VeC proposa crear un pla per potenciar el sistema bibliotecari local

Vilafranca en Comú (VeC) proposarà al proper ple municipal l’elaboració d’un Pla de Biblioteques i Lectura Pública de la vila per al període 2016-2020. L’objectiu és vetllar per la potenciació de la lectura pública i del sistema bibliotecari local i comarcal, tenint en compte que des de 2001, quan es van superar els 30.000 habitants, Vilafranca té dèficit d’oferta bibliotecària.

Elvira Mestres, membre de VeC, recorda que en els programes electorals de la majoria de candidatures municipals es parlava d’incrementar la superfície de biblioteca. “Ara, doncs, és el moment de fer-ho realitat. La biblioteca és un dels principals pols d’acció cultural i de cohesió social a la vila, i és un dels primers serveis que utilitzen les persones que arriben al municipi”, argumenta.

Tal i com es reconeix en el Pla d’Acció Cultural de Vilafranca del Penedès 2014-2020, impulsat per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, l’actual biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, de 948 m², està saturada. D’altra banda, segons estableix la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya, a la vila correspondria comptar amb una biblioteca central comarcal amb 2.232 m2 i una biblioteca local de proximitat d’uns 750 m2. Segons el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020, la vila hauria de disposar d’una biblioteca central comarcal o d’una biblioteca central urbana, de 5.850 m2.

Tenint en compte aquesta situació, doncs, des de VeC es proposa planificar i elaborar una proposta aplicable en els propers 4-5 anys, que resolgui les mancances existents. Per això, s’ha presentat una moció per al ple de dimarts que ve, que s’espera que compti amb el major consens possible. La proposta marca un termini de 6 mesos per elaborar un pla, que contingui una diagnosi de la situació actual, una previsió d’objectius i unes mesures a desenvolupar.

“Nosaltres no proposem la solució. Expliquem quins són els estàndards i deixem que les mesures sorgeixin de les conclusions del grup de treball que elabori el pla”, afirma el regidor Ramon Arnabat. El grup estaria format per persones representatives del sector, tècnics municipals i representants del consistori. Un cop elaborat el pla, una comissió de lectura pública en farà seguiment i vetllarà per la qualitat del sistema bibliotecari.

El fons de la moció, ha explicat el regidor Toni Peñafiel, “és evitar que haguem d’anar corregint sobre la marxa i fent pedaços perquè no s’ha fet previsió”. El regidor recorda que en època d’exàmens la biblioteca i sales de lectura no cobreixen la demanda dels estudiants. Des de VeC es posa l’accent en el fet que les biblioteques són l’equipament cultural més interdisciplinar i que són un valor en la lluita per la igualtat d’oportunitats.

Anotacions històriques:

Vilafranca va ser de les primeres viles catalanes en disposar d’una biblioteca pública el darrer terç del segle XIX. La Biblioteca Popular, que s’instal·là on ara hi ha el Saló de Sessions de l’Ajuntament. Posteriorment, durant la Segona República, Vilafranca del Penedès convertí la meitat de la caserna en una magnífica biblioteca que funcionà fins els darrers dies de la Guerra Civil espanyola. Amb els primers anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics Vilafranca bastí una nova i magnífica biblioteca a la casa de la família Torras i Bages.

Aquesta excel·lent trajectòria bibliotecària s’ha vist aturada amb el creixement demogràfic que ha experimentat la vila, superant els 30.000 habitants el 2001, sense que augmentés l’oferta bibliotecària. Aquest fet col·loca Vilafranca del Penedès en el sector de viles/ciutats d’entre 30.000 i 70.000 habitants en el Mapa de Lectura Pública de Catalunya o d’entre 30.000 i 50.000 que estableix el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, 2010-2020.

Anotacions sobre el marc normatiu:

El Pla d’Acció Cultural de Vilafranca del Penedès 2014-2020 assenyala que:

a) L’actual biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, de 948 m², està saturada. La manca d’espai fa que disminueixin les visites, tot i que augmenta el préstec any rere any. A més, aquesta situació dificulta el treball dels professionals ja que no poden donar els serveis amb els requisits mínims de qualitat. Es fa imprescindible una nova biblioteca a Vilafranca. Segons els estàndards hauria de tenir 2.500m² i més serveis que els actuals. Aquesta limitació d’espai dificulta un correcte desenvolupament de les activitats pròpies d’una biblioteca. Té un fons local i patrimonial força important i un fons especial de còmic.” (pàg.48-49).

b) Vilafranca del Penedès hauria de disposar d’una biblioteca central i d’un sistema local de biblioteques (pàg. 51)

Vilafranca del Penedès, amb una població 39.500 habitants, hauria de tenir segons estableix la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya (articles 32 i 34) i el Pla d’Acció Cultural de Vilafranca del Penedès 2014-2020 (pàg.50) una biblioteca central comarcal amb 2.232 m2 i un fons de 58.553 unitats, atesa per 3-4 bibliotecaris, 6-8 tècnics i 1 subaltern; i una biblioteca local de proximitat amb un fons de 19.517 unitats i uns 750 m2 de superfície.

Segons el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2010, pàg.62, 66, 78-79), Vilafranca del Penedès hauria de disposar d’una biblioteca central comarcal o d’una biblioteca central urbana, de 5.850 m2, atesa per entre 20 i 25 persones.

L’article 38 de la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya, determina la creació d’una Comissió de Lectura Pública a cada comarca i a cada municipi. Aquesta comissió ha de ser un òrgan consultiu, de coordinació de la lectura pública i de participació dels diversos col·lectius i institucions relacionats amb el foment de la lectura.

La Diputació de Barcelona assenyala la necessitat que els municipis de més de 30.000 habitants disposin d’un Pla de biblioteques municipal (La biblioteca pública municipal. Directrius per a les xarxes urbanes, Diputació de Barcelona, 2009, pàg.14-15).

L’article 39 de la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya, estableix que els municipis i, especialment aquells que són caps de comarca, tenen competències pel que fa al sistema bibliotecari local i a la lectura pública. L’article 40 estableix que les comarques també tenen competències pel que fa a les biblioteques centrals comarcals.