El secreto de sus ojos

Direcció: Juan José Campanella

Intèrprets: Ricardo Darín (Benjamín Espósito), Soledad Villamil (Irene Menéndez), Guillermo Francella (Sandoval), Pablo Rago (Morales), Javier Godino (Gómez)

Data d’estrena: 25 setembre 2009

“El secreto de sus ojos” és d’aquells films que, quan apareixen els crèdits finals, et deixa plantat a la butaca, amb la mirada perduda. En part és per l’impacte que causa el seu desenllaç, però, sobretot, per la seva habilitat en agitar les emocions de l’espectador. El cinema és, en essència, emoció i Juan José Campanella ho té ben present. Ho va demostrar folgadament a “El hijo de la novia” (2001), una emotiva cinta, trufada de diàlegs brillants. Malgrat repetir amb èxit la mateixa fórmula a “Luna de Avellaneda“ (2004), el director argentí ha volgut aquest cop desviar-se de trajectòria. Tot i que, en el fons, no deixa de ser una història d’amor, “El secreto de sus ojos” s’inclina més aviat cap al thriller negre.

Ricardo Darín interpreta a Benjamín Espósito, un treballador dels jutjats, acabat de jubilar, que reprèn un vell somni: escriure una novel•la. Els fets a relatar els coneix de primera mà: la investigació que va dur a terme l’any 1974 sobre un cas d’assassinat i violació d’una jove i del qual mai es va descobrir el culpable. Obsessionat per aquella tràgica mort, Espósito reprendrà el cas i, amb la valuosa col•laboració del seu inseparable col•lega, Sandoval (Guillermo Francella) i les influències d’Irene Menéndez (Soledad Villamil), la seva excap i l’objecte del seu amor inconfés, descobrirà noves pistes que el portaran a identificar a l’assassí, no sense destapar tot un món soterrat de violència, venjança i corrupció.

Seguint els preceptes del bon cinema negre, la trama avança en paral•lel a la labor d’investigació. Al capdavall, l’exercici d’escriure és per al protagonista una teràpia. La memòria d’un passat convuls esclata als morros d’un Espósito que ha viscut massa temps anestesiat per sentiments reprimits. D’aquesta manera, es veu empès a superar els seus temors i afrontar les dues causes pendents que el turmenten: resoldre el misteri i recuperar l’amor de la seva vida.

“El secreto de sus ojos” demostra que Juan José Campanella domina com ningú l’ofici de narrador, a més d’excel•lir - un cop més - com a dialoguista. A tall d’exemple, la manera com exprem el recurs narratiu de la lletra “A”, al llarg de la trama, ens dóna una idea de la seva destresa. Tret de la vibrant escena de la captura de l’assasí – memorable pla seqüència de l’estadi de futbol -, Campanella opta per una posada en escena més propera al cinema clàssic, assignant al relat un tempo pausat, sense estridències. El realitzador segresta la nostra atenció amb una història alimentada per diverses subtrames: el vincle emocional entre Espósito i Irene, la càlida amistat amb Sandoval i la pròpia investigació del crim. Romanticisme, humor i tensió es donen la mà en un film que examina a una societat - l’argentina – alterada al llarg dels anys per la represàlia i l’abús de poder.

Més enllà d’un guió molt complet, la proposta de Campanella brilla també pel treball dels seus actors. Ricardo Darín ens regala, de nou, una interpretació magistral, basada en la seva formidable naturalitat davant de càmera. El veritable caramel és, però, per a Guillermo Francella, qui respon amb escreix al deliciós personatge tragicòmic de Sandoval. Quan els dos actors comparteixen pla, la sintonia és total. El registre que interpreta Soledad Villamil - qui ja va coincidir amb Darín a “El mismo amor, la misma lluvia” – és més subtil, més serè, potenciat per l’efecte captivador de la seva mirada.

La cinta, en definitiva, és una delectable mostra del millor cinema argentí - tradicionalment avalat per la sensibilitat i l’agudesa del seus relats – i una de les millors estrenes cinematogràfiques d’aquest any.


El millor: el guió i la labor d’interpretació s’acosten a la perfecció
El pitjor: en comptats moments, la crònica dels fets acusa certa lentitud