Deu anys sense l’Esteve, però amb el seu llegat més viu que mai

Aquest mes de gener es compleixen deu anys de la mort d’Esteve Orriols i Sendra. De l’Esteve. Deu anys sense la seva presència física, però amb una empremta que continua viva a Vilanova i la Geltrú, al nostre espai polític i, sobretot, en tots aquells que vam tenir el privilegi de conèixer-lo, escoltar-lo i aprendre’n.

L’Esteve va ser el líder històric del catalanisme polític, del nacionalisme català, a la ciutat durant dècades. Des de la recuperació de la democràcia fins a ben entrats els anys 2000, va encarnar una manera de fer política pròpia: propera, tranquil·la, compromesa i profundament arrelada al país. Des de Convergència Democràtica de Catalunya, va treballar incansablement per construir una Vilanova millor, amb visió de futur, però sense perdre mai el respecte pel passat ni per la seva gent.

Però reduir l’Esteve a la seva trajectòria institucional seria quedar-nos curts. Perquè, per damunt de tot, era una gran persona. Un home profundament humanista, amb uns valors sòlids, hereus també del cristianisme més social: el respecte, l’honestedat, el servei als altres, la paraula donada, la coherència entre el que es diu i el que es fa. En temps de política líquida, d’eslògans fàcils i d’immediatisme, l’Esteve representava justament el contrari: les converses, la lectura, la reflexió, les notes escrites a ma, el compromís a llarg termini.

Ell era militant del país. Era una militància cívica, cultural, social. Estimava Catalunya amb una convicció profunda, sense estridències, però amb una determinació inqüestionable. I ho feia des de Vilanova, perquè per a ell la política nacional començava sempre aquí, a peu de carrer, on el vèiem caminant -sovint amb un plec de papers i diaris sota el braç, amb el seu característic polo Lacoste en les èpoques de bon temps- i amb un magnetisme que feia que, gairebé impulsivament, hom tingués la reacció instintiva d’acostar-s’hi. Vilanova i la Geltrú era per ell la prioritat absoluta, el centre de gravetat de la seva militància i estima pel país.

Personalment, li dec molt més del que podria explicar en un sol article. Mentre la seva esposa, la Maria, va ser la meva mestra a l’Escola Cossetània, ell va ser el meu mestre polític. Va ser qui em va obrir les portes de la militància política a la meva ciutat i al meu país. Va ser qui em va animar a implicar-me, a formar-me, a no tenir por de defensar les meves idees. Però, sobretot, qui em va ensenyar que la política només té sentit si es fa amb vocació de servei, amb humilitat i amb respecte per tothom, pensi com pensi.

Entrar en política de la seva mà va ser una escola de vida. Recordo llargues converses, consells dits amb veu baixa però amb gran contundència, advertiments carregats de saviesa. En més d’una ocasió, en alguna de les sales del local de Convergència, em deia “Albà -és com ell em deia- ets impetuós. Perquè ets de mar. I ets jove. Però això segon el temps ho cura”.  L’Esteve no imposava, convencia. No aixecava la veu, argumentava. No buscava titulars, buscava solucions. I això, en un món cada cop més accelerat, és un llegat impagable.

Avui, des de Junts per Catalunya – Estimem Vilanova i la Geltrú, tinc l’honor d’encapçalar un projecte que se sent hereu d’unes idees i d’una manera de ser i fer. Amb un equip jove però compromès, preparat i arrelat a la ciutat, assumim el repte de continuar el camí que l’Esteve va ajudar a traçar. No per nostàlgia, sinó per convicció. Perquè creiem que els seus valors són més necessaris que mai.

Continuar el seu llegat vol dir posar Vilanova al centre, defensar un projecte de ciutat ambiciós i que preservi la nostra identitat, integrador, pensat per a tothom i que tingui en la feina ben feta aquesta manera de fer. Vol dir també treballar des de Vilanova per la llibertat del nostre país sense excloure ningú, amb generositat i esperit constructiu. Vol dir fer política amb majúscules, lluny del soroll i a prop de la gent.

Deu anys després, l’Esteve continua present en cada decisió que prenem, en cada debat que encarem, en cada projecte que impulsem. Perquè els mestres de veritat no marxen mai del tot. Viuen en allò que han sembrat.

Gràcies, Esteve, per tot el que ens vas ensenyar. El teu llegat continua ben viu. I nosaltres, humilment, intentarem ser-ne uns dignes dipositaris.

Gerard Figueras

Portaveu de Junts per Catalunya – Estimem Vilanova i la Geltrú a l’Ajuntament