Gossos i rurals

Dins d’un parc forestal vaig trobar un gos famèlic i en tal estat físic que vaig creure que estava a les portes de la mort. Vaig avisar immediatament als agents rurals de la zona i em van assegurar que s’encarregarien de recollir i traslladar a l’animal fins al centre d’acollida corresponent. Quan per sorpresa meva vaig constatar que no havia estat així, vaig tornar a trucar per demanar explicacions.

Durant tres setmanes vaig haver de trucar cada dia, parlar amb no sé quants funcionaris d’aquest i d’altres cossos, presentar instàncies i denúncies, mentre tot el que rebia eren excuses, mentides i desinformació. Mentrestant vaig haver d’encarregar-me personalment de vigilar que el gos no marxes i d’alimentar-lo, invertint temps i diners. Això va continuar fins el dia en que vaig informar-los de que pensava presentar denúncia per incompliment de la llei 22/2003 de protecció d’animals.

Malauradament quan finalment es van veure obligats a actuar, el gos havia desaparegut, confirmant els meus temors reiteradament manifestats i igualment ignorats. Per desgràcia aquesta manca de respecte envers els animals i els ciutadans que s’en preocupen sol ser la norma entre els funcionaris de l’administració.

Si algú pensava que a Catalunya la sensibilitat de l’administració envers aquests temes és superior a la d’altres comunitats de l’estat, que s’ho tregui del cap. Tenim una bona llei de protecció, però la manca de voluntat de fer-la cumplir és tant gran com l’incompetència dels exterminadors rurals de la Sénia. Ja me’ls veig posant rifle en mà i amb la bota a sobre del cos mort de la malaurada lleona.