El test de Rorschach

Cal saber que el test de Rorschach és una tècnica i mètode projectiu de psico-diagnòstic creat per Hermann Rorschach 1884-1922. Es coneix també com el “test de les taques”.

És una de les eines més importants per a l'estudi de la imaginació visual, pel procés d'associació, pels interessos i per les diferències individuals. Al segle XIX van sorgir els primers treballs amb taques de tinta, per Kerner, Binet, Whipple, Bartlett i Parsons, de manera no sistemàtica. No és fins a principis del segle XX quan es comencen a sistematitzar les investigacions.

Hermann Rorschach (1884-1922), psiquiatre suís amb influència psicoanalítica, va iniciar les seves investigacions a l'àrea de les al·lucinacions reflectides, en concret sobre la percepció. Aquesta és una prova psicodiagnòstica de personalitat de les anomenades “projectives”, que no estan basades en un qüestionari, amb elements cognitius de gran valor.

El test de les taques de tinta, consisteix a exposar al subjecte deu làmines blanques estandarditzades, amb una taca quasi simètrica al mig, algunes impreses amb tinta negra, d’altres en negre i vermell i d’altres en color.

El terapeuta li demana al/la pacient que expliqui quin significat té la taca que se li presenta i les respostes es van avaluant amb un sistema molt complex de qualificació de cada resposta. Més tard es registra en un full de dades especialment dissenyat.

Aquí trobem també un sistema d’interpretació de les dades, anomenat el Sistema Comprehensiu de J. Exner Jr., amb bases de dades per afavorir la investigació.

Aquest sistema es basa en un recull de dades empíriques on s’analitzen entre d’altres: la fiabilitat, la validesa, la consistència temporal, i les dades estadístiques i estudis normatius.

És Rorschach Workshops el que aporta a la investigació un fons de més de vuit mil protocols, molt important per a la validació de la prova.

Es valora la prova en l’anomenada “Constel·lació del Suïcidi”, aportant dades molt fiables sobre les idees autolítiques i la necessitat urgent de la intervenció. Aquesta escala sorgeix gràcies a l’estudi de protocols formulats a persones que posteriorment s’han suïcidat o bé han fet un intent seriós d’autòlisi.

Aquesta prova ens dona molta informació sobre com treballa la ment de la persona i el seu grau de rebuig i d’afrontament dels problemes.

També ens ajuda a analitzar la distorsió en la percepció de la realitat, el tipus d’actitud, activa o passiva, davant de l’esdevenidor.

A més a més, ens permet observar el seu equilibri davant la situació actual i el pas del temps, la complexitat intel·lectual o l’ús de la intel·ligència.

L’emoció en la resolució de problemes, la presència o no de recel, l’agressivitat, la tristor, el nivell de flexibilitat a l’adaptació, l’auto-observació, i el grau d’egocentrisme, entre d’altres.

Els educadors i educadores socials treballem en els programes d’orientació laboral els tests que s’apliquen en entrevistes de treball i en alguns processos de selecció.

Amb aquests tests, es prioritzen conceptes com el temps, ja que aquesta és una prova ràpida, gairebé immediata. Les respostes meditades i tardanes seran interpretades negativament pel psicòleg.

La posició: el psicòleg oferirà a l'individu la làmina, la manera d'agafar-la per interpretar-la i els girs que se li donin seran detalls que cal valorar.

La localització: parlant dels detalls de les làmines, de colors, de la taca en general o espais determinats que ens parlen de la seva personalitat.

El moviment: per observar si la persona veu en les interpretacions de les taques figures en moviment o estàtiques.

Els colors, les textures o altres sensacions ajuden a la interpretació psicològica.

Les categories: animal, vegetal, éssers inerts, reals o imaginaris, paisatges, objectes sexuals, entre d’altres.

També el caràcter de la persona, la seva empatia, sociabilitat i les tendències sexuals permeten dibuixar un perfil de personalitat sobre la base d'aquestes claus per interpretar els resultats del test de Rorschach, un mètode projectiu per al diagnòstic de la personalitat.

El test és de les proves més famoses en psicologia, centrada en l’anàlisi de taques de tinta i el seu objectiu és avaluar personalitats a partir de les respostes que dona el pacient.

Segons Esperança Sierra i Serra, “Rorschach no va poder gaudir de l’èxit creixent de la seva criatura, ja que va morir el 1922 amb només 37 anys per una peritonitis mal diagnosticada. Però el test, sobretot als Estats Units, es va convertir gairebé en sinònim de diagnòstic psicològic. Dels anys 40 als 70 del segle XX, qualsevol persona que passava per la consulta d’un psiquiatre tenia molts números d’acabar cara a cara amb les làmines del test.

Amb el temps, però, la cosa es va anar desinflant. Actualment se li retreu una gran falta de rigor, al test, sobretot si s’aplica sense formació específica. Però tot i això no ha desaparegut, ja que, en ocasions, encara es fa servir com a eina complementària per explorar la personalitat profunda, la percepció, la capacitat d’integrar emocions o els mecanismes de defensa. És clar que no diu qui ets, però sí que pot donar pistes de com veus el món”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)