Vint-i-nou propostes al Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible

Com a criteri general, les propostes d’ICV al Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Vilanova i la Geltrú, que han de desenvolupar-se en els propers 6 anys, pretenen assegurar que els vianants puguin moure’s amb comoditat i seguretat a tot arreu de la ciutat i no en inferioritat de condicions respecte al trànsit motoritzat.
Com indica la Justificació de la redacció del PMUS, elaborada per la Diputació de Barcelona, Vilanova i la Geltrú, com la resta de pobles i ciutats catalanes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps. L’ús del vehicle privat, ha comportat una pèrdua de l’equilibri tradicional en l’ús de l’espai públic, marginant altres usos tradicionals de la via pública.

Les propostes d’ICV volen modificar aquesta tendència, que ha comportat una pèrdua del caràcter social del carrer, adoptant les mesures necessàries per tal de definir un model de mobilitat d’acord amb el nostre caràcter de vila mediterrània i oberta a l’espai públic.

Aquestes propostes desenvolupen la tendència que mostren les dades de les enquestes aportades en el document elaborat per la Diputació de Barcelona: “anar a peu és el tipus de desplaçament més satisfactori” i es dóna una tendència en la reducció de l’ús del cotxer per a desplaçaments interns.

Propostes generals:

1.- Proposta: Elaborar un pla parcial per aconseguir, a llarg termini, que totes les voreres tinguin una amplada útil de mín. 1,80 m, prioritzant els carrers més utilitzats per als vianants i amb voreres més estretes.

Justificació: 1,80 m és l’amplada mínima necessària perquè dues persones puguin creuar-se amb comoditat o dues persones puguin anar caminant junts. Amb amplades inferiors el desplaçament serà menys agradable i és possible que els ciutadans optin per desplaçar-se d’una forma menys sostenible. És una proposta cara de realitzar i, per això, només realitzable a llarg termini.

2.- Proposta: Elaborar un pla parcial per aconseguir, a relativament curt termini, que totes les cruïlles de VNG tinguin una dotació completa de passos de vianants amb bona visibilitat.

Justificació: La mobilitat a peu depèn en gran mesura de la seguretat i la comoditat per creuar la calçada. No suposa una gran despesa fer passos de vianants ni desplaçar possibles elements que impedeixin una bona visibilitat, per això és una mesura que es pot aconseguir a curt termini.

3.- Proposta: Elaborar un pla parcial per aconseguir, a llarg termini, que tots els passos de vianants disposin de guals reglamentaris, prioritzant els carrers amb més vianants i persones amb cadira de rodes. 

Justificació: Cal eliminar barreres arquitectòniques perquè tothom pugui moure’s amb llibertat i comoditat.

4.- Proposta: Elaborar un pla parcial per aconseguir, poc a poc, una major presència d’arbres a la ciutat – protegeixen vianants i ciclistes contra el sol i el vent i fan més atractius els seus desplaçaments, alhora que són una pantalla acústica.

Justificació: Per promoure una mobilitat més sostenible és important que els desplaçaments a peu i amb bicicleta siguin atractius i còmodes (a més de ser segurs, directes, ràpids, etc.)

5.-Proposta: On sigui possible reduir la llargada dels cicles dels semàfors amb l’objectiu de reduir el temps d’espera. Com a norma general cal evitar temps d’espera superiors als 50 segons a vies principals com les rondes i superiors als 35 segons a altres vies.

Justificació: Els cicles llargs augmenten la capacitat de cotxes però augmenten el temps mitjà d’espera als semàfors en perjudici, sobretot, dels vianants. A gairebé tota la xarxa viària de VNG sobra capacitat i és possible reduir la llargada de les fases dels semàfors sense crear problemes d’embussos i d’aquesta manera afavorir la mobilitat a peu. En alguns llocs no serà possible reduir el cicle dels semàfors a les hores puntes, però sí la resta del dia.

Propostes concretes:

Les rondes:

6.- Proposta: Reformar tota la ronda d’Europa des del passeig Marítim fins a la variant amb una secció semblant a l’existent al tram central de la ronda Ibèrica, o sigui amb:

•  Voreres amples amb arbres
•  Mitjana verda
•  Carril  de bicicletes
•  Passos de vianants

La ronda serà desdoblada amb dos carrils en cada sentit al nord del torrent Terrosa. Al sud basta amb un carril de circulació en cada sentit (ja actualment és suficient amb un carril en cada sentit aquí – amb la proposta de pacificar el passeig Marítim ho serà encara més).

Justificació: La ronda d’Europa té actualment un aspecte que sembla més a una carretera i no pas a una via urbana. El seu disseny dificulta el trànsit a peu i amb bicicleta i incita a velocitats excessives. Les deficiències són importants i la seva reforma prioritària.

7.- Proposta: Acabar la remodelació de la ronda Ibèrica als trams sense reformar (entre la ronda d’Europa i el torrent de Santa Magdalena i entre ctra. Arboç i c. Pardals). El disseny serà semblant a l’existent al tram central de la ronda Ibèrica i el proposat per a la ronda d’Europa.

Justificació: El mateix que s’ha exposat per reformar la ronda d’Europa. Reforma prioritària.

8.- Proposta: Construir la ronda d’Amèrica entre la plaça dels Ocells i l’entrada de santa Llúcia a la ctra. C-246a. El disseny serà semblant a l’existent al tram central de la ronda Ibèrica i el proposat per a la ronda d’Europa amb l’excepció que només hi haurà un carril de circulació en cada sentit. Es respecta el camí existent amb marges de pedra seca (en desús actualment).

Justificació: L’objectiu es facilitar l’accés a la ronda Ibèrica des del costat oest i disminuir la pressió als carrers Dr. Zamenhof i Josep Coroleu. No és una proposta prioritària a curt termini.

C. Dr. Zamenhof / C. Josep Coroleu:

9.- Proposta: No prolongar el c. Dr. Zamenhof en cap dels dos sentits.

Justificació: Una prolongació cap al mar o cap a la variant, augmentaria necessàriament el volum del trànsit al c. Dr. Zamenhof que es convertiria en un espècie de ronda. Tenint en compte la limitada amplada del carrer, el seu caràcter urbà i l’existència de 4 escoles serà prioritari no augmentar el seu volum de trànsit. També volem conservar el passeig Ribes Roges com a una via sense cap funció per al trànsit de pas. Això no es possible si es prolonga el c. Dr. Zamenhof cap al mar – significa que el passeig es convertiria en una ronda litoral.

10.- Proposta: Donar el c. Josep Coroleu un aspecte més urbà i amè amb arbres entre els cotxes aparcats i, puntualment, amb voreres més amples (per exemple a prop de la intersecció amb l’av. Francesc Macià). Reformar el pas sota la via del tren.

Justificació: El c. Josep Coroleu forma part de la xarxa bàsica del trànsit motoritzat però, també, és una via molt important per al trànsit no motoritzat amb una funció comercial important. La reforma proposada potenciaria aquestes últimes funcions sense perjudicar el trànsit motoritzat.

La travessera:

11.- Proposta: Reformar l’av. Cubelles entre la rotonda del c. Josep Coroleu i el c. Dr. Zamenhof i l’av. Eduard Toldrà entre la rambla Sant Jordi i la ronda d’Europa. Cal establir carril de bicicleta i voreres amples amb arbres. També cal establir passos de vianants a totes les interseccions i assegurar que la llargada d’aquests sigui la més reduïda possible.

Justificació: A les dues vies s’observa actualment un excés d’asfalt sense utilitzar que allarga molt els creuaments dels vianants i pot ser aprofitat per millorar les condicions del trànsit no motoritzat. El seu aspecte actual és més propi d’una carretera que no pas una via urbana.

12.- Proposta: A l’av. Cubelles entre c. Montseny i c. Dr. Zamenhof, establir un parc lineal al costat sud (semblant al parc del MG al costat nord) amb carril de bicicletes segregat de l’espai dels vianants. Fer passos de vianants per a creuar la travessera als dos extrems del tram.
 

Justificació: Actualment no hi ha vorera al costat mar i tampoc no hi ha cap pas de vianants per creuar la carretera.

13.- Proposta: Establir una rotonda a la intersecció entre la ctra. C-246a i l’av. Torre del Vallès.
 

Justificació: Una rotonda facilita els girs a l’esquerra i permet, conseqüentment, que l’av. Torre del Vallès guanyi utilitat com a alternativa dels carrers Josep Coroleu i Dr. Zamenhof i absorbeixi una petita part de l’actual trànsit d’aquests carrers. No és una reforma urgent però interessant a mig termini.

14.- Proposta: Establir una rotonda a la pl. Esperança (a Neàpolis) amb passos de vianants a tots els ramals.

Justificació: És actualment difícil i perillós incorporar-se a la travessera des de la rambla Exposició. També és molt difícil per als vianants creuar la calçada. Una rotonda significa, a més, una reducció de la distància entre rotondes al tram central de la travessera – amb menys distància serà menys necessari mantenir els girs a l’esquerra.

15.- Proposta: A la travessera entre el c. Dr. Fleming i la rambla del Castell, alinear les faroles i els bancs de les voreres de manera que el carril de bicicletes guanyi mig metre d’amplada i l’amplada útil de l’espai dels vianants, també, augmenti mig metre.
 

Justificació: L’actual distribució de faroles i bancs es va fer abans d’establir el carril de bicicletes i implica un aprofitament deficient de l’espai disponible.

16.- Proposta: Establir nous passos de vianants amb semàfors per creuar la travessera a:

• La cruïlla amb c. Pare Garí (2 passos)
• La cruïlla amb c. Matanzas (2 passos)
• La cruïlla amb c. Llanza (1 pas)
• La cruïlla amb c. Correu (2 passos)
• La cruïlla amb av. Víctor Balaquer (1 pas)
• La cruïlla amb rambla Castell (1 pas)

Justificació: Actualment la travessera és una barrera per als vianants perquè a moltes interseccions manquen passos de vianants amb semàfor i això els impedeix creuar amb seguretat. L’establiment de semàfors a la cruïlla amb el c. Pare Garí facilita, a més, un accés més segur al aparcament Charlie Rivel per als conductors que venen des de l’oest – en lloc de girar a l’esquerra des de la carretera, que és perillós i perjudica la fluïdesa del trànsit, serà possible accedir al c. Pare Garí seguint l’itinerari c. Anselm Clavé-c. Joan Maragall. Reforma urgent i prioritària.

17.- Proposta: Reduir el temps d’espera dels vianants a les interseccions de la travessera.

Justificació: Actualment el temps d’espera per creuar la travessera pot superar 1 minut. És excessiu. Una vegada efectuada la resta de reformes proposades per la travessera seria convenient reduir la llargada dels cicles dels semàfors en la mesura que sigui possible sense reduir en excés la capacitat de trànsit motoritzat.

18.- Proposta: Prohibir els girs a l’esquerra des de la travessera.

Justificació: Actualment aquests girs constitueixen un perill i perjudiquen greument la fluïdesa del trànsit, sobretot a la cruïlla amb l’av. Víctor Balaguer, però també a les interseccions amb c. Pare Garí i c. Magdalena Miró. Reforma urgent i prioritària.

19.- Proposta: Canviar el sentit de circulació del c. Narcís Montoriol i del tram sud del c. Unió i d’aquesta manera establir un itinerari alternatiu que permeti accedir a l’estació des de l’est.

Justificació: Ofereix un accés més segur i àgil a l’estació per als conductors provinent de Sitges. Proposta lligada amb la proposta anterior. Urgent i prioritària.

L’eix av. Garraf – c. Codonyat – c. Tetuan – c. Havana – av. Cubelles:

20.- Proposta: Canviar el sentit de circulació del c. Codonyat entre el c. Llibertat i c. Unió. La proposta té la doble funció de millorar l’accés al c. Unió (una vegada que s’ha canviat el sentit de circulació al tram sud d’aquest carrer) i impedir el trànsit de pas entre l’av. Garraf i c. Havana-av. Cubelles a l’altre costat de la rambla Principal. La intenció a mig termini és crear un gran eix comercial i de passeig paral•lel al mar format per l’av. Garraf, c. Codonyat, c. Tetuan, c. Havana i av. Cubelles.

Justificació: Actualment hi ha un excés de cotxes que utilitzen els estrets carrers Codonyat, Tetuan i Havana per creuar el centre de banda a banda. Dificulta greument el pas de vianants per aquests carrers i crea llargues cues de cotxes per creuar la rambla. Proposta de poc cost. Urgent i prioritària.

21.- Proposta: Establir paviment únic a tot l’eix c. Codonyat – c. Tetuan – c. Havana entre c. Correu i c. Llanza. El tram entre c. Correu i c. Escolapis serà compartit amb prioritat per als vianants, mentre el tram entre c. Escolapis i c. Llanza serà exclusivament per al trànsit no motoritzat. S’elimina l’aparcament públic al c. Tetuan tal com es va demanar a l’assemblea municipal oberta. Serà substituït per un parc.

Justificació: És la segona fase de la proposta anterior. Implica una despesa important. Prioritària a mig termini.

22.- Proposta: Eixamplar les voreres i plantar arbres al c. Codonyat entre c. Correu i c. Unió. Crear un ampli passeig arbrat a la vorera sud del c. Havana entre c. Llanza i rambla Samà. Invertir el sentit d’aquest últim carrer i, també, del c. Matanzas.

Justificació: És pot considerar la tercera fase de la mateixa proposta. Implica una despesa important. Prioritària a mig termini i necessària per aconseguir una continuïtat perfecte del passeig i eix comercial que es pretén crear entre l’av. Garraf i l’av. Cubelles.

Passeig Marítim:

23.- Proposta:  Reformar el passeig Marítim i eliminar el trànsit motoritzat al tram entre rambla Pirel•li i c. Canàries. Establir una senyalització eficaç perquè el trànsit entre l’est i l’oest de la ciutat passi per la variant, la ronda Ibèrica i la travessera i no pas pels carrers del barri de mar. El trànsit local del barri paral•lel al mar s’efectua per l’eix c. Àncora – c. Boia en sentit oest i per l’eix c. Pere Jacas – c. Conxita Soler – c. Gas – c. Carlets – c. Fassina en sentit est. Establir grans aparcaments públics a prop de la rotonda entre la ronda d’Europa i el passeig Marítim i a prop del passeig Ribes Roges. Prolongar el carril de bicicletes existent fins al far.

Justificació: Cal evitar que l’eix format pel passeig Marítim, el passeig Carme i el passeig Ribes Roges sigui una via de pas entre l’oest i l’est de la ciutat. El passeig Marítim ha de ser un lloc de vida cívic, d’oci i de turisme i no pas una ronda litoral. Proposta prioritària.

24.- Proposta: Com a conseqüència de la proposta anterior serà possible eliminar l’actual prohibició de girar a l’esquerra des del passeig Ribes Roges cap al passeig Lluís Companys (el trànsit que arriba a la cruïlla des de l’est serà molt escàs).

Justificació: Actualment, els conductors que volen sortir de la platja de Ribes Roges han de passar pels carrers veïnals del barri de Ribes Roges o han de creuar la façana marítima fins a la ronda d’Europa. Per evitar embussos durant la temporada alta, és important evitar que els cotxes creuin la façana marítima de banda a banda. També és important que els accessos són directes i de fàcil interpretació. Amb la proposta s’aconsegueixen ambdós objectius.

Vies verdes:
 

25.- Proposta: A curt termini, prolongar el passeig al costat del torrent sant Joan cap al camí de sant Gervasi en sentit mar i en sentit muntanya cap a la ronda Ibèrica. A mig termini prolongar-lo més cap a l’interior. Fer vies verdes semblants al costat dels torrents Terrosa, Pastera i Santa Magdalena.

Justificació: Cal aprofitar les oportunitats que ofereix la natura per fer itineraris atractius i de recorregut fàcil (amb poc pendent) per als vianants i els ciclistes.

26.- Proposta: Crear dues vies verdes per a vianants i ciclistes entre Vilanova i Cubelles – una per la costa i altra pel camí Vell de Cubelles. Les dues variants impliquen protegir, senyalitzar i mantenir diferents camins de l’Ortoll i eliminar el trànsit motoritzat al camí de sant Gervasi. La via verda per la costa implica crear de nou un enllaç entre santa Llúcia i la Platja Llarga. La via verda per l’interior implica restringir el trànsit motoritzat al camí Vell de Cubelles.

Justificació: La connexió per vies sense trànsit motoritzat entre els pobles costers és prioritària, tant per causes d’oci i salut com per promoure el turisme.

Nucli antic/centre de la vila:

27.- Proposta: Tancar el trànsit motoritzat a la plaça Miró entre el c. Pàdua i el c. Correu i d’aquesta manera evitar el trànsit de pas per aquest eix. A tot el nucli antic i el centre de la vila, cal configurar bucles d’accés que permetin accedir a tot arreu però no creuar el centre de banda a banda – aquest trànsit s’ha de realitzar per vies més amples fora del centre. Amb un bon sistema de bucles es pot aconseguir, a mig termini, que no hi hagi cotxes que creuin la rambla Principal.

Justificació: La prioritat dels vianants als carrers amb paviment únic només funciona si el trànsit de cotxes és molt reduït. En un carrer que serveix com a via de pas és impossible que el trànsit sigui tan reduït.

28.- Proposta: Al nucli antic i al centre de la vila cal, poc a poc, establir paviment únic als carrers estrets que encara no s’han reformat, prioritzant els carrers més utilitzats pels vianants.

Justificació: Encara hi ha molts carrers al centre amb voreres tan estretes que es poden considerar-les intransitables i ni són segurs ni còmodes per als vianants.

29.- Proposta: Establir aparcaments públics per als veïns i els visitants al voltant del centre (Cap de Creu, estació, etc.).

Justificació: Hi ha barris amb un clar dèficit d’aparcament que només es pot solucionar amb més places d’aparcament fora de la via pública. Cal fer els aparcaments a mesura que hi hagi demanda constatada.