El club Samà, un gran club!!!

Un club que ha afavorit la competitivitat i la rivalitat en detriment de la tasca educadora i de convivència que, creiem, ha de fomentar l'esport, sobre tot en nens d'aquestes edats.

L'any passat, el cos tècnic del Club Samà va animar al nostre fill a formar part de l'equip MINI A. Quan va començar la temporada enteníem, i així li vem transmetre al nostre fill, que necessitaria temps per adaptar-se a un equip de nens que ja es coneixia i que jugaven junts feia anys. Ell, lluny de desanimar-se al veure que no se'l tenia en compte, animava des de la banqueta els seus companys, partit rera partit, i feia seves tant les victòries com les derrotes. Nosaltres, com a pares, ens vem adonar de seguida amb quins jugadors comptava l'entrenadora i amb quins no, però veient que el nostre fill no es queixava, enteníem que no havíem de prendre part a la situació. Llàstima no haver-ho fet !

La temporada de bàsquet acaba. S'acaben els desplaçaments, el matinar els caps de setmana i tot el que es deriva del compromís que, com a família, vem agafar amb el club. Arriba el mes de juliol i el director esportiu del Club ens comunica en una reunió que l'equip es manté de cara la propera temporada, tant pel que fa a les entrenadores com als jugadors, i l'1 de setembre comencen els entrenaments, que durant els primers quinze dies van transcorre amb normalitat. Però la cosa canvia a partir del dia 14 quan se'ns diu que el club ha decidit fer una prova a tots els jugadors del MINI A, més un altre grup de vuit nens. La seva intenció és, diuen ara, que dos dels nens del MINI A passin a formar part d'un nou equip: el MINI C.

L’endemà comença la prova i fan jugar tots els nens mentre les dues entrenadores fan valoracions, juntament amb una tercera persona que pren nota. Tot correcte, no?. Tot correcte si no fos perquè ja feia dies havien decidit que el nostre fill i un altre nen estaven fora de l’equip. Tot correcte si no fos perquè les entrenadores negaven saber quins nens seguien i quins nens quedaven fora, tal i com se'ns ha reconegut més tard. Tot correcte si no fos perquè les entrenadores van reunir-se amb cadascun dels nens, excepte amb el nostre fill, al·legant falta de temps. Tot correcte si no fos perquè sabent qui eren els dos nens que volien fer fora de l’equip, ens han tingut 10 dies sense dir-nos res !!!

És així com el Club Samà fa les coses? S'han adonat que han jugat amb els sentiments de nens d'onze anys? Que els han creat falses esperances al fer-los creure que s'ho jugaven tot en una prova que va resultar ser una farsa? Si realment és així com el club creu que es fan les coses, els volem felicitar. Felicitats al director esportiu del club, Òscar Andreu, que fins l'últim dia ens va fer creure que el nostre fill no es mouria de l'equip. Felicitats a les entrenadores per la seva actuació mereixedora d'un Oscar, un Cèsar i un Goya, i com no felicitats a un club que s'omple la boca de bons propòsits però que ha demostrat ser un niu d'incompetents, incapaços d'entendre que amb els sentiments dels nens no s'hi juga. De ben poc ens han servit les seves disculpes. Creiem que calia rectificar i no ha estat així.

Malgrat tot el nostre fill és molt afortunat. Té una família que l'estima, que valora el seu esforç, que el recompensa quan s'ho mereix i que el deixa prendre les seves decisions, tot i que la seva innocència no el deixi veure les injustícies que amb ell s'han comés. I, per descomptat, que l'anima en aquesta nova aventura esportiva que recentment ha començat.

Pares d’Aleix Calvet Piera