Habitatge

Ajuts al lloguer: només una eina, no una solució

Alejandro Conde 14-08-2017 10:38 Lectures 2958

Encara que consideràvem que era un punt important per portar al ple municipal de Sant Pere de Ribes, va ser finalment el passat 1 d'agost quan es va aprovar per junta de govern local les bases per la convocatòria dels primers ajuts municipals destinats a l'accés al lloguer. És una proposta de Fem Poble pactada amb el govern municipal fruit d'un acord de mínims en relació a l'execució de polítiques orientades a garantir l'accés a l'habitatge (un dret que recordem és constitucional encara que alguns sembla només acudeixen a la Constitució quan els interessa).

Aquestes bases contemplen 2 línies de sol·licitud per a lloguers de menys de 600 €:

Línia 1:​ Per ajudar amb l’entrada de l’habitatge.

Línia 2​: Per suportar fins el 20% del pagament de les mensualitats.

Vàrem plantejar els ajuts al lloguer no com una solució sinó com una mesura complementària dins un pla d'accés a l'habitatge que encara té moltes deficiències ja que no s’adapta a la necessitat real del nostre municipi. Era necessari dotar d'una eina més a l'administració, amb uns serveis socials totalment col·lapsats per la situació d'emergència social que han d'abordar cada dia, en aquest sentit a més trobem que aquests ajuts poden servir com a mesura preventiva i evitar situacions de risc d’exclusió residencial i facilitar l’accés a habitatges de lloguer a persones o famílies amb dificultats econòmiques.

Encara que als últims anys els diversos governs locals han iniciat algunes polítiques, no s’han pres suficients mesures​. Segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, al 2015 es va detectar que encara romanen 211 habitatges buits a Sant Pere de Ribes. Recordar que la definició que dóna “d’habitatge buit” la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge a l’article 3d és l'habitatge desocupat permanentment, sense causa justificada, durant de més de dos anys. Una altra dada: a la darrera convocatòria de pisos de protecció oficial es van rebre 103 sol·licituds per a només 13 pisos.

L'any 2016 es va registrar a Catalunya un augment del 5,3% en el preu de compra de l'habitatge en pis nou i 7,7% en el de segona mà. Una de les conseqüències de l''impacte de l'actual crisi econòmica i de l'esclat de la bombolla immobiliària és un nombrós parc d'habitatges buits (gran part d'elles en propietat del sistema financer que es nega a posar-lo en lloguer beneficiant-se d'un govern del PP que es nega a legislar en contra dels seus lobbies favorables); evidents cicatrius de l'esclat de la bombolla immobiliària (urbanitzacions iniciades, no acabades i sense perspectives de ser-ho). Això combinat amb les situacions reals actuals personals i familiars (llars monoparentals, joves que no es poden emancipar o persones majors soles); augment de les persones sense llar a causa de la crisis. Aquests factors influeixen notòriament en l'augment del nombre de famílies i persones amb problemes d'accés a l'habitatge i manca d'estabilitat en ella.

En aquest sentit nosaltres entenem que per les condicions del nostre municipi, en situació econòmica de superàvit i amb poc parc d'habitatge pública e ineficient capacitat d'incidir en el valor del mercat, ha de valorar doncs seriosament l'opció de construir més HPO, però sempre entenent que la prioritat màxima és posar en moviment i en servei de les persones el parc d'habitatge que ja existeix i en aquest sentit s'ha d'entendre que l'habitatge més sostenible no és el que construeixes, sinó el que aprofites i rehabilites.

En aquesta darrera línia, nosaltres afegim més propostes per dinamitzar i ampliar el parc d'habitatge públic:

- Crear una partida pressupostaria per adquirir habitatges mitjançant el dret de tempteig i retracte​. És a dir, aplicar la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge que prioritza l’exercici d’opció de compra a l’Administració per comprar per sota del preu de mercat aquells immobles que han estat en mans de les entitats bancàries per haver estat executades les hipoteques de persones o families abans propietàries i que no poder fer front a seu pagament.

- Fer servir l'article 2.1 de la Llei d'expropiació forçosa per procedir a expropiar forçosament l'ús temporal d'habitatges buits per dotar-se d'un parc social d'habitatges assequibles de lloguer, segons prescriu l'article 15 de la Llei 4/2016. I així usar la legalitat per aconseguir forçar oferir lloguer social en un pis buit d'una entitat bancaria (durant en un màxim de 10 anys).

- La rehabilitació d'habitatges privats en estat de no habitabilitat a canvi de la cessió temporal d'aquests per a lloguer social.

- Explorar i donar suport a formes de cooperativisme (cooperatives de cessió d'ús​, cooperatives de compradors, etc.). En aquest sentit valorar propostes com la masoveria urbana.

- Seguir i participar del debat al Parlament de la Generalitat vers la creació d'un índex de referència dels preus de lloguer. Aquesta és una mesura que es planteja dins del debat d'una futura llei catalana d'arrendaments urbans, que podria permetre que els ajuntaments poguessin pujar l'IBI a les propietats de les quals es tingués un preu de lloguer per sobre de recomanat pels ens públics.

- Demanarl’Agència de l'Habitatge de Catalunya actui com a eina de mediació entre grans tenidors que acumulen habitatges buits i les administracions locals per tal de facilitar la signatura de convenis de cessió d’habitatges als municipis per tal d’ampliar els parcs d’habitatge de lloguer social locals.

Que es sumen a les propostes amb les que ha hem arribat a acords amb el govern i que s’estant començant executant:

- Aplicar la llei vigent 18/2007 per obrir expedients sancionadors als grans tenidors d'habitatges que especulin al municipi amb un parc d'habitatge buit. És a dir, grans multes a entitats com la SAREB (l'anomenat "banc dolent") com a mètode de pressió perquè posin el seu mercat d'habitatge a disposició en lloguer social a la ciutadania. A més de l'aplicació de la taxa pel cobrament per inspecció d'habitatge buit.

- Promocionar el Programa de Generalitat de la Borsa de mediació. Aquest és un programa pel qual l'Ajuntament pot arribar a un acord amb els propietaris de pisos privats pel qual a canvi que l'Ajuntament pugui disposar de l'habitatge per a lloguer social, aquest li bonificaria el 90% de l'IBI al propietari i la Generalitat es faria càrrec de l'assegurança de l'habitatge.

- Finalitzar els pisos del bloc ja construït del Parc Central.

Fem Poble seguirem reivindicant la gran preocupació del nostre grup en relació a la crisi social existent, i vers la dificultat de l'accés de l'habitatge així seguirem aportant propostes i mesures concretes que abordin els problemes urgents de les veïnes i veïns del nostre municipi. En tot cas, aquest conflicte social no només ha de ser dirigit per la bona feina dels tècnics municipals sinó que és responsabilitat dels polítics, en aquest cas del govern sense rumb d'Abigail Garrido, que li falta prioritzar els recursos on realment toca. Li tornem a dir alcaldessa: menys foto i més posar les institucions al servei de les persones​, allà ens trobarà, crítics però amb la feina feta.

Alejandro Conde
Regidor de Fem Poble

L'opinió de Fem Poble

Fem Poble

Fem Poble

Plataforma ciutadana oberta, horitzontal, plural i reivindicativa

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres