Agafa els diners i corre

Es parla d’una inversió global d’entre 15.000 i 18.000M€ i de la creació de fins a 164.000 llocs de treball directes i fins a 97.000 d’indirectes. Aquesta proposta vindria acompanyada per la demanda d’una sèrie d’avantatges excepcionals en el finançament, la fiscalitat, el règim laboral i la legislació sobre diferents àmbits de tal magnitud, que requeriria una seriosa reflexió sobre la seva aplicabilitat i viabilitat. Cal exigir rigor extrem a l’hora d’especular amb les xifres del potencial de creació de llocs de treball d’aquest projecte. Una de les qüestions en les que sembla que faria més èmfasi el promotor és en la flexibilització de les condicions de contractació de treballadors estrangers. Tot plegat genera dubtes importants sobre les condicions i característiques dels llocs de treball que, potencialment, es puguin generar amb aquest projecte. Però a banda de totes aquestes incògnites i més que en poden sorgir, com l’entorn, la mobilitat, els recursos, etc, nosaltres ens volem fixar clarament en l’estocada que es pot donar al model turístic català i com ens podria afectar a Sitges com a municipi turístic i proper a la zona on es vol ubicar, el Baix Llobregat. La posició d’Esquerra al respecte és la següent:

Model de turisme: Catalunya es troba entre les zones turístiques capdavanteres d’Europa, per davant de territoris com la Toscana. Segons dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya el 2011 Catalunya havia rebut 13.768.000 turistes estrangers (prop del 25% del de tot l’Estat) amb un increment d’un 4’7% respecte el 2010. Pel que fa a aquell any 2010 si sumem els peninsulars als de fora de les nostres fronteres s’havia arribat a més de 23.000.000 de turistes.

El projecte sembla que plantejaria fer al Baix Llobregat, 12 resorts amb tants llits com tota la ciutat de Barcelona. Tant a prop, amb aquesta potència hotelera, una oferta complementària tan important i amb una estratègia molt agressiva en els preus, gràcies a les múltiples excepcions de qualsevol normativa que proposarien, afectaria de ben segur les pròpies tarifes dels hotels barcelonins. A més, una oferta turística d’aquesta magnitud, centrada en el joc i tot el que comporta, podria afectar molt negativament la imatge de marca que ha sabut crear Barcelona des de l’any 1992 i que l’ha posicionat entre les primeres destinacions urbanes europees i, de retruc, la de la pròpia marca Catalunya. Un dels principals reclams del complex seria el turisme de negocis i convencions, posant a tocar de Barcelona i Sitges una oferta tan important de Turisme de Reunions i Negocis (MICE) podria suposar una amenaça seriosa de competència directa i amb avantatges que altres no tindrien, a l’oferta d’aquest tipus que fan ambdues destinacions i que és un dels pilars del turisme de ciutat, del qual som referència mundial i quan espais de convencions com el del Fòrum o el de Catalunya romanen bona part del temps sense ocupació suficient. Les instal•lacions de Las Vegas Sands Co. són ofertes basades en el model de“resort” (com els del Carib o la Riviera Maia) això significa que “Eurovegas” seria un espai tancat on el turista viuria i gastaria d’esquena al territori on es trobés, sense necessitat ni de saber on és i sense que la població de l’entornen tragués cap profit directe. Tot estaria pensat per a un accés ràpid, el consum en règim de tot inclòs dins del ressort, també en l’àmbit comercial doncs amb el seu plantejament caldrà que a l’hora hi hagin excepcions legals en aquest camp, i la marxa tan ràpida com l’arribada. Tot el contrari del model turístic establert a Catalunya. Catalunya no és un país emergent amb un turisme incipient, és una destinació turística madura i complexa, líder i model a Europa. Durant anys hi ha hagut un important esforç fet des de la Generalitat, els Patronats de Turisme i els ajuntaments per promoure unes marques turístiques de qualitat (certificacions de turisme familiar, de turisme esportiu, certificacions mediambientals, etc.), per desempallegar-nos de clixés passats (posant en valor la nostra cultura i l’imaginari propi) i per la voluntat d’eradicar qualsevol comercialització que ens relacioni amb una oferta turística no desitjada, per exemple, aquelles que ens volen vendre com a turisme de sexe i borratxera, actuant pel tancament de les seves webs de venda. Tot això quedaria en entredit amb un projecte com aquest i podria representar un abans i un després per a l’estratègia turística i la imatge del país projectada a l’exterior. Simplement cal preguntar-nos si és aquest el turisme que volem. Las Vegas és un destí en si mateix situat al mig d’un desert, el de Nevada, prou allunyat de tot per a esdevenir un autèntic espai de fugida; Macao és un illot amb un règim d’excepcionalitat econòmica dins de Xina especialitzat en joc i prou i Singapur és poc més que una ciutat-estat pròspera però amb unes determinades limitacions de desenvolupament basat en l’economia productiva i, com a ciutat-estat, un espai tancat en si mateix. Cap d’aquests és el cas de Barcelona, ni de Catalunya, ni és el model turístic que propugna ni l’Organització Mundial del Turisme ni la pròpia Comissió Europea.

Esquerra Republicana de Catalunya
Secció local Sitges