Estrasburg, mil cent quilòmetres més enllà

La distància entre nosaltres, electors, i ells, candidats, sembla infranquejable quan el lloc de treball s’ubica a milers de quilòmetres; tot el contrari d’aquell regidor que és reconegut, saludat, criticat o recolzat pels mateixos electors/veïns que el veuen comprant el diari, badant als aparadors o de descans a la platja. I és que justament són les eleccions municipals l’antítesi de les europees.
A molts els sorprèn encara que des dels seients ubicats en un punt llunyà del Nord d’Europa puguin dictar-se normatives o directrius que condicionen les nostres decisions. L’elevat índex d’abstenció que es comptabilitza any rere any en les eleccions europees és mostra evident d’aquest distanciament i de la sensació que a Europa no s’hi legisla el dia a dia. Què diferent dels nostres municipis on necessitem fanals que il•luminin per a poder tornar a casa a l’acabar la jornada, que les voreres siguin practicables com a zona ordinària de pas i no com a cursa d’obstacles i que un adequat sistema de recollida d’aigües ens permeti gaudir d’un dia plujós sense haver-nos d’arremangar els pantalons o creuar riuades xops fins als turmells!

Però també la dificultat a l’hora de decidir s’alleugereix pels eurodiputats arran d’aquesta distància. Qualsevol alcalde o regidor sap que prioritzar unes obres significa postergar-ne unes altres, que aturar pràctiques incíviques comporta enfrontaments personals directes, i a ningú se li escapa que prendre decisions sempre s’acompanya de tota mena de crítiques: legítimes, constructives, argumentades, però també d’altres d’ofensives, danyoses i, fins i tot, algunes directament falses. I és que els càrrecs polítics municipals no se les heuen amb individus ubicats quilòmetres més enllà sinó amb veïns residents a la porta del costat.

Però és aquest motiu suficient per a que les decisions més compromeses es posterguin tot apurant legislatura? És aquesta l’excusa adient per a anar passant anys tot evitant haver de pronunciar-se? ERC diu que no, que és justament aquest laissez-faire sense mullar-se el que porta a molts pobles a un estancament que passats els anys necessita de molts esforços per a poder ser superat, que cal ser valents. Cubelles necessitava un nou sistema de recaptació, més eficient i, sobretot, més transparent; una millor organització policial per a seguir sent un poble segur; la realització d’una auditoria externa per a tenir clara la salut del nostre ajuntament i els motius d’aquesta; la posada en marxa d’inversions en temes tan bàsics com l’estat dels carrers, de l’enllumenat, la recollida d’aigües pluvials… que no poden esperar a que arribin temps millors tot creient que qui dia passa any empeny, etc.

L’esquerra de Cubelles hi ha estat quan ha fet falta (fins i tot ha hagut de marxar quan ha fet nosa) i seguirà fent-ho, perquè creiem en el que fem i perquè no ens fa por decidir. Però l’esquerra d’Europa també hi serà i no per discutir del sexe dels àngels sinó per a poder parlar amb veu catalana, per a poder treballar per una Europa que compti amb nosaltres, que ens integri en el seu marc d’infrastructures i que ens permeti avançar (tot i les cadenes que massa cops ens estrenyen) cap a una economia més productiva i estable i cap a un major impuls i respecte cultural. A Europa també s’hi decideix, i no només el nostre dia a dia sinó també el que està per venir, de manera que flac favor és considerar Europa com un amalgama d’Estats en lluita on el que cal aportar és un problema que ens imposen i el que se n’obté una bona negociació per part dels de casa. Tampoc és motivador saber que varis són els partits polítics que decideixen desterrar cap a Europa aquells antics càrrecs que resulten incòmodes de trobar-los un lloc dins de casa. I molt pitjor és plantejar una campanya europea en clau interna com aquests mateixos han anat fent en els anys precedents. Europa té la seva pròpia lògica, els seus propis errors, però també els seus propis encerts. Dibuixar-la com un poder extern, llunyà i abstracte és un exercici criticable i interessat que ens perjudica a cadascun de nosaltres a canvi de guanys immediats per a uns quants.

No ens cansarem de repetir que el proper set de juny tots tenim una cita amb Europa, i el primer pas per arribar-hi ja el tenim a disposar: del 20 al 27 d’abril, a la web municipal www.cubelles.cat , tot aquell qui ho desitgi pot comprovar les seves dades al cens electoral.

Dit això, i evidentment perquè no pot ser d’una altra manera, s’accepten crítiques (però preguem abstenir-se de falses ofenses personals).

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles