Un clam en el desert de Sitges

Des de dilluns passat la Imma ha fet un seguit d'accions al Cap de la Vila de 21 a 22 h. Amb la seva presència només testimoni i demanant silenci ha despertat els pinzells dels artistes que han pintat pancartes, cartells.

Primer va ser Miguel Varela, el nostre Miguelito, que va estampar les paraules PAZ en blau en un tros de roba embolicat en uns cartrons. I la Imma els va posar drets i els hi ha donat cos. 

En acabat l’Àngels Comas va fer tres lletres amb pals de bastidors vells amb falques: PAU. I també va dibuixar una coloma de la pau, la nostra Colometa, com a símbol de l'esperança, damunt d'una tela que amb bona voluntat hem anat sostenint.

En Roby va pintar una Coloma Imperial, amb les ales obertes i el cor trencat pel dol i el desig de PAU, no només va fer-la sobre un cartronet preciós sinó que n'ha fet samarretes estampades, escampant aquest missatge tan simple i necessari: Pau.

Set dies d'un testimoni viu que avui ens cou dins la gola, amb un nus que ens ofega. La Imma ha despertat la ràbia dels artistes, com l'Isidre Marcet que ha fet una pancarta en vermell i blau, el vermell de la sang i de la violència, damunt del blau del cel i del mar, amb les bombes caient damunt un camp sembrat de mort i destrosses.

Alguns altres artistes han col·laborat  amb les seves petites grans obres: la Rosser Aldabó amb una coloma lleugera i acoloridíssima com els seus cabells i amb les lletres orgàniques PEACE, per fer-ho més internacional i entenedor.

PAU així de senzill i tant mateix un desig lluminós que la Imma ha portat cada vespre de 21 a 22h al Cap de la Vila de Sitges, testimoni viu i colpidor que ha anat despertant els pinzells, les mans dels pintors i els cors trencats dels artistes.

Hem fet presència fugaç com les llàgrimes de sant Llorenç que cauen aquestes nits xafogoses. Hem fet silenci en el tràfec d’un Cap de la Vila bulliciós, ple de gent fugissera, amb els comiats de solters i amb l’alegria que passa dels saltimbanquis i la música a tot drap.

Trencant la nostra petita pregaria, si pregaria, per la PAU. La paraula s’ha escampat i els infants la llegeixen i les mares la lletregen i la pronuncien en els diversos idiomes, Pau, Pace, Peace,Bakea, Vrede, Síochian, Paz, Pokoj, Wakin, سلام.

La Colometa dissabte ha explotat, vestida com una ànima en pena, envoltada dels cartells que nous artistes que han portat i han mostrat durant una hora de 21 a 22, al Cap de la Vila.

Un veí del carrer Sant Francesc, Daniel Rodríguez Fontdevila s’ha afegit al testimoniatge, i moltes altres persones anònimes, humanes de Sitges, que han acompanyat la desesperació d’una dona, també anònima, humana, vestida de blanc, inquieta, abraçant un coixí, protegint un fardell, potser un nadó mort a les seves mans.

Estirada al terra la Imma ha expressat la seva angoixa, (ja no puc més) ha dit extenuada, ho ha manifestat amb tot el cos. Posseïda dels dolors aliens, afligida amb la fam dels pidolaires, atemorida amb la por dels infants. 

La Imma Subirà ha tingut força d’aixecar encara una ma de la dona que crida del quadre de Guernika. Ara ella ha creat un pont, un vincle invisible entre Sitges i Jerusalem, entre Sitges i qualsevol altre ciutat del món, Kiev, Triblissi, Kossovo.

Aquest llaç ens abraça a tot@s i ens ofega amb un nus de corbata al coll que clama justícia perquè les seves llàgrimes siguin recollides i el seu silenci escoltat i la seva presència testimoni de Pau.

Diumenge 17 d’agots la Imma fa la seva “performance” per darrer cop, vestida de blanc, descalça i amb un mantó que li cobreix el cap. El seu clam en el desert de Sitges ha trobat l’escalf d’uns pocs humans. Aquest vespre un grup d’infants s’ha afegit a la manifestació silenciosa i testimonial, amb una pancarta que han fet i que han obert entre orgullosos i atemorits, vergonyosos i espantats, però dignes davant el torrent de turistes que passen menjant gelats. Uns s’aturen i fan foto, amb silenci observen i callen.

Una dona s’ha atansat a aquesta altra dona estirada a terra, commoguda l’hi ha donat la mà, una mica d’escalf al patiment, compartir és el primer pas per actuar, trobar-se parlar de la pau i de la guerra és el desafiament que de manera palesament provocativa i teatral, Imma Subirà ens ha interpel·lat durant aquesta setmana de barraques a Sitges, just abans d’una Festa Major on els coets del castell de focs ens recordarà que a l’altra banda d’aquest mar s’està massacrant un poble, la nació Palestina.