-
Cartes a la direcció
-
La Foixarda Vilanovina
- Vilanova i la Geltrú
- 04-07-2025 10:38
Cartell indicatiu de la prohibició de l’ús de pirotècnia a a platja de Ribes Roges, penjat el dia mateix de la revetlla. Eix
Arriba la revetlla i una munió de centenars de persones es congrega a la platja per cremar quantitats ingents de pirotècnia, tot i la presència, coneguda per les administracions, de sis pollets recent nascuts i un niu d’aquesta espècie protegida
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Tot i que no hi ha consens sobre les paraules exactes pronunciades per José Millán-Astray, fundador de la legió i militar feixista, el 12 d’Octubre de 1936, al paranimf de l’Universitat de Salamanca, la frase “Visca la mort. Mori la intel·ligència” ens sembla prou il·lustrativa de com s’ha celebrat la darrera revetlla de Sant Joan a la Platja de Ribes Roges de VIlanova i la Geltrú, davant la mirada impassible de les autoritats locals, que van rematar la disbauxa passant una garbelladora per tota la platja, per tal d’acabar de treure la quantitat ingent de residus que la descontrolada celebració hi va deixar.
Són molts els articles que hem publicat sobre la presència del corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) a la Platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, una espècie d’ocell protegida, en perill d’extinció, que a la nostra platja manté una fràgil població de 7 parelles (o mantenia fins fa poc, ja que alguns exemplars han marxat aquests darrers dies), menys de 400 parelles a tot Catalunya segons les dades obtingudes a censos recents.
També son múltiples els esforços divulgatius que hem fet, al llarg de tot aquest temps, per mirar d’explicar a la població la necessitat de prendre mesures per a la seva conservació, per tal de poder començar a plantejar canvis profunds en la nostra manera de coexistir amb la fauna, la flora i la gea que ens envolta, canvis que ens permetin albirar certa esperança de no haver d’afrontar escenaris gairebé apocalíptics que la comunitat científica avalua cada cop com més probables i propers. Les temperatures d’aquests darrers dies a la nostra vila en són un funest presagi.
Però arriba la revetlla de Sant Joan i una munió de centenars de persones es congrega a la platja per cremar quantitats ingents de pirotècnia, tot i la presència, coneguda de sobres per les administracions, de sis pollets recent nascuts i un niu d’aquesta espècie protegida.
Poc en aquell moment es podia fer ja per impedir-ho, tenint en compte que no s’havia fet cap campanya informativa prèvia, més enllà de quatre cartells posats el mateix dia i la presència de dues persones informadores fins a la mitjanit, impotents davant la multitud desbocada, amb una policia local mal informada i mal informadora, que a les nostres denúncies fetes in situ davant del desgavell, ens responia que sí que es podia fer servir pirotècnia a la platja, mentre no fos dins els tancats.
El decret d’alcaldia 645 d’enguany, de Mesures de protecció ambiental de les platges de Vilanova i l aGeltrú en relació a espècies protegides i, envers el corriol camanegre, per l'any 2025, diu textualment que es prohibeix la pirotècnia en el sector de la platja de Ribes Roges fins al 30 de juliol d’aquest any, ja que el consistori és conscient que ha de vetllar per aquesta espècie protegida i que qualsevol molèstia a la seva reproducció constitueix un delicte tipificat a l’article 334 del codi penal.
Restes de pirotècnia dins d’un dels tancats de protecció
Restes de pirotècnia a pocs metres del tancats on havíem observat tres pollets poques hores abans de l’inici de la revetlla
Petjades humanes dins del tancats de protecció, els WC de la revetlla
Per què no es fa aquesta campanya? Per què no s’ha instal·lat a la platja cartelleria divulgativa sobre l’espècie? Nosaltres creiem que és degut a que la presència de l’espècie molesta a una part de la classe política governant, que s’omple la boca de discursos referents a la sostenibilitat, però que en realitat el que vol és convertir les nostres platges en escenari de grans esdeveniments que impulsin l’economia de no sabem exactament qui. Potser ens ho haurien d’explicar.
Perquè el que sí que estan impulsant és el desastre al que l’accelerada pèrdua de biodiversitat i l’emergència climàtica ens aboquen. Necessitem polítiques reals i efectives, més enllà de logos ODS i ecopostureig, que vagin a les causes d’aquesta emergència, que són les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la destrucció sistemàtica dels ecosistemes que habitem i que són la base de la vida. Segons l’Índex de Planeta Viu, les poblacions d’animals salvatges a Catalunya han patit una davallada mitjana del 28% entre el 2002 i el 2023.
Però tornant a la revetlla, un cop finalitzada la disbauxa, inclòs algun petit incendi dins els tancats de protecció, entra en escena un tractor enorme, amb una garbelladora al darrere, que fa fins a vuit rondes, comptades per un voluntari a la platja, a primera hora del matí, tot resseguint la línia de platja, on el dia anterior havíem observat una de les dues famílies de corriol camanegre que hi havia a la platja, cadascuna amb tres pollets.
Resultat de la garbellada
Aquest fet és especialment greu, ja que el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat havia dictat ordre de no entrar amb maquinària ni vehicles a la platja en presència de pollets, i en casos imprescindibles fer-ho precedit d’un dispositiu a peu que garantís la seguretat de la niuada, protocol que en cap cas es va complir.
Resultat de tot plegat: tres pollets perduts i els altres tres no van durar ni vint-i-quatre hores més. Completant 16 pollets perduts en dues setmanes, un fet sense precedents que tira per terra bona part de tota la feina feta enguany per la seva preservació.
I què provoca aquesta pèrdua? Doncs no ho sabem del cert. Pensem que potser tenim un depredador especialitzat a la platja, perquè hem observat garses i gavians argentats a prop dels tancats, però la realitat és que, tot i els centenars d’hores que portem a la platja, no hem pogut observar cap depredació.
El que sí que hem observat fins ara són tres pollets aixafats. Dos la temporada passada i un enguany. També vam estar a punt d’observar l’aplastament de dos més, que vam evitar frenant un grup de desenes de criatures que baixaven a fer esport a la platja, i avisant al professorat responsable del grup de la presència dels animals, professorat que ens va agrair la informació i simplement va portar el grup a una altra zona de la platja on no representaven cap perill. Aquells pollets, però, també van desaparèixer a les poques hores.
Com pot ser que no s’avisi als centres educatius de la presència de l’espècie o que no es precinti una zona esportiva a on tant Ajuntament com Generalitat saben que hi tenim aquesta niuada protegida? Nosaltres els informem puntualment i vam demanar sense èxit aquesta mesura provisional d’urgència per protegir els pollets.
També hem constatat l’abandonament de dos nius per pressió humana, ja que eren massa a prop del pal i corda del tancat de protecció, que s’hauria d’haver ampliat adequadament per protegir-los, i al costat d’un dels quals vam trobar també restes de pirotècnia.
Són múltiples els estudis que demostren l’impacte negatiu que té la pirotècnia sobre els ocells. L'oïda d’aquests animals és considerablement més sensible que la humana, per la qual cosa les explosions de focs artificials no només els resulten més pertorbadores, sinó que poden afectar greument la seva capacitat auditiva.
El soroll dels petards pot causar taquicàrdia i fins i tot la mort a les aus. L'estrès que els provoquen també poden causar l'abandonament temporal o permanent del lloc on es troben, així com una pèrdua d'audició i tinnitus (fenomen consistent a percebre cops o sons a l'oïda que no provenen d'una font externa, és a dir, sentir sorolls que no es corresponen amb cap so extern). En fugir, moltes aus no saben com trobar les seves cries, fent que quedin desemparades.
I és que l’ús de pirotècnia i la música a volums molt elevats a la platja de Ribes Roges no és un fenomen que només es produeix a la revetlla de Sant Joan. En temporada estival arriba a ser gairebé diari, com es pot comprovar navegant per les xarxes socials o simplement baixant a la nit a la platja. Un incompliment reiterat de la legislació vigent, conegut i tolerat per l’administració local i els cossos policials. També diàriament trobem petjades de gos a la platja, prova de què la prohibició d’accés amb ells a la zona protegida es continua incomplint, especialment a les nits.
La nostra dirigencia política fa servir l’eufemisme “compatibilització d’usos”. Però es pot parlar de compatibilització quan una activitat a la platja provoca la destrucció de la biodiversitat que hi trobem? Està clar que no.
La intel·ligència ens diu, en base als coneixements que la ciència ens aporta, que s’està esgotant el temps per mirar de frenar un col·lapse que podria endur-se per davant la nostra societat en poques dècades, com ja està passant a molts indrets menys afavorits del planeta, especialment al continent africà i a l’orient mitjà. Totes les dades mostren que l’increment de les temperatures atmosfèrica i oceànica s’està accelerant, també la pujada del nivell del mar, i fenòmens meteorològics extrems acaparen cada cop més titulars.
Després de setmanes de temperatures rècord, l'Ajuntament de Barcelona anuncia un simulacre el 2027 per afrontar un escenari, mai vist però cada cop més probable, de 50 °C a la ciutat. Un escenari de mort per la nostra fauna i la nostra flora, i també per nosaltres, especialment per a les més vulnerables. La calor extrema ha provocat aquest passat mes de juny almenys 27 morts a Catalunya, segons dades del sistema de monitorització del Ministeri de Sanitat. La majoria de defuncions s’han concentrat en només tres dies: entre dijous 26 i dissabte 28 van morir 21 persones, totes elles majors de 65 anys.
El corriol camanegre és només una bandera. Una bandera d’esperança de que encara podem evitar aquests escenaris catastròfics per l’espècie humana. Enguany, però, l’estem perdent, com a tota la resta del litoral. Els 11 volanders que van sobreviure a les primeres postes com a molt garanteixen el manteniment de les 7 parelles que tenim a Ribes Roges, la població més important de tot Catalunya en una platja urbana. A la resta de platges de tot el litoral entre Barcelona i Tarragona sobreviuen com a molt una vintena llarga de parelles. Al Delta de l’Ebre, antigament la major població de la península ibèrica, hem passat en poques dècades d’unes 1500 parelles a escassament 250 aquest 2025. O fem canvis radicals i ens prenem molt seriosament la seva preservació, i la de la resta de biodiversitat que ens envolta, o en breu seran només un record. Una bandera cremada.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
