Avui parlem de psicopaties?

La interpretació d'Anthony Hopkins del psicòpata terroríficament intel·ligent és llegendària. El director Jonathan Demme deia que havien "creat el millor malvat de Hollywood des de Norman Bates a Psicosi'". L’any 1992, Hopkins va rebre l'Oscar per aquesta magnífica interpretació a “El silenci dels anells”.

La psicopatia representa un dels trastorns amb més importància del segle XXI donat que comporta violència per les conductes que genera i requereix un enorme desplegament de serveis, que poden anar des dels serveis penitenciaris, judicials com del servei de salut mental.

Els psicòpates no tenen consciència i sentiments vers als altres, quasi sempre actuen amb sang freda, trenquen les normes socials absents de qualsevol sentiment de culpa o remordiment.

Esdevenen subjectes responsables d’una gran quantitat de crims greus, de la violència i del dany físic, emocional i social omplint així les planes de successos. Així podem trobar, criminals reincidents, traficants de drogues, estafadors, mercenaris, polítics corruptes, advocats sense ètica, taurons de les finances, venedors sense escrúpols, terroristes i líders de sectes religioses.

Alguns professionals situen en l'estrès la causa que fa madurar en excés durant la infància a persones amb psicopaties i és aquesta hipermaduració en la infància la que inicialment els protegeix del patiment, incapacitant-los en la gestió de les emocions.

L'estrès emocional obliga a madurar en excés i accelera el cervell de persones amb psicopatia. Els darrers estudis presentats per l'Hospital del Mar de Barcelona, afirmen que el factor emocional en la infància té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament dels psicòpates.

"El psicòpata pot ser el resultat d'un estrès emocional en les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i la presa de decisions"

Expliquen que el cervell humà es protegeix de l'estrès emocional en les fases més primerenques. Destaquen que el seu desenvolupament madura d’una manera accelerada, incrementant la tolerància al patiment i permetent evadir-se, però alhora "té efectes secundaris en forma de manca d'escrúpols i de remordiments".

Així trobem diferències amb un cervell normal, "no afecta la seva capacitat de raonament, tenen sentiments, tot i semblar freds emocionalment". La relació que hi ha entre emoció i cognició quan prenen decisions es bloqueja i funciona d’una manera anormal, tot i ser responsables del que fan.

Una de les tècniques emprades per avaluar la psicopatia és l'escala PCL-R. Es tracta de l'instrument de referència a nivell internacional per a l'avaluació de la psicopatia a la població penitenciària en la pràctica clínica i en la forense. Hi ha molt estudis que he pogut consultar a la xarxa que demostren la seva capacitat per detectar determinats perfils delictius, també ajuda en la diagnosi de reincidències, els trencaments de la condemna, una conducta antisocial dins i fora dels centres penitenciaris.

Aquesta tècnica proposa 20 ítems per avaluar, amb 0, 1 o 2 punts durant 15 minuts. Aquests valors es recullen en una entrevista semiestructurada, amb una durada d’entre 90 i 120 minuts, a banda de tota la informació recollida sobre la persona, el seu historial delictiu, els informes pericials, els actes de judicis, la vida laboral, entre d’altres.  

El PCL-R proporciona una puntuació general de Psicopatia i puntuacions en 2 factors (Interpersonal/Afectiu i Desviació social) i en 4 facetes (Interpersonal, Afectiva, Estil de vida, Antisocial).

A banda entra en estudi per part dels professionals els estils educatius parentals i la presència de trastorns de conducta així com els trets de psicopatia en joves de la població general.

Com a exemple en una mostra de 177 nois i 187 noies de 5è i 6è de Primària i 1r i 2n d’ESO de divuit escoles i instituts de la comarca d’Osona, han donat com a resultat informació important a través dels joves, de les seves famílies i dels mestres i professors tutors.

Analitzem doncs els resultats en els que han aparegut dades molt rellevants pels investigadors com que el 12% dels joves complien criteris psicomètrics per a un o més dels tres problemes de conducta considerats (TDAH, TND, TD) i que les puntuacions en les escales de duresa i insensibilitat emocional (CU) i d’impulsivitat i problemes de conducta eren més elevades en els que complien criteris psicomètrics de trastorn.

També que els problemes de conducta s’associaven a deficients estils educatius quan els avaluadors eren els pares, i aquesta relació només s’obtenia per a l’escala de càstig corporal quan avaluaven els fills.

També que en els estils educatius apareix una pitjor capacitat predictiva de problemes de conducta en el grup de joves amb puntuacions elevades en CU que en els que les tenien mitjanes o baixes.

També que en les adaptacions catalanes de l’APQ i del PSD hi apareixen bones qualitats psicomètriques.

Apareix un rebuig, la inconsistència en la disciplina, la baixa implicació i la sobreprotecció dels pares (avaluats pels propis pares) i el càstig corporal (avaluat pels fills), juntament amb una elevada sensibilitat a la recompensa, es mostraren associats al nombre de símptomes de problemes de conducta. Aquestes dades faciliten la intervenció dels educadors i educadores socials presents en els centres educatius.

És molt important destacar que tenen molta rellevància els estils educatius parentals en els programes de prevenció dels problemes de conducta.

I és en l’augment en l’ús dels mòbils i en el consum de les xarxes socials entre els més joves on apareixen els abusos entre iguals i l'assetjament escolar. També destaca la creació de la identitat social dels adolescents a les xarxes socials, aquestes com a eines de socialització i d'assetjament. El fet de l'anonimat que provoca despersonalització davant l'agressió i molta informació sobre el perfil psicològic de les víctimes i els agressors.

Cal parlar també de l’anomenat psicòpata sense principis, relacionats amb perfils que mostren trets de personalitat de base narcisistes, egòlatres, deslleials, indiferents cap al benestar aliè i amb estils socials de frau, persones que sovint pretenen explotar als altres.

Hi ha un aspecte que els defineix clarament, la seva incapacitat per vincular-se a un tractament, són fantasiosos i mentiders. No mostren cap sentiment de culpa i menys consciència social, solen sentir-se superiors i tenen molta facilitat per l’engany. Les seves relacions són interessades i mostren una imatge freda, amb actituds temeràries, venjatives i cruels.

Hi ha una altra classe que podem anomenar el psicòpata solapat, és una persona molt falsa. Ens apareix sempre d’una manera amigable i sociable, amaga la seva impulsivitat, ressentiment i manca de confiança en els altres. Sol ser una persona amb una gran vida social, gran seductora on les seves relacions acostumen a ser superficials i fluctuants.

Són calculadors, no admeten la debilitat en els altres, solen mostrar-se com a triomfadors/es.

Hi ha el que s’anomena psicòpata malèvol, així trobem unes característiques semblants en la majoria d'assassins en sèrie i/o assassins comuns, presenten molta hostilitat, són venjatius, molt cruels.

Presenten característiques psicopàtiques similars als sàdics, són rancorosos, viciosos i malignes. Hi ha el psicòpata tirànic, correspon a les persones més cruels i perilloses. Intimiden i destrueixen.

Tenim el que pren riscos, és present en situacions de risc per sentir-se viu, són persones impulsives i irreflexives. Són individus que es mostren temeraris i insensibles en situacions que qualsevol persona normal sentiria por.

Hi ha el cobdiciós, li agrada enriquir-se , estan per sobre dels altres i els agrada perjudicar  la vida dels altres. Mancats/des de sentiments de culpa pel que fan als altres, són envejosos, cobejosos, agressius, gelosos, entre altres.

Tenim el psicòpata feble, és un subtipus que tindria una conducta de tipus evitatiu i dependent. Es mostra insegur i la confiança en si mateix amaga tot el contrari. Agredeix per demostrar la manca de por i adoptar el rol d'agressor i mai de víctima.

I el psicòpata explosiu presenta una manca de control dels impulsos i no es pot contenir. Mostra una còlera incontrolable vers als altres, provocant submissió sobre la seva víctima.

El psicòpata aspre, un subtipus que mostra el seu rebuig als altres de forma passiva i indirecta. Tenen pocs remordiments o sentiments de culpa sobre les molèsties que causen als altres, són amargats i irònics, es mostren sempre negatius i paranoides de la personalitat.

“Una persona que tingui un grau molt elevat d’agressivitat, de necessitat d’estímul i de necessitat de domini per substituir la seva absència d’emocions té més possibilitats de convertir-se en un assassí o en un assassí en sèrie.” Eduard Punset i Casals 1936 – 2019, va ser un advocat, economista i divulgador científic català.

Joan Rodríguez i Serra és educador social