Farem un nou país. Segur! Però per això cal també una nova política

Acabem de conèixer el resultat del referèndum d’independència d’Escòcia, on el no ha sigut l’opció majoritària amb un 55,4% dels vots. Ens agradi més o menys aquest desenllaç, el que queda clar és que es tracta d’una nació que ha pogut decidir democràticament i de forma pacífica el seu futur com a poble; que ha pogut expressar-se.

En el nostre cas, fa pocs dies vam tornar a sorprendre amb la nostra capacitat de mobilització per reivindicar que podem esdevenir molt més del que ara som. Som un país que mira endavant i que ja no accepta imposicions de cap mena. Els límits només ens els podem posar nosaltres.

Crec que els catalans serem capaços d’anar tan lluny com vulguem, perquè som un país fort i unit, i precisament per aquest motiu em sento tan orgullós de ser català i vull exercir el meu dret a decidir.

No obstant això, sóc una persona molt crítica i amb una visió plural de la realitat. Tinc el meu punt de vista, però accepto i entenc el de la resta de persones. Per això m’entristeix veure la manca d’un debat clar al voltant del procés d’independència. Com pot ser que no en parlem d’una decisió tan important? Vull dir, que no ho fem amb sentit comú i de manera analítica.
Aquest camí que estem recorrent no és blanc ni negre. Res ho és. En canvi, als mitjans només trobem posicions d’un extrem o de l’altre on el debat es veu substituït per acusacions frontals i on sembla que, si no estàs en un dels bàndols, et trobes automàticament en el contrari. I els matisos? Per què no som capaços de posar tota la informació sobre la taula i valorar-la com cal?

Em preocupa també la centralitat i omnipresència del procés d’independència. Estem vivint un moment històric. Sens dubte! I és un moment determinant per al nostre poble, però i la resta de la realitat? La prioritat, amb la independència o sense ella, amb tercera via o sense, sempre ha de ser garantir la qualitat dels sistemes públics d’atenció a les persones. Salut i educació al capdavant.

Farem un nou país. Segur. Però l’autogovern està per exercir-lo, i no podem oblidar que el primer de tot són les persones. A més, jo vull un nou país on les institucions i els polítics siguem més exigents amb nosaltres mateixos i estiguem en permanent contacte amb els ciutadans. No podem construir un nou país sense una nova política. Només generaria frustració.

Cal que tots anem a una per garantir l’èxit de la consulta. És l’única solució al problema d’encaix entre Catalunya i Espanya. Ara bé, també haurem de ser crítics amb nosaltres mateixos, i en aquests moments comptem amb un President i un Govern massa autocomplaent, al que li costa assumir la responsabilitat amb tot allò que no funciona i no depén d’Espanya.

El poble de Catalunya mereix una consulta vinculant que li permeti decidir com vol viure d’ara endavant. Una consulta on tothom pugui dir la seva. Però hem de ser conscients que la majoria absoluta del PP a Madrid no ens ho posarà gens fàcil. El seu centralisme és inacceptable, pràcticament infantil. Genera tensió i dificulta l’enteniment.

Demostrem que som un poble que no coneix limitacions! Treballem de valent perquè la consulta sigui possible. Però recordem també que el dia 10 no s’acaba res, sinó que comença un nou futur on hem de prioritzar el dia a dia de les persones.