenten elements idèntics a la definició del codi penal per delictes contra la fauna i la biodiversitat, i podrien ser constitutius de delicte segons allò establert a l’Article 334 del Codi Penal, ja que suposen actuacions que dificulten la reproducció de l’espècie i destrueixen o alteren greument el seu hàbitat.

També considerem que els fets suposen infraccions de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i que no es poden assimilar a una imprudència lleu, ja que l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú coneix que cal l’establiment de mesures de prevenció per part de la Secció de Biodiversitat i Medi Natural de Barcelona i en concret que tots els treballs cal realitzar-los fora del període de reproducció de l’espècie. També la Generalitat de Catalunya coneix que s’estan realitzant els treballs informats, per actuacions anàlogues dels anys anteriors, el seguiment que realitzem conjuntament l’ajuntament i l’entitat, i pel correu del 21/11/2022, denunciant la llaurada indiscriminada del fons de platja, optant aparentment per l’omissió de les seves competències de control d’aquestes activitats.

Demanem que per quantificar el dany ambiental per valorar la qualificació de delicte en aquest punt de la temporada de cria és tingui en consideració l’afectació a la superfície de nidificació. També que, per poder quantificar l’efecte de les actuacions sobre l’èxit biològic de l’espècie, és necessari que la Generalitat de Catalunya es pronunciï sobre els criteris mínims que cal que es compleixin a la platja de Ribes Roges per garantir que l’afectació denunciada no té la categoria de greu, establerta com a llindar pel codi penal en l’article 334.

També comuniquem que l’afectació sobre l’espècie protegida endèmica del Llagost Litoral no ha estat probablement avaluada ambientalment i l’afectació dels treballs denunciats sobre la seva població podria ser proporcionalment molt més greu que respecte al corriol camanegre.

Denunciem per acabar la indefensió que suposa no disposar de criteris tècnics concrets que permetin conèixer quines actuacions suposen un incompliment de la legislació vigent en matèria de protecció de les espècies protegides, deguda a la inexistència dels preceptius plans de conservació o informes tècnics específics al respecte de l’afectació de la fauna.