Democràcia a mitges

Vagi per endavant que jo, com la immensa majoria de catalans, voldria decidir el futur de Catalunya de forma democràtica, mitjançant votació. Arribat al punt al qual estem de crispació, no hi ha cap altra sortida que no sigui la de votar. Però discrepo dels que juguen amb les paraules, dels que fan servir eufemismes. Una decisió com la de determinar si Catalunya constitueix un nou estat independent no és pot determinar mitjançant una consulta emparada en una “Llei de Consultes NO Referendàries i NO Vinculants” com la aprovada el passat divendres 19 de setembre. Si ho fem, fem-ho bé. Com a Escòcia: Referèndum Vinculant. I com s’arriba aquí? Doncs com ho han fet Salmond i Cameron: dialogant, escoltant i pactant. En definitiva han fet POLÍTICA amb majúscules. El contrari del que fan aquí Rajoy i Mas. El primer sempre amb el NO per davant, enrocat en un article de la Constitució. El segon, convocant de forma unilateral una consulta que a hores d’ara és il•legal. Algú creu que el referèndum escocès s’hagués celebrat si Salmond hagués posat de forma unilateral la pregunta i la data? Jo ho dubto.

Dit això, afegiré que no m’agraden gens els nacionalismes. Cap ni un. La lluita de fronteres, juntament amb les guerres per creences religioses, han sigut la causa de milers i milers de morts humanes al llarg de la història, per davant de qualsevol epidèmia i peste que hagi afectat a la humanitat. No m’agraden les fronteres que hi ha ara, així que no em demanin que defensi la creació de noves. Quan algú em diu que no és possible que no tingui sentiments de pàtria, sempre contesto el mateix: sóc nascut a Vilanova i la Geltrú, ciutadà del món. Vaig néixer aquí, com podia haver-ho fet al Senegal o a Finlàndia per posar dos exemples de societats ben diferents. No vaig escollir-ho, i si ho vaig fer demano la fulla de reclamacions, perquè o era un inconscient o em vaig equivocar al posar la X. Però com per damunt de tot això sóc un demòcrata decidit, crec que les tensions actuals s’han de solucionar mitjançant el vot.

I ho dic perquè hi ha qui es creu amb la possessió del terme demòcrata. Hem arribat al punt que hi ha qui t’acusa de no ser-ho, de dir-te fins i tot que negues la voluntat del poble de manifestar-se...simplement pel fet de demanar que les coses es facin mitjançant el pacte. I no ho diu qualsevol. A mi, m’ho va dir l’exconsellera Montserrat Tura per xarxes socials. Ja l’havia escoltada en diverses ocasions parlar de la “unió dels pobles en llibertat”. Un terme molt maco, i que podria fins i tot defensar. L’altra dia vaig preguntar-li si en cas d’una Catalunya independent, permetria que ciutats com Barcelona, l’Hospitalet del Llobregat, el Prat, Badalona, Santa Coloma, etc. poguessin decidir lliurement a quin estat pertànyer. Vaig posar aquest exemple com podia haver parlat de la Vall d’Aran. Davant el seu silenci, vaig interpretar que el terme que utilitzava tenia limitacions. L’únic argument que va esgrimir va ser...que comprés el seu llibre!! Si som demòcrates ho som en la totalitat, no a mitges. No val defensar el dret a decidir per després voler la “indivisible unidad de la Nación catalana”. Mateixos monstres amb diferent camisa. Podeu veure la meva discussió aquí.

Un altre exemple de com els veritables demòcrates alteren la democràcia al seu gust, és la recent llei de consultes aprovada al parlament. Una llei que hauria de servir per augmentar la capacitat dels ciutadans i ciutadanes en interferir en decisions d’importància i que sembla redactada única i exclusivament amb la vista posada en el 9N. Una llei que va ser aprovada sense que prosperés cap ni una de les esmenes realitzades pels grups de l’oposició. CAP NI UNA.  Ens queixem, i amb raó, del comportament i utilització que fa el PP de la seva majoria absoluta al Congreso de los Diputados, i aquí fem el mateix. Però vull parar-me un moment en el punt relacionat amb el dret de vot. Segons la esmentada llei, tindran dret a vot tots els majors de 16 anys residents a Catalunya, així com els residents a l’estranger. El que és el mateix, els catalans que per motius laborals resideixin en una altra comunitat autònoma no tindran dret a vot, a diferència dels que resideixin a Suïssa o Liechtenstein per exemple. Des del meu punt de vista això suposa una greu discriminació, que distorsiona potencialment els possibles resultats de qualsevol consulta. Posaré un parell de casos personals a tall d’exemple. Un amic meu, fa uns mesos va marxar a treballar a Mallorca. Doncs no podrà participar-hi en cap de les consultes que es convoquessin. Per una altra banda, en la meva etapa de jugador de futbol, vaig militar en l’Ulldecona. De companys d’equip hi havia un parell de catalans residents a Benicarló, província de Castelló, a escassos 20 kilòmetres. Doncs ells tampoc podrien votar, a menys que marxin a un país estranger. Incomprensible. No trobo cap motiu que no sigui polític d’aquesta decisió. No seria més fàcil que tots els residents a Catalunya, o els nascuts aquí poguessin votar? Sense discriminacions de cap mena!!

Espero i desitjo que aquesta llei de consultes sigui realment una eina eficient per millorar la democràcia a totes les nostres institucions. Espero i desitjo participar algun dia en una consulta per decidir si augmentem o no les beques menjadors a costa d’eliminar la subvenció a escoles elitistes;  participar en una consulta per decidir si recuperem la subvenció a les llars d’infants eliminada pel govern de CIU o si mantenim la subvenció a escoles que segreguen per sexes; decidir si recuperem la llei de dependència, o decidir si és més urgent la consulta del 9N o posar fi a la pobresa. Tinc la sensació que passat el 9N, totes aquestes qüestions quedaran sense resposta.

Roma Cabañas                                                                                                                                                                     Secretari de comunicació PSC Ribes – Les Roquetes