Conflicte familiar

Qui posa als nens dins el conflicte de la ruptura?

Margarita Pagès 11-09-2017 21:34 Lectures 1238
Divorci. Eix

Divorci. Eix

Molt s’ha parlat aquests dies dels fills de Juana Rivas, i sobre la necessitat de que se’ls escolti en els jutjats. Davant aquesta situació, els psicòlegs forenses que treballen en els jutjats sabem que quan els nens i nenes menors d’edat són citats al jutjat, sigui per violència de gènere o per divorci contenciós…, en la majoria dels casos es veuen abocats a posicionar-se a favor d’un o altre progenitor, situant-los justament al mig del conflicte, dins el focus de tensió, cosa que els genera un conflicte intern molt gran, perquè els situa en un conflicte de lleialtat cap a les seves figures de referència i protecció.  Pels fills, que els pares estiguin en continus litigis, enfrontaments amb la justícia, baralles múltiples etc.… és molt dolorós, i els hi pot provocar efectes negatius,  que estan demostrats dins la literatura científica.

La valoració del psicòleg/oga forense, és un dels instruments que serveix al jutge/jutgessa com una prova més, sense ser vinculant, per decidir, en el final del procés, el millor interès del nen/nena.

Un dels símptomes o conseqüències emergents en la majoria dels casos, és la polarització dels fills, és a dir, el posicionament extrem al costat d’un dels progenitors, i en moltes ocasions, de la resta de la família d’aquell progenitor (avis, tiets...).

La polarització pot ser ocasionada per diversos motius: un conflicte important entre els pares que els fa exercir rols disfuncionals que no els correspon per edat; el conflicte de lleialtats (posicionar-se a favor d’un i en contra de l’altre), les experiències negatives pròpies viscudes amb el pare o mare rebutjat, la interferència d’un dels pares en contra l’altre, les dificultats emocionals o escasses habilitats per relacionar-se de manera funcional pares i fills, les situacions de violència de gènere presenciada pels nens, o no tenir estratègies d’afrontament segons l’edat que tenen...

Aquesta valoració s’ha de fer de manera individual amb els pares i els fills, és a dir, de tot el grup familiar i de la dinàmica relacional, fent necessari un diagnòstic diferencial entre les diferents hipòtesis.

Si no entenem el context familiar en el que en fill està immers, difícilment podrem fer una valoració en el millor interès del nen. Per això, el psicòleg forense ha d’utilitzar una metodologia rigorosa i objectiva, al marge de la seva ideologia i de la influència de grups socialment posicionats.

Una qüestió a la que ens enfrontem en aquests tipus de valoració, especialment quan el conflicte és molt elevat o està cronificat en el temps, és la dificultat de determinar quina part del testimoni dels fills respon a vivències reals i quina part és producte de les interferències d’una de les parts i/o de l’entorn relacional.

La distorsió cognitiva i l’afectació emocional corresponent, així como les diferents àrees de la vida dels fills, constitueixen factors de risc importants en el procés de desenvolupament psicològic, interferint en un creixement sa.

En les famílies on ha existit violència de gènere, física o emocional presenciada pels fills, i sense oblidar que aquests també són víctimes de maltractament, poden ser múltiples les seqüeles patides, com per exemple; problemes de socialització, aïllament, inseguretat, agressivitat, ansietat, estrès i depressió, ràbia, sentiments de culpa, dificultat en la gestió de les emocions, problemes en l’aprenentatge, conductes violentes, abús de substàncies, parentificació dels nens (adquirir rols parentals i protectors cap als germans o mare)...

Tot això implica realitzar un treball forense molt delicat de les diferents situacions, amb la responsabilitat i ètica professional que implica, situant-nos fora de l’esquema de guanyador o perdedors, i sent conscients que les nostres conclusions poden o no agradar a les parts en conflicte.

En el cas de la Sra. Juana Rivas, els psicòlegs de l’Administració de Justícia del jutjat competent, van emetre un informe en el que manifestaven no trobar indicadors de perill en la convivència amb el pare, aquest informe va ser sol·licitat per un jutjat i realitzat de forma objectiva i imparcial, i no oblidant que mai és vinculant per les conclusions del jutge.

Un factor important, entre molts altres, és que els nens han estat vivint un mes en una situació d’aïllament i incomunicació, sens dubte, traumàtica, deguda al conflicte familiar, afegint un sofriment infantil innecessari a uns nens que la seva tasca principal es gaudir de llibertat en els seus contexts de referència.

Fer-los anar a declarar en aquestes condicions, pot generar un greu dany psicològic, per la qual cosa l’assessorament dels psicòlegs/gues especialistes és absolutament necessari, sobretot si els nens/es son capaços de exposar la pròpia voluntat i el propi desig al marge de l’interès d’un o altre progenitor. Han de ser escoltats per algú que també contempli aquesta opció, és a dir, per un bon especialista format en bones pràctiques d’entrevista infantil que no els situï amb el pare o la mare, és a dir, progenitor bo i progenitor dolent, d’una preferència favorable a un i contrària a l’altre.

Cal  centrar-se en l’avaluació de cada cas en concret, per suposat amb formació en la perspectiva de gènere, però també amb la formació en les diferents violències que poden tenir lloc dins la família, especialment quan la parella es separa i quan la ruptura suposa un conflicte extrem en el que es posa en joc el posicionament dels fills, afectant greument el seu desenvolupament psicològic.

Margarita Pagès
Psicòloga Forense

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Buscant l'equilibri

Marga Pagès

Marga Pagès

Psicologia Forense; una eina més per la Llei

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No