Els despropòsits contra la Festa Major Popular

Des de ja fa una pila d'anys que es ve organitzant durant la Festa Major de Vilafranca, un seguit d'actes anomenats primer alternatius i últimament, populars.

Aquests actes van néixer i es segueixen organitzant amb una única i sola voluntat.  Aportar a la festa major, la dita més popular de Catalunya. De la mateixa manera que fan altres entitats que ofereixen fires d’intercanvi o classes de ball. Ni més ni menys. Prova d’això és que durant alguns anys vàrem aparèixer amb total normalitat en el programa oficial o que fins i tot l’any dels corporis escampats per la vila – us en recordeu d’aquella festa major del 2010? – en vàrem acollir un amb tot l’orgull i n’hi havia un altre amb cartells nostres d’altres anys.

Mercès a un conveni signat aquell any durant un parell de festes vam poder organitzar de forma més àgil per a tothom els nostres actes, amb respecte absolut a la nostra part del pacte; una altra prova si voleu és que mai hi ha hagut cap queixa de cap administrador per un incompliment per part nostra.

Aquests actes han anat des de concerts nocturns a jocs per la canalla, esmorzars, cabarets, berenars i altres de diversa naturalesa i públic. Tots ells han estat sempre autogestionats, no hem rebut mai ni un cèntim, si bé és cert que no paguem amb diners a la festa major si que ho fem oferint un esmorzar per als balls al dia 29 – que durant força temps havia estat una reivindicació dels pròpis balladors—i com ja he dit pagant de la nostra butxaca tots els actes. Els numeros els vàrem fer públics l’any passat i com es va veure el guany és minso i sempre es reinverteix en l’any següent. Si no us ho creieu esteu convidats a venir i veure-ho amb els vostres ulls, us ensenyem les xifres o el que faci falta. Però sabem que per alguns és preferible escampar rumors falsos que la incòmode veritat, oi?

El problema vingué fa un any, quan de forma traïdora i covarda tots els partits menys un, van reunir-se i sense deixar que poguéssim ni  tan sols defensar-nos, se’ns va voler anul·lar el conveni. De fet tot plegat es feu d’una forma tan barroera que els nostres representants que signaren l’esmentat conveni a dia d’avui no han estat avisats, tal i com prescriu la seva pròpia llei. Així treballa la partitocràcia, conspirant contra qualsevol forma d’organitzar-se políticament que vagi en contra dels seus interessos o posi en perill els seus privilegis. Els motius eren polítics òbviament i les formes també pròpies de polítics, amb traïdoria i nocturnitat.

Hem hagut d’aguantar de tot, campanyes mediàtiques orquestrades per càrrecs de confiança amb sous d’escàndol, negació de mobiliari, que paguem entre tots/es  – l’any passat els balls de la festa major van esmorzar a peu dret gràcies a la negativa de l’alcalde Regull a deixar cadires i taules –  I per últim els atacs d’una associació de veïns que publiquen un seguit de mentides públiques – com si la culpa d’ absolutament  tot el  soroll al centre fos només nostra, malgrat complir escrupolosament els horaris – .

No deixa de ser curiós que, després d'una llista per carta tan llarga d'actes i hàbits que molesten a alguns veïns del centre, l'única cosa que reclamin sigui el canvi d'ubicació de la Festa Major Popular. Tot plegat fa dubtar bastant del criteri utilitzat.

Deixant de banda que és bastant lleig publicar aquest reguitzell de despropòsits quan ens hem reunit dues vegades – això s’obliden de dir-ho curiosament -- i hem intentat arribar a acords per viure una mica més en pau totes dues parts. Força maldestre i poc noble des del meu punt de vista.

Porto moltes festes majors a l’esquena i abans de que hi hagués cap barraca ja hi havia festa i soroll a dojo, potser el que molesta és qui ho organitza, no pas el què organitza i el tema del que llueix o desllueix no deixa de ser força subjectiu, a mi personalment em desllueixen més algunes cacicades com un nan d’un ex-alcalde o usar el balcó per a fer propaganda quan venen eleccions, però, torno a dir, és molt subjectiu. Ah per cert, els borratxos del dia 30 al carrer la Palma – que és també al centre --  son un bonic exemple de glamour i bones maneres,oi? Mica en mica tothom es treu la careta.

Jo personalment em quedo amb les coses bones, amb els molts veïns que ens han expressat els seus ànims i bona sintonia, amb la bona gent que no es deixa enganyar per campanyes mediàtiques, amb el carinyo i el bon rotllo que sempre hem tingut amb tants amics i companyes, de casa i de fora. Els artistes i músics que hem convidat i que marxem amb un bon regust de boca. Les hores de nervis, els somriures, les emprenyades i la il·lusió i les ganes amb que hem organitzat tots aquests anys, i seguirem fent-ho. I recordeu: Guaita que gitana que sóc, que em volies fotre fora, però jo d’aquí no em moc!