Animals de companyia

Una actuació desproporcionada al CAAD Penedès-Garraf

Imatge d'arxiu

Imatge d'arxiu

El meu gat Igor va desaparèixer accidentalment el 4.10.2025. No va ser abandonat: va ser retingut per una veïna que li va treure el collar i no va contactar amb mi malgrat els cartells de recerca que vaig penjar pel barri. Finalment es va entregar a la Guàrdia Urbana i el gat va ser traslladat al CAAD Penedès-Garraf.

El veterinari del CAAD va deixar constància escrita que l'animal "sembla de casa perquè té molt bon aspecte general", reconeixent així que no es tractava d'un cas d'abandonament. Tot i això el CAAD va actuar com si ho fos.
 
El mateix dia de l'ingrés, el gat va ser esterilitzat, vulnerant el termini legal de 20 dies que estableix la normativa catalana per evitar actuacions irreversibles abans de localitzar el propietari. També se li van administrar vacunes duplicades, tres antiparasitaris simultanis i un test FELV/FIV que només s'exigeix en processos d'adopció, no recuperació.
 
Quan vaig reclamar el meu gat, el CAAD em va exigir una taxa de 444,29€, una quantitat sis vegades superior a la taxa d'adopció (66,47€). Entre els conceptes facturats hi havia fins i tot "estada al centre", tot i que l'animal havia estat en una llar d'acollida externa. Es a dir, es va facturar un servei que no s'havia prestat.
 
Davant aquesta desproporció, vaig sol.licitar adoptar el meu propi gat per pagar la taxa d'adopció i no la de recuperació. La resposta va ser verbal i sorprenent: "la família d'acollida té prioritat". Es a dir, el centre estava disposat a entregar el meu gat a tercers abans que al seu propi tutor.
 
He presentat un recurs de reposició que ha estat desestimat per silenci administratiu. També he traslladat el cas al Síndic de Greuges perquè considero que hi ha indicis de mala praxis administrativa, facturació indeguda i vulneració del principi de bona administració.
 
No escric aquesta carta només pel meu cas. Escric perquè crec que cap propietari responsable hauria de passar per aquesta situació. Perquè perdre un animal estimat ja és prou dolorós. I perquè  un servei públic no pot convertir-se en un mecanisme que penalitza els ciutadans i genera costos desproporcionats.
 
Es un debat sobre proporcionalitat, transparència i el sentit d'un servei públic que hauria de protegir, no castigar i culpabilitzar als propietaris d'animals domèstics sense tenir en compte altres consideracions. I evitar que situacions així no es repeteixin

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
Últims articles publicats
El més vist a Opinió

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local

Actualitat

Serveis destacats

Projecte Eix Diari

info@eixdiari.cat
participa@eixdiari.cat