Fe no és esperar, fe no és somniar...

Comença el compte enrere d’aquesta campanya electoral. Avui divendres és l’últim dia per poder dir-hi alguna cosa. M’agradaria des d’aquí,  fer un petit resum de tot plegat. I potser la millor manera és fer-ho des de la visió del poble, bé d’una veïna del poble, jo mateixa.

Jo no em dedico a la política, només sóc una persona amb neguits, dubtes i moltes ganes que aquest malson que estem patint acabi el més aviat possible.  Escoltant Esquerra Republicana de Catalunya, he pogut donar una mica de llum en tot aquest despropòsit que vivim dia sí, dia també. Això que ens esta passant ara no és res que hagi sorgit de sobte… Això fa temps que s’està gestant. Esquerra parla d’anys i anys d’espoli fiscal, i no és només que ho diguin, és que disposem dels números per poder veure que ha estat així realment.

Així doncs, parlem-ne:  Els famosos 16.000 milions d’euros. Si els poguéssim recuperar, Catalunya podria posar fi a les retallades en educació i salut públiques.  Esquerra Republicana parla de lluitar per una transparència financera, diu que les persones han de passar per davant dels bancs i no a l’ inrevés, com fins ara. L’Oriol, sí, el Sr. Junqueras reclama que els bancs no siguin rescatats, demana que siguin jutjats. Sabeu què vol dir això? Vol dir posar realment les persones davant dels bancs, amb un simple gest, que paguin (els bancs) per totes les transaccions que fan ells, i d’aquesta manera estem tots jugant al mateix joc. El que no és just és que nosaltres, amb els nostres diners, paguem els seus, de tràmits.  Seguint amb els bancs, Esquerra proposa poder donar els pisos en dació i poder recuperar el lloguer social. No és una mesura presa a corre-cuita. Des del 2008 que Esquerra ho porta al Congrés de Diputats, però sempre ha estat rebutjat, per un PP, PSC-PSOE, i CIU que han votat en contra.

Esquerra demana que l’economia estigui en moviment, perquè d’aquesta manera es genera riquesa. Si aconseguim baixar l’IRPF i l’IVA el poder econòmic del poble no minvarà, i això permetrà que els nostres autònoms, els nostres botiguers i els nostres petits empresaris puguin créixer. I si ells creixen, hi haurà la possibilitat de generar feina i de retruc nosaltres també podrem començar a tenir una oportunitat per refer-nos.

Esquerra parla, diu, proposa  i dóna arguments senzills, per a poder solucionar d’una manera senzilla, eficaç i transparent molts dels problemes que estan sumint el País en la misèria. Ho fa amb sentit comú i molta sensibilitat cap a la ciutadania, perquè en realitat què és el que fa ric un poble? La seva gent, la gent que fa possible que les coses tirin endavant, la gent que cada dia lluita per millorar, en definitiva per viure.

En la vessant de la llengua, la cosa continua igual de clara per part d’Esquerra. Tots els que vivim a Catalunya formem part de Catalunya, per tant hem de tenir en compte que som bilingües, i per això no podem deixar de banda la llengua castellana. Podríem entrar en la discussió de perquè som bilingües, però si volem avançar realment hem de mirar endavant i no oblidar el passat perquè aquest ens marca per on hem d’anar.

Esquerra apunta que no serà  un procés fàcil. Res ho és!! Però ho podem intentar, perquè continuar a Espanya ens fa encara més pobres. Continuar a Espanya no ens deixa créixer com a poble. Continuar a Espanya ofega les possibilitats de Catalunya de sortir d’aquesta crisi tan punyent.  Esquerra defensa que no sortirem de l’euro, perquè ja hi som a l’Euro, i posa com exemple a Andorra, que té l’euro com a moneda i no pertany a la CEE.

I ja per últim, les tan anomenades “fronteres”. Senyors, Europa no té fronteres. Perquè Catalunya les hauria de posar? Una altra cosa és que Espanya les demani. Però això li generaria  uns costos que no li faran cap bé. I parlant de fronteres i infraestructures, Esquerra, amb la independència, reclama poder gestionar els nostres impostos per poder  invertir en les nostres infraestructures deficitàries i que són deficitàries perquè Espanya no ha invertit ni una tercera part del que li tocava a Catalunya. Espanya ha invertit en AVEs sense passatgers, en  aeroports sense avions i en carreteres sense  vehicles. Mentre Catalunya necessitava créixer, Espanya mirava cap a un altre banda. No demanem res que no sigui nostre, demanem que els nostres impostos serveixin perquè el nostre País pugui anar endavant i pugui estar a l’alçada d’una Europa exigent.

Catalunya disposa de seny, treball, intel•ligència i riquesa per poder anar sola a Europa.

Per acabar dir  que em considero una persona senzilla, amb molts neguits i molts dubtes, però amb moltes ganes de veure una sortida en aquest món tan girat de cap per avall.

Sense fer gaire soroll, va arribar Esquerra a la meva vida, bé arribar, arribar tampoc. Des de ben petita he tingut la sensació que a Espanya se’ns mira amb recel, com si ens tingués por. Sempre he pensat que el millor per poder fer les coses com cal, és conèixer -les bé. He entès amb arguments que amb la independència podrem gestionar de manera eficient el nostre poble, i des de dins, des d'un partit polític com Esquerra, ho he pogut entendre encara millor. I estirant d'aquest fil es com vaig arribar a escoltar el que deia Esquerra i a entendre que aquest és el millor camí que podem seguir, com a persones i com a País.

Mònica Sánchez Ferreres
Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya