La teoria de la comparació social (2a part)

El psicòleg, segons aquesta teoria, defensa que la comparació sorgeix com una tendència natural que ens ajuda a poder establir el nostre lloc en el món i fins i tot la nostra identitat.

En resum, el fet de comparar-nos esdevé una cosa molt natural, automatitzada, i massa sovint ho fem amb qui tenim alguna cosa en comú.

Aquest fet ens ofereix una gran motivació per millorar i alimentar la nostra pròpia imatge positiva, la qual cosa ens fa forts i ens beneficia.

Però, per contra, això pot afectar el nostre estat d’ànim i atacar directament en sentit negatiu la nostra autoestima, donat que mai ens veiem tan bé com a les altres persones.

En la teoria de la identitat social, desenvolupada per Henri Tajfel i John Turner, podem llegir com les persones es defineixen a través dels grups als quals pertanyen.

Els educadors i educadores socials sabem que aquesta és una teoria que guarda molta relació amb aquelles persones diagnosticades amb una malaltia crònica, donat que la seva identitat pot ser influenciada per diversos factors.

Aquesta teoria de la identitat social va ser desenvolupada per Henri Tajfel i el seu col·laborador John Turner als voltants del 1970, està basada en la creença que totes les persones tenen la necessitat psicològica de pertànyer a determinats grups socials i que la seva pertinença afecta directament el seu comportament a la seva autopercepció.

Està basada en tres principis: la categorització, quan les persones es classifiquen a elles mateixes i als altres en grups socials diferents, la identificació, quan aquestes persones s'identifiquen amb certs grups i adopten els valors i les normes d'aquests grups i finalment la comparació, quan aquestes persones comparen als membres dels seus grups més positivament que els dels altres grups.

Es dona en els conflictes bèl·lics quan hi ha persones que viuen situacions de guerra, poden tenir actituds i comportaments hostils vers els altres grups.

Es percep una hostilitat que permet reforçar la identitat del grup i la seva autoestima, un fet que provoca indefugiblement una deshumanització de l’enemic, que justifica tota violència i, com a conseqüència, una resistència a la pau.

Un fet que també el podem observar en aquelles persones que s’identifiquen intensament amb un grup ètnic, religiós o nacional en conflicte, perceben als integrants de l’altre bàndol com a enemics i justificar qualsevol violència contra ells i elles, sense tenir en consideració la condició, l’edat i la pertinença al grup armat.

Segons la teoria de la identitat social de Tajfel podem apuntar una explicació psicològica de com les identitats de grup poden influir en el comportament humà davant de les situacions en conflicte.

Podem concloure també que la comparació social és un mecanisme pel qual les persones s'avaluen a si mateixes en relació amb altres.

Per la Hanna Perekhoda, una historiadora i investigadora ucraïnesa, ...“durant el primer any de la revolució, la consciència ucraïnesa va créixer de pressa. Però la majoria dels bolxevics eren molt hostils cap a tot allò que no fos rus. Més endavant, per tal de tenir una carrera i viure a la ciutat, molta gent va canviar-se al rus”...

“...Putin va justificar les seves accions dient que els parlants de rus que vivien a Ucraïna estaven en perill de genocidi, però no li havia passat mai res a cap parlant de rus. I la realitat és que la població russòfona és la que més ha patit aquesta ‘protecció’, perquè les ciutats de l’est d’Ucraïna són les que han estat més destrossades i bombardejades per l’exèrcit rus”...

...“A Ucraïna hi ha un rebuig no només cap a la llengua, sinó cap a qualsevol cosa vinculada amb Rússia. Moltes persones han canviat del rus a l’ucraïnès, però no tothom està en la mateixa posició per fer-ho, ja que per aprendre una llengua has de tenir temps i capital cultural. Els refugiats russòfons no tenen recursos interns, morals ni de temps per ocupar-se’n. I això està donant lloc a una situació en què aquests refugiats es desplacen a ciutats ucraïneses lluny del front, i allà se’ls tracta com si la guerra fos culpa seva”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)