L’Eco de Sitges fa 125 anys (1886-2011)

El seu paper tant a l’Escola Barrachina com entre la població infantil vilatana, en edat escolar de Sitges, que tenien il.lusió per saber parlar i escriure en català, hi seria un Taller d’Escriptura, àlies el Club Amics de l’Eco o EcoClub, amb seu primer a la Biblioteca Escolar i també a l’Excorxador, molt trascendental en l’expressió de les dèries i les pretensions creatives d’uns escolars lletraferits amb encert o no,a dir quelcom als sitgetans-.

El nostre Setmanari, sense cap més tardança, crea una nova secció amb la finalitat d’afavorir aquest Club d’Escriptura i Club de Parla, ressò dels esmentats “Clubs de Parla”,famosos als 80 del segle XX per al reciclatge dels Funcionaris de l’Editor i Escriptor en Josep Maria Espinàs, que a Sitges els va presentar al C/de’n Bosch, a l’edifici que va ser la seu de l’Ateneu, presidit per en Pere Palacios i Salvador i en Toni Sella i Montserrat com a secretari, intitulada “Club Amics de l’Eco” o “EcoClub”, on els escolars sitgetans hi escrivien sobre Sitges. Testimoni del Club Amics de l’Eco va ser en Josep-Manuel Soler amb una xerrada a la classe de 7è d’Egb de l’Escola Barrachina.

Tant els nois com les noies en edat escolar, tant de l’Escola Pública com de l’Escola Pia (el sotspresident era alumne de la Junta Directiva) , durant els primers anys, sense publicar res al Setmanari (1988-1991), però després en una segona fase i amb la secció al periòdic, mercès a la generositat d’en Josep de l’Eco, publicant ja al Setmanari, absolutament els estudiants de la Segona Etapa d’EGB, van tenir l’escola gratuïta (sic) on fer opinions i esmolar l’eina d’escriure i parlar en català i estimar la Cultura sitgetana-.

Sense trascendències i sense grandiloqüències, el Club Amics de l’Eco, àlies el Taller d’Escriptura i Club de Parla, primer a la Biblioteca Escolar Barrachina i després al Centre Cultural Joan Maragall, mutatis mutandis l’Escorxador, amb totes les grans limitacions i els petits errors, va passar durant gairebé vuit anys apostant per la cultura sitgetana en llengua catalana-. En celebrar el 125 aniversari de l’Eco de Sitges i la memòria del Club Amics de l’Eco o EcoClub, com a responsable d’aquesta creació, en demano un entranyable i amable record per al President i Sotspresident, en Joan Ill i Barra i en Joan Duran i Ferrer, l’any 2010 el primer Enginyer de Mitjans de Comunicació i el segon, Poeta i Bioquímic, que a més de promotor de la Festa de la Poesia,autor de diversos llibres, és professor universitari, és a dir, tots dos al segle XXI de reconeguda fama-. Dos exponents i col.laboradors de la premsa local a Sitges.

En Josep-Manel Soler i Soler, el meu introductor a Sitges i ja són 33 anys col.laborant-hi, 3r Director de la “Saga Família Soler” amb més de 50 anys de servei als sitgetans, en aquest “Cent vint-i cinquè feliç Aniversari” del Setmanari sitgetà, ens hi presenta el periodisme local i comarcal com una de les singularitats del model de societat imperant a Catalunya, és a dir, com a subscriptor, col.laborador i empedreït lector, puc dir-ne que és força significatiu la creació d’un Setmanari “Model que es fonamenta en la capacitat de la societat civil per a crear dinàmiques de participació en les solucions dels problemes col·lectius”.

La relació de l’Eco de Sitges amb les Entitats locals amb prou entitat i amb la ciutadania en general, n’hi ha creat un Mitjà de Comunicació, força sitgetana i molt estreta-. La primera redacció del periòdic local, l’any 1886 (segle XIX),del fundador Josep Soler Cartró s’ha constituït en el si d’alguna entitat,va ser corresponsal del diari La Renaixença-. Passen els anys i la dedicació al “Servei de la Notícia Sitgetana”, acaba superant l’activisme cultural i l’Eco de Sitges assumeix la condició d’independent,que generalment complau tant a la Família Soler com als sitgetans col.laboradors. El nostre Setmanari va sorgir d’un grup de Consocis d’El Retiro, una associació molt senyera.

La “Saga Família Soler” figurarà a la capçalera amb el nom del seu fill Josep Soler i Tasis (segle XX) i del seu nét, en Josep-Manuel Soler i Soler, 3r director al segle XXI qui, encara corregeix i publica “Coses” al periòdic, en què s’han implicat els seus dos fills en Josep i en Ramon Soler i Fernàndez i els seus néts. Un cas veritablement insòlit en la trajectòria de la “Saga Família Soler”!.

Cent vint-i-cinc anys (125) l’1 de març de 2011 és un setmanari local i comarcal farcit d’esdeveniments.a) Present a la primera Exposició Universal del 1888, justament quan una dècada després es va perdre Cuba i els Indians van repatriar capitals (a Sitges i la Comarca Garraf n’hi ha evidències)-. b) L’Arribada a Sitges d’en Santiago Rusiñol i Prats, que hi va portar una certa revolució cultural. Precisament li van publicar una conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès que hom considera la “Frontera entre el modernisme que s’apagava i el noucentisme que s’iniciava”. c) L’Eco de Sitges s’editava quan esdevenien a Catalunya la Setmana Tràgica, la Guerra del Marroc, la Dictadura de Primo de Rivera així com la proclamació de la República. Ni tan sols en la Guerra Civil va deixar de publicar-se l’Eco de Sitges a la impremta de la “Família Soler”, però confiscat pel P.O.U.M.fent-ne de portaveu amb el nom d’El Front-.

Solament el Diari de Vilanova el supera en antiguitat –que potser no en continuïtat– a l’àmbit de la Premsa Local...!. La “Saga Família Soler” va saber aprofitar les escletxes de llibertat, guiats pel possibilisme”. “Més endavant ja veurem què farem”, era la pura i dura filosofia del pare d’en Josep-Manel Soler i Soler. Li van imposar el yugo y las flechas, que van aconseguir treure, mercès a una intervenció del falangista Dionisio Ridruejo, que acabaria militant l’antifranquisme-. L’Eco de Sitges va fer el “Pas Tecnològic del componedor a la linotípia”, i, més recentment ha incorporat l’Ordinador, tot i passant de la Tipografia a l’Offset, bo i entrant a l’Era dels Diaris Digitals.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges