L'Educació, com els crancs

Substituir la Conselleria d'Educació per la Conselleria d'Ensenyament ja mostra quin serà el tarannà en polítiques educatives del govern. Es dóna a entendre que es defensaran les pedagogies tradicionals que no fomenten l'educació integral dels infants, necessitat indispensable per a recuperar l'educació en valors. Per aquest motiu no sorprèn l'autoretrat de la consellera Rigau quan és defineix com partidària del classicisme educatiu o, altrament conegut, l'educació tradicional. Sincerament, costa de creure que enmig d'una crisi de valors com la que estem patint en ple segle XXI s'opti per donar l'esquena als principis de l'Escola Nova, principis que es promouen des de les mateixes facultat de formació del professorat. Rigau al·legava aquest canvi de rumb per que cal adaptar l'ensenyament a l'actualitat ja que aquests principis són del segle XX. Paradoxalment, si fem una ullada a altres països europeus veiem com les idees provinents de l'Escola Nova són vigents i són el nord de l'educació. Per exemple, el mètode Montessori és molt present en les comunitats educatives holandeses. “L'educació és un procès natural, dut a terme de forma espontània pel nen i adquirida, no a l'escoltar paraules, sinó mitjançant experiències sobre el medi” deia Montessori, en canvi, aquí ens trobem amb el Departament d'Ensenyament que entén que la funció de l'escola és comunicar coneixements als infants com qui omple galledes d'aigua. Per tant, com trobem en tantes altres situacions, s'està parlant més sobre la congelació de la implantació d'ordinadors a les aules que no pas el gir ideològic que està donant la nova Conselleria.

Estic d'acord amb la consellera a l'hora de dir que les polítiques educatives han d'encaixar en el context social i que és molt necessari reduir l'elevat índex de fracàs escolar de l'alumnat català, tant dels nascuts aquí com dels nouvinguts. Ara bé, l'enfocament que s'està donant a la situació ens durà a fer una o més passes enrere i allunyar-nos més encara de la manera de fer europea.

Per acabar d'amanir la situació s'anuncien retallades en Ensenyament: més alumnes amb els mateixos recursos (que no són molts). La mateixa consellera va col·laborar en el seminari El professorat i el Sistema Educatiu Català on es van dur a terme jornades de reflexió i de debat per a la millora de l'educació de Catalunya. Una de les conclusions que s'extreuen és considerar el benestar dels professionals de l'educació com a indicatiu de la qualitat d'aquesta. Dubto que la majoria del professorat estigui d'acord amb aquestes mesures, no tant per veure perillar el seu lloc de treball, sinó per veure com l'educació catalana camina com els crancs: cap enrere.

Rubén Miró per esquerra de Cubelles