Les urbanitzacions periurbanes seran una prioritat del nou planejament urbanístic

La setmana passada es va publicar l’article “Urbanitzacions Periurbanes, les 33 zones poblades oblidades de la ciutat”, signat per la Federació d’Associacions Periurbanes, entitat presidida per Maria Luz Roca, que alhora és regidora de l’Ajuntament pel grup Transformem. L’article reclamava serveis de transport públic i carrers i camins accessibles per arribar a aquests nuclis, defensant els mateixos posicionaments del grup municipal Transformem. Són, però, propostes que en l’actualitat són inviables des del punt de vista econòmic i legal, i que semblen plantejades únicament per captar uns quants vots en aquests àmbits.

Com és prou conegut, fa anys que l’Ajuntament va rebre sentències judicials que impedeixen legalment prestar serveis de transport urbà, fet que va comportar anul·lar, primer, les línies 3 i 4, i finalment, les línies 1 i 2 del transport públic urbà.

Des del govern, integrat per les formacions del PSC i Vilanova En Comú, en aquests dos anys, hem impulsat negociacions per arribar a un acord que permet mantenir la cobertura de transport públic mitjançant la intensificació dels serveis del mateix. Qüestió també coneguda per la Sra. Roca, tot i que ella i el seu grup van votar en contra d’aquesta proposta, l’única alternativa que actualment permet mantenir el transport públic a la ciutat i als barris que tenen cobertura. Gràcies a aquest acord s’han pogut mantenir freqüències i s’ha pogut renovar la flota de vehicles, davant el risc de deixar-los sense cap servei.

Aquest fet és prou conegut per la regidora com per afirmar que l’actual Ajuntament no vol millorar o ampliar serveis. Per poder fer-ho, cal que legalment sigui possible, i fins que no finalitzin les concessions de la Generalitat, no ho és. Afirmar el contrari és manipular l’opinió pública. Cal prèviament fer estudis i anàlisis dels futurs serveis urbans que puguin implementar-se, sabent que tampoc podran arribar a tots els nuclis, ja que en alguns casos és físicament impossible. Fora de la trama urbana, molts camins i espais no són ni de titularitat municipal.

Comparar-se amb Canyelles o Cubelles, on els ajuntaments donen serveis de transport a urbanitzacions legalment recepcionades o en procés de recepció, no és correcte si no s’explica que són realitats completament diferents dels nuclis situats en sòl no urbanitzable, sense accessos adaptats ni connexions municipals.

Des de la creació de l’associació que representa alguns nuclis “periurbans”, l’equip de govern ha mantingut reunions i trobades, donant sempre la informació i els aclariments demanats i explicant les mesures en curs: algunes amb efecte immediat, d’altres en estudi, i d’altres que es podran abordar quan s’aprovi el nou POUM.

En el debat de l’Avanç del POUM s’ha volgut centrar molt el debat en alguns sectors o àmbits, que encara no hi ha cap decisió ni cap determinació sobre el seu futur, mentre que ha passat totalment desapercebut en el debat un dels principals problemes mediambientals, socials, econòmics i territorials que té i tindrà la ciutat, com és abordar la realitat de la trentena de nuclis construïts il·legalment sobre terrenys rústics, potser perquè a alguns ja els hi va bé com està o perquè no tenen cap proposta.

La revisió del Pla General d’Urbanisme del 2001 va intentar donar una sortida urbanística per dotar de serveis bàsics els espais en sòl no urbanitzable i legalitzar cinc grans àrees classificades com a urbanitzables (Fondo Sumella, Mas Roquer, Mas Tapet, Pau de l’Hostal i Torre del Veguer). Posteriorment, la Generalitat va determinar que els nuclis en sòl no urbanitzable no podien ser transformats urbanísticament, bloquejant fins i tot la dotació de serveis bàsics, situació que encara es manté. L’Ajuntament no pot actuar sol davant d’aquest fenomen, no per falta de voluntat, sinó perquè les lleis i el planejament ho han impedit.

Amb posterioritat a la revisió del Pla General, l’Ajuntament va iniciar el procés de legalització i urbanització del Fondo Sumella fins a l’arribada de la crisi econòmica, que ha impedit nous processos de regularització per l’elevat cost que han d’assumir els propietaris. Per cert, cal recordar que la legalització tant del Fondo Sumella com de la Collada – Sis Camins, són exemples de transformació d’àrees per integrar-les dins de la trama urbana, amb majors dificultats o encerts, però que han permès que avui sí que puguin rebre serveis i siguin dos barris més de la ciutat.

Què hem fet durant aquests dos anys?

L’actual equip de govern ha impulsat la finalització i tramitació de l’Avanç del POUM, que contempla un apartat específic de diagnosi i propostes per analitzar quins dels nuclis de sòl no urbanitzable poden ser inclosos en un procés de legalització i recuperació, tal i com una gran majoria dels grups municipals del consistori han considerat com un dels eixos estratègics del futur planejament. Aquest procés, no pot ser igual per a tots els nuclis, atenent a una multiplicitat de criteris (ubicació, riscos naturals, recursos econòmics, estructura, estat de l’edificació, accessos, distàncies, etc.) i en alguns casos, també cal ser totalment transparents i clars: algunes àrees no es podran legalitzar mai, per la seva ubicació en zones amb desnivells o fins i tot, dins d’àrees inundables.

En paral·lel s’ha estudiat la solució més a fons per a les àrees que sí que poden ser legalitzades amb la normativa actual: Mas Roquer, Mas Tapet, Pau de l’Hostal i Torre del Veguer. Un grup d’urbanistes contractats per la Diputació de Barcelona, a petició de l’Ajuntament, ha analitzat les possibilitats de dur un procés de legalització, analitzant qüestions del planejament, de la nova normativa urbanística, així com de la seva viabilitat tècnica i econòmica. Aquest estudi s’ha realitzat també de la mà de les juntes de propietaris de tres de les quatre urbanitzacions, on ha participat també la Sra. Roca com a presidenta d’una de les associacions. Per tant, millor que ningú coneix l’impuls polític que li hem donat a aquest àmbit durant aquests dos anys. Fruit del consens veïnal Mas Roquer serà el proper nucli que abordarem per tal de dotar-lo de serveis.

En un procés urbanístic hi ha dos elements clau: els drets i les obligacions urbanístiques. Els drets, com edificar, s’han exercit en molts casos sense autorització, i ara es reclamen l’accés a la resta de serveis públics, però les obligacions —assumir el cost d’urbanitzar, finançar serveis i infraestructures (aigua, electricitat, sanejament i carrers) i cedir-los gratuïtament a l’Ajuntament— també s’han de complir. Sense obligacions no pot haver-hi més drets; aquest és un procés, on cal tenir molt clares les regles del joc abans de començar.

Accions a curt termini

L’Ajuntament està creant franges de protecció forestal, ja que molts d’aquests nuclis estan envoltats de boscos o àrees amb molta vegetació privada a tocar de les zones residencials. Legalment, aquestes franges són responsabilitat dels propietaris, però no s’havien fet fins ara. Actualment, amb recursos municipals, ja s’han iniciat franges en algunes àrees i se n’estan executant d’altres, per protegir la població i les edificacions davant possibles incendis.

També s’està estudiant com donar resposta a altres serveis, com la recollida d’escombraries, en àmbits sense servei més enllà d’alguns punts de recollida de cortesia. Les dificultats per accedir a algunes zones amb maquinària i el fet que molts espais no siguin de titularitat municipal compliquen l’oferta d’aquests serveis. Tot i això, el nou contracte de recollida preveu algunes millores, en les quals els veïns també hauran de participar per establir-les i mantenir-les, igual que a la resta de la ciutat.

Nova legislació urbanística

Ens trobem en un procés de canvis normatius importants pel futur d’aquestes urbanitzacions arreu de Catalunya i que de confirmar-se, el futur POUM ho recollirà per facilitar la legalització d’alguns d’aquestes àrees: després de molts anys, el govern de la Generalitat de Catalunya ha impulsat un règim específic per donar sortida a urbanitzacions com les de Vilanova i la Geltrú, situades en sòl no urbanitzable. Un procés que també s’ha començat a estudiar pels serveis tècnics, a l’espera que el Parlament de Catalunya tramiti el projecte de Llei de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme impulsat pel govern fruit d’un acord entre els grups parlamentaris del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP-DT. Després de gairebé 45 anys d’ajuntaments democràtics, aquesta llei podria permetre una resposta més àgil per afrontar la situació d’aquests nuclis.

Amb aquests passos, sovint lents, hem començat a donar compliment als compromisos que el govern hem anat comunicant a aquesta associació, i continuarem treballant per millorar aquests nuclis, com ho estem fent a la resta de barris. Lluny de promeses populistes, cal rigor, temps, propostes i treball en un àmbit complex com és la regularització d’aquests espais que fa dècades que s’arrossega com una de les grans qüestions pendents de la ciutat.

Equip de govern
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú