Llengua

Sobre la ‘lengua común’

Eix

Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Doncs s'ha fet a base de decrets i imposicions (no em molestaré d'anotar-les aquí, són prou coneguts, i manuals n'hi ha una quantitat per a qui estigui interessat). Sembla lògic pensar que perquè fos 'lengua común' caldria que tots els qui suposadament pertanyen a aquesta comunitat s'hi sentin representats i l’acceptessin com comuna, i jo diria que no és així, mai ha estat així, segur. És l'anglès la llengua comuna pels holandesos, o dels danesos? No, et diran els habitants d'aquests indrets. Malgrat tot, una gran part de la població la coneix, perquè és una llengua que els va bé per relacionar-se amb l'exterior, o sigui és una llengua auxiliar. Així que, si la proposta d'Espanya fos que el castellà sigui la lengua auxiliar -a la manera com ho és l'anglès per aquests estats citats− pels habitants de l'actual Estat Espanyol, potser podríem començar a parlar-ne. Perquè és ben cert que el castellà és una llengua estesa arreu, sobretot al continent Americà. Des d'aquest punt vista és interessant, i important i tot, conèixer la llengua castellana o espanyol (tant me fa com n'hi vulguin dir).Però, una llengua comuna és la que tenen els alemanys i els austríacs, l'alemany. Una llengua comuna és la que tenen els castellans, andalusos i extremenys, el castellà. Una llengua comuna és la que tenen els anglesos i els estatunidencs, l'anglès. Una llengua comuna és la que tenim els catalans del Principat (tot), els valencians, els andorrans, els balears, els frangetins i els algueresos, el català. Aquesta és la llengua comuna d'aquesta part del continent. Una llengua comuna necessita més constituents que la d'haver estat 'imposada', per la raó que sigui, en algun moment de la història d'un país o uns països. Els habitants d'aquesta part de món no podem acceptar que la llengua nacional no sigui la corresponent a la que s'ha desenvolupat pacíficament, creant, al llarg dels segles i el treball humà i la integració, la cultura del territori i la seva història. Perquè la llengua no és una convenció legislativa, la llengua és el geni que anomena (i per tant, dona identitat) a la vida de les persones i pobles. La llengua no és un paper d'embolicar, més o menys bonic, que pugui portar una marca o una altra; la llengua és precisament la marca, el segell de garantia. Per aquesta raó no podem acceptar que algú pugui creure's que és raonable −en nom del criteri que es vulgui− que sigui un dret no conèixer la llengua d'on vas i estàs vivint. Hom pot usar o no usar el català als territoris de cultura catalana, però de cap de les maneres pot creure's i exigir que té el dret de no conèixer el català; quin despropòsit! No diré, doncs, que no sigui bo de conèixer el castellà, i l'anglès, són excel·lents llengües auxiliars, però 'lengua común', de què moreno!

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local