Oci nocturn i joves

Joventut i nit sitgetana

Imatge d'arxiu

Imatge d'arxiu

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquest passat dissabte a la nit vaig tenir l’oportunitat d’observar un espectacle pèssim pels carrers de la nostra vila. Eren les 12 de la nit, cap hora intempestiva, i vaig dirigir-me cap al carrer 2 de maig. Hi havia força gent i en principi l'ambient era el de qualsevol nit però a mida que avançava pel carrer em trobava cada cop nois i noies joves, molt joves. De fet en els locals del final del carrer el que es podia veure era grupets de nens i nenes que no tenien més de 14 anys. L'espectacle era penós, una munió de nens fent cua per poder accedir a un bar on un noi i una noia no massa més grans, els hi demanaven carnets per esbrinar quina edat tenien. De fet, amb qui volien feien la vista grossa i de cop passaven tres o quatre nois, altres amb cara compungida es quedaven a fora i entre ells s'intercanviaven carnets (segurament falsificats) per poder accedir a l'interior. Mentre esperaven a fora miraven embadalits el bar del costat on un parell de noies amb molt poca roba remenaven els malucs per atraure clients. Molts homes ja adults a l'interior del bar.

Tots aquests nens i nenes ( perquè són això, menors) oferien una imatge força lamentable. Que hi feien en aquest carrer? Per què aquesta desesperació per entrar en un bar d'adults? Però això només és una part de tot el que es pot veure a la nit sitgetana. Mentre contemplava la filera d’adolescents desesperats perquè només podien entrar en comptagotes me n’adono que just darrera meu estirat a terra hi ha un indigent “conegut” del poble. El més esgarrifós era que al seu costat hi havia tres nenes en un estat lamentable. Brutes, mig plorant, mig vomitant i totes tres pel terra. Semblaven molt jovenetes, la gent que passava pel costat se les mirava mig amb fàstic mig amb pena, allí tirades sobre aquell terra brut i enganxifós, lamentable. Com ho podem tolerar això? És que ningú ha de posar fre?

Encara no havia vist prou, vaig dirigir-me cap al passeig i allò va ser la traca final. Molts grupets de joves, tots, absolutament tots, beguts o molt beguts. Gent pel terra, gent per la sorra i el pitjor, joves beguts pels espigons.

A algú li interessa que l'ambient de nit a Sitges sigui així? Nens i nenes beguts pel carrer o fent cua pels bars?  Tot plegat un espectacle molt trist que sembla que ningú vigila i que a les autoritats poc els  importa. És cert que els pares hem de ser els primers en controlar als nostres fills però també és cert que els governants tenen l'obligació de vetllar pels seus ciutadans.

Una bona política de joventut és aquella que promou activitats precisament perquè els joves no caiguin en actituds que a la llarga seran negatives. S'ha de treballar perquè els joves s'impliquin i s'interessin en la natura, la ciència, l'art...  En definitiva calen bones polítiques i un control del què es fa, per què es fa si funciona, i si no funciona canviar-ho.

Els joves són el futur de Sitges, ells són els qui hauran de tirar endavant la nostra vila. Ells són els qui educaran els sitgetans del futur i qui sap si entre un d'ells hi ha un possible alcalde o alcaldessa. No és només responsabilitat de la regidoria de joventut, també és responsabilitat del regidor de seguretat. De fet és responsabilitat de tot l'equip de govern ja que la joventut també són ciutadans, malgrat que encara no puguin votar.

 

Aurora Carbonell Abella
President secció local ERC Sitges 

 

Més informació

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local