Barreres arquitectòniques a l'estació de Sant Sadurní

Al pàrquing de l'estació de la renfe de Sant Sadurní d'Anoia hi ha places reservades per a persones amb discapacitat. Són les primeres places a l'entrar al pàrquing i, just al costat, hi ha una rampa per poder accedir a l'estació. Però, per què la rampa disposa d'un esglaó a la pujada? No s'està dificultant l'accés?

Si es pogués accedir a l'estació, correctament, la ubicació de les places al costat de la rampa seria l'adient, però, quan es va construir, es va pensar en què aquest esglaó deixava invàlida la rampa?

Per a moltes persones agafar un tren representa: anar a peu, baixar del bus, sortir del cotxe, córrer fins arribar a l'estació, baixar les escales, pujar-ne unes altres per creuar un pas a nivell, esperar i... pujar al tren.

Per a persones que, per exemple, van amb cadira de rodes: arribar amb cotxe a l'estació, desplegar la cadira de rodes, asseure-s'hi, pujar una rampa, trobar-se amb un esglaó, maniobrar per baixar la rampa, adonar-se de què aquest no és l'accés, buscar algun treballador o, amb sort, algú que l'ajudi, etc.