Recuperem La Pau pel barri de Mar o el penúltim ‘pilotasso’ (II)

Ara entra en joc el Sr. Clavè, amb la complicitat activa de l’Ajuntament, que esdevé un "cooperador necessari" per cometre un acte que, si bé potser legal, és èticament reprovable.

Inicialment, les sòcies de CAL TERZI - R.M.F.C., C.V.A. i N.P.E.- pretenien vendre la finca a un constructor de Barcelona per fer-hi pisos. Però, sembla que aquesta opció no va fer el pes a l’Ajuntament i les converses no van prosperar.

Però clar, a Vilanova tenim un promotor "Km 0", que ràpidament entra en joc per disputar la final.

L’Ajuntament, en lloc de defensar l’interès general, juga com un actor més d’aquesta partida. Sense la seva col·laboració, l’operació difícilment hauria reeixit. Ara, també vol la seva part del pilotasso.

Qui hi guanya?

Les sòcies, que s’enduen una bona picossada, el promotor, que multiplicarà per 3 o 4 la seva inversió, i l’Ajuntament, que aconsegueix un edifici a cost 0, com si això ho justifiqués tot.

I qui hi perd, com sempre?

El Barri de Mar, condemnat a ser un barri de segona, ple de mancances, i privat d’un equipament essencial que podria cobrir les seves necessitats si es cedís el 100% de la propietat com a centre cívic, tal com ho havien previst els pares fundadors de la cooperativa. I també hi perd la ciutadania de Vilanova.

Què passaria si l’Ajuntament no aprovés la modificació del Pla Especial?

L’operació perdria tot l’atractiu. Potser s’aturaria. Però cal valentia política per fer-ho.

Segons el regidor Sr. Llobet, la finca sempre ha estat qualificada com a residencial. Però al cadastre figura com a ús educatiu. L’escola ha funcionat il·legalment durant 40 anys? Si això és cert, per què l’Ajuntament no ha exercit el dret de tanteig i retracte per adquirir l’edifici pel mateix preu amb què s’ha venut?

Amb un superàvit municipal de 5,5 milions d’euros, destinar-ne un 10% per garantir un equipament públic seria una jugada digna, valenta, i sobretot, justa.

Per què l’Ajuntament no ha fet més per pressionar les tres propietàries perquè cedissin l’edifici, compensant-les només per les despeses reals -que difícilment superen uns pocs milers d’euros?.

Hi ha massa ombres, massa preguntes sense resposta, i una evident falta de transparència.

És ètic que l’Ajuntament es posi al costat de qui en traurà un benefici desproporcionat, aprofitant-se de l’esforç de centenars de famílies que van sostenir aquesta escola amb suor i sacrifici?.

Seguirem lluitant perquè el 100% de l’antiga escola La Pau sigui un espai comunitari, com volien aquells qui la van fundar.

No ens conformarem amb una mínima part de l’edifici, envoltada de pisos i a menys de 50 cm de les seves parets. Volem dignitat per al Barri de Mar. Volem justícia.

El Barri de Mar de Vilanova i la Geltrú fa massa temps que pateix l’oblit i la manca d’inversions. És un barri viu, amb història, amb veïnat compromès i amb necessitats reals, urgents i no ateses.

Avui, una nova operació especulativa amenaça el que hauria de ser un espai comunitari per a tothom: l’antiga escola La Pau. Un edifici que, segons la voluntat dels pares i mares que la van fundar, havia de revertir a la comunitat en cas de cessament de l’activitat.

Tanmateix, l’Ajuntament ha decidit col·laborar amb una operació urbanística que beneficia a:

• Tres sòcies que obtindran un guany desmesurat.
   
• Un promotor local que multiplicarà per tres o per quatre la seva inversió.
   
• I el mateix consistori, que rebrà un edifici "a cost 0", però a canvi de requalificar els terrenys i permetre la construcció de pisos, tot esquivant el seu deure d’adquirir i preservar l’espai per a usos col·lectius.
   

Mentrestant, el barri perd una oportunitat única: convertir l’edifici sencer en un centre cívic, cultural i social, que respongui a les mancances estructurals de la zona.

Exigim:

1. Que el 100% de l’antiga escola La Pau sigui destinat a usos comunitaris.
    
2. Que s’aturi immediatament qualsevol requalificació urbanística del solar.
    
3. Que es revisi amb transparència l’operació de compravenda i s’investiguin les condicions en què s’ha fet.
    
4. Que es faci un ús responsable dels diners públics: amb 5,5 milions d’euros de superàvit, el consistori pot i ha d’adquirir l’espai.
    

El Barri de Mar no és un barri de segona.

Tenim dret a equipaments, a cultura, a serveis públics, a espais de trobada.

No permetrem que l’especulació segueixi passant per davant de les persones.

Jaume Aliaga ex-soci de consum i interventor de comptes d'Ensenyament del Garrat SCCL

Per adherir-vos al manifest ho podeu fer en aquest enllaç o través d’aquest QR