Xerrada Crisi i tancament de fàbriques

Dijous passat, l’ associació Poble Actiu- els Monjos i La Ràpita, va encetar la seva activitat amb una xerrada a la sala d’actes de la biblioteca d’Els Monjos del Penedès. En un municipi eminentment industrial, des de l’associació entenien que tocar un tema sensible després d’aquesta llarg i profunda crisi sistèmica com el de la lluita sindical, alhora que albergar esperances de millora de cara al futur per aquests pobles on les fàbriques han dibuixat el seu paisatge les darreres èpoques, era el més pertinent i despertaria prou interès.

El primer en exposar com havia anat el conflicte laboral va ser Agustín Cintas, treballador acomiadat de Panrico, qui va comentar que després d’haver suportat una baixada salarial d’aproximadament el 40% del sou, quan els volien imposar més rebaixes salarials i iniciar un ERO, els i les treballadores es van plantar i van començar una llarga vaga, essent tots els vaguistes acomiadats, ja que si bé l’ERO inicialment era per 135 persones, al final del procés van fer fora de Panrico unes 150 persones, tots vaguistes a qui van afegir els únics 4 administratius que es van afegir a les demandes dels i les treballadores.

Al seu torn Joaquín Álvarez, extreballador de la Roca d’Els Monjos va comentar que l’empresa també va plantejar rebaixes sindicals i finalment el tancament per anar a produir en zones on les condicions laborals els eren més favorables des del punt de vista de l’empresa, així només els oferien anar a treballar a uns quants a Burgos, i alguns han acceptat. Joaquín, de la CGT es lamentava que la majoria de treballadors, alentats per CCOO i UGT no van apostar fort per defensar el seu lloc de treball i van pactar indemnitzacions que per ell han estat pa per avui i gana per demà. En aquests moments diu que molts dels seus excompanys ronden la cinquantena d’edat i tenen molt poques esperances de trobar un nou lloc de treball.

Finalment Fernando Herrera de Utymat va exposar el cas de com els gerents de l’empresa, tot i tenir un projecte molt rendible per un cotxe de Nissan, anaven descapitalitzant la fàbrica, i ja ho han fet en altres empreses, es venien les naus a empreses que el mateix empresari havia creat, i després les llogava a UTYMAT. Alhora va enviar una carta desafiant a Nissan perquè aquesta acabés trencant el projecte que tenia, per tant UTYMAT és va quedar amb molt poca feina…abocada a un tancament; el grup més actiu de treballadors veient que hi havia la possibiltat que l’empresari prengués la màquinaria cap altres empreses que ell havia generat, van quedar-se a dormir a les naus, però un Dijous Sant a la nit, quan no hi havia cap treballador, l’empresari escortat pels mossos d’esquadra i la policía municipal va entrar i va prendre totes les maquines de la fàbrica…..Els Treballadors han acabat cobrant del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) dos anys més tard.

El fet que es va poder constatar és que en els tres casos hi havia en comú una agressivitat en l’abús empresarial i contra els drets dels i les treballadores, que aprofitant l’excusa de la crisi, així com una complicitat dels sindicats majoritaris que es van definir com còmplices del poder per dividir els treballadors per poder mantenir les seves macroestructures.

Molt enriquidora va estar l’estona en que es va obrir un torn obert de paraula i hi va haver una bona participació dels i les assistents on es va mirar d’analitzar com és possible que haguem arribat a aquesta situació de pèrdua de drets, de creixent atur, de tancament de fàbriques, de polígons industrials deserts i que no hi hagi hagut una reacció molt més activa i dura de les classes populars vers aquesta situació. Molts anys de propaganda des del poder de l’èxit personal, de les virtuts de l’individualisme, de creure’s haver deixat de formar part de la classe treballadora semblava que era força el consens, i que el futur passa per formes cooperatives de treball i per la presa de consciència i empoderament de la base, del poble.